CARAGOLS

 Menjar caragols per Sant Març, una moda antiga que actualment està en voga. Aquesta tradició està molt arrelada, al Poble Real de Sineu, d'on el sant és el patró.  Diuen que això de menjar caragols aquest dia, és tan antic com els refranys que diuen "Qui menja caragols per Sant Marc, tindrà salut de franc,  o qui menja caragols per Sant Marc, no serà tocat. 

Però en realitat,  els caragols ja es consumien des de l'edat de bronze, segons algunes troballes, a vora dels jaciments d'aquella època. En Plini el vell, ja contava durant l'època romana, que els caragols eren beneficiosos, per problemes de l'estómac o  per la tossina. Actualment, forma part de la cuina mediterrània i la francesa, però no a la resta del món. 

El cas és que els caragols, tenen entre altres propietats, les que potencien  el sistema immunitari, tenen efectes antiinflamatoris, i antioxidants, i també propietats anticancerígenes. A part dels àcids grassos essencials, també tenen minerals com el magnesi, seleni, ferro, i calci. A més tenen  vitamines com  la E, A, K i la B12. 

També s'utilitzen,  per elaborar productes medicinals  per la pell  entre d'altres. Els beneficis que se'ls atribueixen a les dites, per les festes de Sant Marc, deu ser cosa miraculosa. 

De totes maneres  ja ho diuen, que s'han de consumir   en nombre senar, i tenen tota sa raó del món. Des de la feinada necessària, tant pel cultiu, com la preparació per cuinar-los, i una vegada dins el plat per menjar-los, fa falta paciència  de treure'ls d'un en un, a canvi de la petita mossegada que tenen. Si els menges a poc a poc, delectant el gust, i a més  ets capaç de dur el compte dels menjats, segur  que en tanta paciència mai quedaràs tocat.

De les 4000 varietats de caragols, just se'n consumeixen un parell, que jo les resumiria  amb el nom corren com són els bovers, les caragoles, caragoles de garriga que ja no en troben, i els caragolins. Però avui els més abundants  actualment són  els de granja. 

Si tens interès per conèixer més informació,  podràs llegir com  cultivar-los, Helicicultura, les propietats, o la història. La tradició de Sant Marc a Sineu, i la recepta del frit de caragol, o una altra tradicional, que a cada casa tenen la seva. 

Tot això i molt més, pitjant els enllaços. 


















***

CULTIU
PROPIETATS
BREU HISTÒRIA
VARIETATS
SANT MARC A SINEU
RECEPTES







***
CULTIU

HELICICULTURA
L’helicicultura és la tècnica ramadera d'obtenir caragols, generalment terrestres. Els principals productes que s'obtenen dels caragols són la carn, amb alt contingut en proteïnes; els ous, amb què es fa una espècie de caviar blanc; i les baves, últimament són utilitzades en cosmètica amb resultats poc fiables.
Malgrat que la recollida de caragols silvestres ja la practicava intensament durant la prehistòria la cria amb el cicle de cria complet és una branca recent de la ramaderia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Helicicultura


***



****


PROPIETATS

En l’antiguitat se li van atribuir al caragol diverses propietats terapèutiques. S’utilitzava tant per a ús extern com intern. Com a ús intern va ser utilitzat durant un temps en la teràpia popular, fins i tot a finals del segle passat. La seva decocció, molt rica en substàncies mucilaginoses, es considerava òptima com expectorant i s’aplicava als que patien tuberculosi.


El caragol també va ser considerat com un antídot excel·lent contra la indigestió. Es van inventar remeis i diferents receptes per a les afeccions d’estómac, També s’ha evidenciat la fama dels caragols com afrodisíac causa a l’anàlisi del contingut d’albúmina que posseeixen.


S’ha demostrat que la bava de caragol, que conté una substància activa denominada helicina, és capaç de protegir mucoses i epitelis i, en conseqüència, s’han començat a comercialitzar cremes elaborades a força de bava de caragol per a fins cosmètics.






El caragol ofereix propietats nutritives atípiques, una carn molt pobra en greixos (des de 0,5 a 0,8%) si la comparem amb la d’altres animals com la vedella o el pollastre (al voltant del 12%). A més, la de caragol és una carn que aporta poques calories, de 60 a 80 per 100 grams, i és important afegir que és rica en proteïnes d’alt valor biològic (entre 12 i 16%) i que aporta substàncies minerals (aproximadament 1, 5%). Quant al seu contingut mineral, que oscil·la entre l'1,3% i l'1,5%, el magnesi i el potassi són els elements que més abunden, seguits pel sodi i el calci, i també destaca el ferro.
http://caracolesmarin.es/ca/propiedades-del-caracol


****



BREU HISTÒRIA DEL CARAGOL

Per les restes trobades en jaciments arqueològics, sabem que a la prehistòria ja es menjaven cargols. Però, si alguna civilització ha destacat per l’ aplicació dels cargols a la cuina, aquesta és la romana. Potser no els posaven sobre una llauna, però els romans, fa dos mil·lennis, ja eren uns grans consumidors de cargols. Plini el Vell (23-79) va dedicar moltes pàgines de la seva ‘Història natural’ a parlar de les propietats d’aquests mol·luscs. 


En va destacar qualitats terapèutiques (estaven especialment indicats per curar les migranyes) i en va distingir diferents espècies segons la procedència. També va descriure els vivers que tenien molts romans, sobretot a la Gàl·lia, i detalla les dietes que usaven per engreixar-los, com una en la qual se’ls alimentava amb una mescla de farina i vi.


***
VARIETATS

Els caragols de terra (també anomenats caragols) són mol·luscs gastròpodes de l'ordre dels pulmonats, que han desenvolupat un pulmó per a respirar l'aire atmosfèric.

El caragol terrestre més gros és el caragol gegant africà (Achatina fulica) de fins a 38 cm de diàmetre i que pot pesar un quilo.

***



SAN MARC A SINEU

Les dites populars recorden que menjar caragols el 25 d’abril evita ‘ser tocats‘, és a dir, patir malalties com l’embòlia o l’ictus.


Òbviament, només es tracta d’una dita de la cultura popular, però és cert que aquests mol·luscs són molt saludables: aporten el 98% dels aminoàcids essencials, són rics en minerals (ferro, magnesi, fòsfor, potassi, seleni, sodi…), tenen pocs greixos,  i només entre 60 i 80 calories per cada 100 grams (menys que la majoria de carns, i al mateix nivell que la majoria de peix que puguem consumir). A més, a Sineu i a Mallorca en general se solen consumir amb allioli (i tant l’all com l’oli d’oliva verge que s’empra per fer-lo són part de la dieta mediterrània).


El vi negre és indispensable per gaudir d’una bona platada de cargols. Ja ho diu una altra dita: El caragol neix amb aigua i mor amb vi. I amb el xubec que pega després de dinar de cargols i beure les corresponents tassonades de vi, fer s’horeta (migdiada) és més que desitjable.




***

RECEPTES


Els caragols cuinats és una recepta típica de Mallorca[ Els ingredients que la componen a més dels caragols són la sal, herbes culinàries com el fonoll, la menta, el moraduix, la tarongina i el llorer també la ceba els alls la sobrassada, la xulla, la botifarra i l'oli. La seva preparació consisteix a bullir els caragols, afegir el fonoll i les altres herbes i fer un sofregit amb ceba i all i afegir les carns i sobrassada.

***

RECEPTA MALLORQUINA
Ingredients:
2 quilos de caragols
Un manat d'herbes (fonoll, herba-sana, api, orenga, llorer i melissa)
Un bocí de pernil
Un bocí de costella
Un bocí de sobrassada
1 o 2 botifarrons
2 patates
2 cebes
2 tomàtigues madures
1 pebre coent
1 cullerada de pa ratllat
½ tassó de vi blanc
Sal i pebre bo
Elaboració:
Omplir una olla amb aigua i abocar els caragols ja nets, quan bullin escórrer i tornar a posar en l'olla amb aigua neta, sal, el manat d'herbes i el pebre coent. Els bullim.
En una altra paella posar oli i sofregir la costella, a continuació, la ceba tallada petita, la tomàtiga ratllada, el pernil, el botifarró i la sobrassada. Cal afegir un polsim de sal, no massa, posar el vi blanc i deixar reduir.
Incorporem el sofregit a l'olla dels caragols. A la mitja hora de cocció s'introdueixen les patates i es deixa coure aproximadament entre una hora i una hora i mitja. Abans d'apagar el foc, s'incorpora el pa ratllat per espessir el brou.
Servim acompanyats  d'allioli.

****


RECEPTA

Frit de caragols.

Ingredients: per 4 persones

1 manat de cebes tendres.

1 tomàtiga de ramillet

4 carxofes (si pot ser negres )

50 grams pitxos (xítxeros, pèsols)

2 porros tendres

1 manat de fonoll

1 pebre vermell

4 patates

2 kg de caragols

Sal, oli,4 alls, pebre bo, moraduix  i 1 fulla de llorer (coent al gust, 1 pebre picant).

Elaboració;

Dins una pella, posar oli, la tomàtiga pelada, les cebes i els porros, i fer el sofregit, posa les espècies per donar gust.

Sense acabar de coure, afegeix el pebre, els pitxos,  les carxofes, el fonoll i les herbes aromàtiques.

A part tindrem les patates a quadradets, i les fregirem a part.

Els Caragols, també cuinats a part, amb les herbes aromàtiques pròpies, els anirem traguen de la closca d'un a un.

Un minut abans de server, i mesclarem la patata frita del moment i els caragols. Donar una volta i posar al plat.

Bon profit.




Comentarios