CULTIU
PROPIETAS
HISTORIA
SANT MARC A SINEU
RECEPTES
HELICICULTURA
L’helicicultura és la tècnica ramadera
d'obtenir caragols, generalment
terrestres. Els principals productes que s'obtenen dels caragols són la carn, amb alt contingut en proteïnes; els ous, amb
què es fa una espècie de caviar blanc; i les baves,
últimament són utilitzades en cosmètica amb resultats pocs fiables
Malgrat que la recollida de caragols silvestres ja la practicava intensament durant la prehistòria la cria amb el cicle de cria complet és una branca recent de la ramaderia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Helicicultura
PROPIETATS
En l’antiguitat se li van
atribuir al cargol diverses propietats terapèutiques. S’utilitzava tant per a
ús extern com intern. Com a ús intern va ser utilitzat durant un temps en la
teràpia popular, fins i tot a finals del segle passat. La seva decocció, molt
rica en substàncies mucilaginoses, es considerava òptima com expectorant i
s’aplicava als que patien tuberculosi.
El
caragol també va ser considerat com un antídot excel · lent contra la
indigestió. Es van inventar remeis i diferents receptes per a les afeccions
d’estómac, També s’ha evidenciat la fama dels cargols com afrodisíac causa a
l’anàlisi del contingut d’albúmina que posseeixen.
S’ha
demostrat que la bava de cargol, que conté una substància activa denominada
helicina, és capaç de protegir mucoses i epitelis i, en conseqüència, s’han
començat a comercialitzar cremes elaborades a força de bava de cargol per a
fins cosmètics.
El caragol ofereix propietats nutritives atípiques, una carn
molt pobra en greixos (des de 0,5 a 0,8%) si la comparem amb la d’altres
animals com la vedella o el pollastre (al voltant del 12%). A més, la de cargol
és una carn que aporta poques calories, de 60 a 80 per 100 grams, i és
important afegir que és rica en proteïnes d’alt valor biològic (entre 12 i 16%)
i que aporta substàncies minerals (aproximadament 1, 5%). Quant al seu
contingut mineral, que oscil · la entre el 1,3% i el 1,5%, el magnesi i el
potassi són els elements que més abunden, seguits pel sodi i el calci, i també
destaca el ferro.
http://caracolesmarin.es/ca/propiedades-del-caracol
BREU HISTORIA DEL CARAGOL
Per les restes trobades en jaciments arqueològics,
sabem que a la prehistòria ja es menjaven cargols. Però, si alguna civilització
ha destacat per l’ aplicació dels cargols a la cuina, aquesta és la romana.
Potser no els posaven sobre una llauna, però els romans, fa dos mil·lennis, ja
eren uns grans consumidors de cargols. Plini el Vell (23-79) va dedicar moltes
pàgines de la seva ‘Història natural’ a parlar de les propietats d’aquests
mol·luscs.
En va destacar qualitats terapèutiques (estaven
especialment indicats per curar les migranyes) i en va distingir diferents
espècies segons la procedència. També va descriure els vivers que tenien molts
romans, sobretot a la Gàl·lia, i detalla les dietes que usaven per
engreixar-los, com una en la qual se’ls alimentava amb una mescla de farina i
vi.
VARIETATS
Els caragols de terra (també anomenats cargols) són mol·luscs gastròpodes de l'ordre dels pulmonats, que han desenvolupat un pulmó per a respirar l'aire atmosfèric.
El caragol terrestre més gros és el caragol gegant africà (Achatina fulica) de fins a 38 cm de diàmetre i que pot pesar un quilo.
SAN MARC A SINEU
Les dites populars recorden
que menjar caragols
el 25 d’abril evita ‘ser tocats‘,
és a dir, patir malalties com l’embòlia o l’ictus.
Òbviament només es tracta
d’una dita de la cultura popular, però és cert que aquests mol·luscs són molt saludables: aporten
el 98% dels aminoàcids essencials, són rics en minerals (ferro, magnesi,
fòsfor, potassi, seleni, sodi…), tenen pocs greixos, i només entre 60 i
80 calories per cada 100 grams (menys que la majoria de carns, i al mateix
nivell que la majoria de peix que puguem consumir). A més, a Sineu i a Mallorca
en general es solen consumir amb allioli (i tant l’all com l’oli d’oliva verge que s’empra
per fer-lo són part de la dieta mediterrània).
El vi negre és indispensable per
gaudir d’una bona platada de cargols. Ja ho diu una altra dita: El
caragol neix amb aigua i mor amb vi. I amb el xubec que pega després de
dinar de cargols i beure les corresponents tassonades de vi, fer s’horeta (migdiada) és
més que desitjable.
Els caragols cuinats
és una recepta típica de Mallorca[1][2]
Els ingredients que la componen a més del caragols són la sal, herbes culinàries com el fonoll, la menta, el moraduix, la tarongina i el llorer també la ceba els alls la sobrassada, la xulla, la botifarra i l'oli. La seva preparació consisteix a bullir els
caragols, afegir el fonoll i les altres herbes i fer un sofregit amb ceba i
all i afegir les carns i sobrassada.
RECEPTE MALORQUINA
Ingredients:
2 quilos de caragols
Un manat d'herbes (fonoll, herbasana,
api, orenga, llorer i melissa)
Un bocí de pernil
Un bocí de costella
Un bocí de sobrassada
1 o 2 botifarrons
2 patates
2 cebes
2 tomàtigues madures
1 pebre coent
1 cullerada de pa rallat
½ tassó de vi blanc
Sal i pebre bo
Elaboració:
Omplir una olla amb aigua i abocar els
caragols ja nets, quan bullin escórrer i tornar a posar en l'olla amb aigua
neta, sal, el manat d'herbes i el pebre coent. Els bullim.
En una altra paella posar oli i sofregir
la costella, a continuació, la ceba tallada petita, la tomàtiga rallada, el
pernil, el botifarró i la sobrassada. Afegir un polsim de sal, no massa, posar
el vi blanc i deixar reduir.
Incorporem el sofregit a l'olla dels
caragols. A la mitja hora de cocció s'introdueixen les patates i es deixa coure
aproximadament entre una hora i una hora i mitja. Abans d'apagar el foc,
s'incorpora el pa rallat per espessir el brou.
Servim acompanyats de allioli.
RECEPTA
Frit de caragols.
Ingredients: per 4 persones
1 manat de cebes tendres.
1 tomàtiga de ramillet
4 carxofes ( si pot esser negres )
50 grams pitxos (xítxeros, pèsols)
2 porros tendres
1 manat de fonoll
1 prebe vermell
4 patates
2 kg de caragols
Sal, oli,4 alls, pebre bo, moraduix i 1 fulla de llorer (coent al gust, 1 pebre picant)
Elaboració;
Dins una pella, posar oli, la tomàtiga pelada, les cebes i
el porros, i fer el sofregit, posa les especies per donar gust.
Sense acabar de coura, afegeix el rebre, els pitxos, les carxofes , el fonoll i les herbes aromàtiques.
A part tindrem les patates a quadradets, i les fregirem a
part.
El Caragols, també cuinats a part, amb les herbes aromàtiques
pròpies, els anirem traguen de la closca de un a un.
Un minut abans de server, i mesclarem la patata frita del
moment i els caragols. Donar una volta i posar al plat.
Bon profit.
Comentarios
Publicar un comentario