Les herbes medicinals, aromàtiques o les espècies, des de sempre han sigut un complement, o fins i tot essencials amb la vida, de la humanitat, i han arribat fins als nostres dies.
Les medicinals, tant per les propietats curatives, com a preventives, tenen diverses maneres de esser conservades, i tenir les al abast tot l’any, o fins i tot durat anys.
Si son per dissecar, procurar tenir les a resguard de la llum, però ben airejades. Passat un mes, convé separar les fulles del tronc, i guardar dins pots de vidre per utilitzar tot l’any. (Orenga llorer, moraduix . . .) després poden servir per condimentar o fer infusions.
 |
Taller per fer herbes - SUMARI HISTORIA A LA BIBILIA A LA PREHISTORIA HERBES DE MALLORCA LES SET HERBES MAGIQUES RECEPTA HERES DOLÇES RECEPTE CATI JUAN DE CORRAL RECEPTA PER FER HERBES BASIQUES LES HERBES DE MALLORCA . LLIBRE * * * HISTORIA 3. Els orígens La història de les Herbes de Mallorca comença, com la de la major part de l’aiguardent i dels licors de la Mediterrània, lligada al món del vi: en l’antiguitat els grecs i els romans ja coneixien les begudes alcohòliques elaborades a base de vi, herbes aromàtiques i espècies (el geògraf Plini fa referència a begudes com ara cent-herbes, vinus absinthatus, excentum erbis, etc.) L’elaboració d’aquests vins, preparats majoritàriament amb fins terapèutics, arribà al màxim esplendor en la segona meitat del segle XIII, amb la figura del metge Arnau de Vilanova i el seu Libre de vinis. Hi parla de nombroses receptes de vins medicinals (d’ènula, de melissa, etc.) i de vins dolços i aromàtics, que se servien a les sobretaules de la cort (hipocràs, clarea, etc.). Amb el pas del temps, aquestes begudes, que en un principi eren un privilegi sols a l’abast de l’aristocràcia, arribaren a la resta de la població. En el segle XVI ja es coneixien moltes de les begudes que han evolucionat gairebé fins al nostre temps i que podem trobar als receptaris de cuina mallorquina actuals, com són el piment, el vi dels àngels, el vi de malalt, l’hidromel, etc. D’altra banda, al final del segle XIII arribà a Mallorca la
destil·lació. En les obres alquímiques
Testamentum novissimum i Liber de secretis naturae seu de quinta
essentia, atribuïdes al nostre setciències Ramon Llull, es descriu la tècnica
d’extreure l’alcohol del vi que havia après dels textos àrabs nt amb fins terapèutics, arribà al màxim esplendor en la segona meitat del segle XIII, amb la figura del metge Arnau de Vilanova i el seu Libre de vinis. Hi parla de nombroses receptes de vins medicinals (d’ènula, de melissa, etc.) i de vins dolços i aromàtics, que se servien a les sobretaules de la cort (hipocràs, clarea, etc.). Amb el pas del temps, aquestes begudes, que en un principi eren un privilegi sols a l’abast de l’aristocràcia, arribaren a la resta de la població. En el segle XVI ja es coneixien moltes de les begudes que han evolucio  En aquestes obres es fa referència a productes, en principi d’ús medicinal, que a poc a poc arribaren a l’àmbit alimentari: L’aqua vitae, un aiguardent fruit d’una primera destil·lació. L’aqua ardens, un aiguardent fruit d’una segona o una tercera destil·lació. Arran de tots aquests fets, les herbes probablement van néixer com un preparat dels apotecaris mallorquins al final del segle XVI durant la llei seca, la qual, segons indiquen els documents que hi ha a l’Arxiu del Regne de Mallorca, només permetia dispensar aiguardent a les apotecaries, sempre que fos en qualitat de medicament  Durant el segle XVIII, aquesta medicina utilitzada com a conservant en molts de remeis farmacèutics arribà a tenir una gran popularitat i se’n féu un consum desmesurat en la clandestinitat. Això obligà el Jutjat de la Ciutat i del Regne de Mallorca a prohibir, fins i tot als apotecaris, receptar aiguardent a ningú, qualsevol que en fos el grau, l’estament o la condició. Els síndics de la part forana no es feren esperar i presentaren diferents escrits en defensa de l’aiguardent (es mantenen les expressions originals): Lo vi i lo ayguardent és de tal sustento que una persona qui beu, menja un tros de pa menos que una altre que no-n beu. Essent com és lo vi de esta isla de poca confiança, lo estar confiats los pagesos, que tornant-se lo vi fort e gastant-se, en fan aiguardent. Llevant l’ayguardent se han de arrestar i aniquilar les viñes, faltará lo vi i nos ne haurem de proveir de fora de Mallorca. Que desde que en Mallorca se cull vi, experimentam que las personas baxas estan molt mediades i lusidas en la part forana perque totes tenen molt que treballar, com és podar, magencar, cavar, esbrostar, axermentar, fer botas, cups, trajinar el vi i altres coses de tal manera que antes que.y hagués vi hi havia infinits pobres en les villes els quals ostiatim (de porta en porta) demanaven almonya, y ara apenas se troba pesona an que fer charitat. Presa y beguda del modo i ab prudència qu-s deu, és cert que conserva la salut, allarga la vida i desterra malalties. Medicina, sustento i hasienda… no pareix que sia convenient levar los fruyts tant necessaris per al sustento de la vida humana. De cada vuyt part de persones qui beuhent ayguardent ni ha set als quals aprofite i és de grandissima utilitat. Passat un temps, i estabilitzada la situació, les necessitats aiguardenteres i vinícoles del moment feren que la vinya s’implantàs de manera gairebé dominant a tota l’illa de Mallorca; Binissalem, Alaró i Felanitx prengueren la davantera. Al principi, els vins produïts eren de poc grau alcohòlic i no tenien capacitat per a l’envelliment; els excedents no aguantaven les primeres calors de l’estiu i havien de ser transformats en aiguardent si no es volien perdre. L’any 1800 hi havia comptabilitzats a Mallorca uns cent cinquanta alambins, amb una producció aproximada de set-cents vuitanta mil litres anuals. |
https://www.caib.es/sites/irfap/f/379254
“El Senyor ha fet néixer de la terra les plantes medicinals i l’home de seny no les menysprea. No hem de reconèixer en aquesta força medicinal recordant que, per un tronc, l’aigua del desert es tornà dolça? És el Senyor qui ha donat aquesta ciència als homes, perquè el glorifiquin per les seves meravelles: amb les plantes el metge guareix el seu dolor i amb elles el farmacèutic prepara els remeis. I així les obres de Déu no coneixen el final i arreu de la terra, d’ell ve la salut”. (Sir 38, 4-8).
HERBES DE MALLORCA WIQUIPEDIA
Els àrabs descobriren i impulsaren el procés de l'obtenció d'alcohol per destil·lació en el segle ix, el qual arribà més tard (s. XII i XIII) a Europa de mans dels comerciants venecians. Els monestirs i les companyies eclesiàstiques tingueren un paper important en l'obtenció de destil·lats que, en un principi, tenien finalitats curatives i medicinals. A les Illes, a finals del segle xiii, el mallorquí Ramon Llull va fer importants aportacions al procés de la destil·lació. A final del segle xviii hi havia a Mallorca 177 alambins dedicats a obtenir aiguardent del qual es produïen 780.000 litres, i dels quals el 60% era per a consum illenc. Al segle xix s'exportaven begudes a altres indrets, com per exemple Amèrica del Sud. A finals d'aquest mateix segle, moment en què es popularitzà i generalitzà la fabricació i el consum de les herbes, s'obriren diverses destil·leries que encara perduren avui en dia. A les Illes actualment existeix una important xarxa de producció de begudes espirituoses que són apreciades pels illencs i pels visitants, productes que formen part de les nostres festes, costums i tradicions
https://ca.wikipedia.org/wiki/Herbes_de_Mallorca
LES SET HERBES MAGIQUES
Herba Lluïsa
Propietats: Carminatiu: Molt útil per a expulsar els gasos de l'aparell digestiu, evitant les flatulències i l'aerofàgia. Estomacal: Per a facilitar la digestió o en estómacs dèbils o nerviosos, exerceix una funció tonificant, digestiva i tranquil·litzant, evitant els espasmes i la dispèpsia (males digestions acompanyades de gasos, sensació de vòmits i cremor d'estómac). El borneol i el limonè són els responsables d'aquesta darrera propietat.
Antirreumàtica: Pel seu contingut en cineol, resulta adequada en el tractament de malalties reumàtiques.
Mal alè: Quan es té la tendència a tenir halitosi (mal alè) resulta molt útil realitzar rentades amb la infusió d'una cullerada de fulles i flors seques.
Aparell respiratori: La infusió d'una cullerada de fulles i flors seques resulta beneficiosa per a les afeccions de l'aparell respiratori, especialment per a expulsar les mucositats, per la qual cosa exerceix una funció expectorant. D'igual manera el mateix preparat resulta adequat per a combatre la tos.
Relaxant: Resulta molt adequada la infusió d'herba marialluïsa per a relaxar i tonificar els nervis. Aquesta mateixa infusió es pot afegir a l'aigua del bany per a aconseguir l'efecte tranquil·litzant mencionat.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Marialluïsa
Camamilla
· Propietats: Digestiva, hepàtica, biliar, antiespasmòdica i carminatiu: Per la seva condició de protector i reparador de la membrana gàstrica és molt adequada en totes aquelles afeccions en les quals està afectat algun òrgan de l'aparell digestiu, afavoreix les digestions difícils i ajuda a expulsar els gasos, de la mateixa manera, és interessant en casos d'espasmes intestinals. Igualment és molt adequada en casos d'úlcera gàstrica, gastritis, diverticulosi, diverticulitis, còlics, etc. L'azulè, pel seu valor antiulcerós, la jaceidina i l'àcid gentísic, com a antiespasmòdics, però sembla que és el bisabolol el component que presenta el major valor antiinflamatori i reparador. També cal mencionar el valor d'aquesta planta com a colagog: estimula la producció de la bilis, i hepàtica, protegint-lo.
· Anti- colesterol: la presència de colina ajuda a eliminar els greixos de la sang que ajuden a disminuir el colesterol en les artèries, prevenint l'arteriosclerosi, la degeneració de la vesícula biliar i els ronyons.
· Emmenagog: Facilita la menstruació, evitant els dolors corresponents. Igualment resulta útil per combatre els espasmes que es produeixen en la síndrome premenstrual o durant la menstruació.
· Sedant: En casos de nerviosisme o insomni, és interessant prendre infusions de flors seques. Al tenir propietats sedants suaus és adequada per alleujar els efectes físics de naturalesa psicosomàtica produïts per la depressió, com poden ser palpitacions, acidesa, mal de cap, etc.
· Diürètic suau: afavoreix l'eliminació de líquid del cos, millora l'eliminació d'aigua i toxines, especialment l'àcid úric.
Taronger
En general, els seus efectes calmants ajuden a eliminar les molèsties d'ansietat nerviosa com ara còlics, mal de cap, desmais i de la menstruació.
Llimonera
En general, els seus efectes calmants ajuden a eliminar les molèsties d'ansietat nerviosa com ara còlics, mal de cap, desmais i de la menstruació. imonera
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tarongina
Romaní
Propietats
La gran majoria estan relacionades amb l'activitat de l'oli essencial. S'ha demostrat de forma activa que és un bactericida potent, antiviral i també antioxidant (sobretot gràcies al carnosol).
Antigament també es tractaven amb romer alguns trastorns nerviosos; els metges àrabs, a l'antiguitat, empraven el romer per a tornar la parla després d'un desmai.
L'administració per via oral també presenta una activitat diürètica.
L'aplicació tòpica dels extractes alcohòlics fets amb fulles de romer, inhibeixen la iniciació i progrés del tumor epidèrmic (amb un 40-60% d'eficàcia).
Aquest oli essencial ha demostrat in vitro activitat espasmolítica i anticonvulsionant.
Té també un efecte similar al dels antiinflamatoris i millora l'activitat circulatòria, sobretot a les extremitats inferiors, essent així un bon cicatritzant.
També ha estat demostrat el seu ús en el tractament de l'alopècia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Romaní_(planta)
Tarongi
Herba bona propietats Tiene propiedades útiles, antiespasmódicas, es carminativo, antiséptico, analgésico, antiinflamatorio y estimulante
https://es.wikipedia.org/wiki/Mentha_spicata
Fonoll
Propietats
· Digestió: en la composició del fonoll és abundant un oli eteri, anethole, que, tot i que es distribueix per tota la planta, se centra principalment en les llavors. S’acredita aquesta substància amb unaacció digestives i carminatives de fonoll. Així i gràcies al seu alt contingut de fibra, és apropiat per a millorar el procés de la digestió i la salut de l’estómac. Està indicada per tractar l’acidesa, l’estat de empacho, la indigestió, la inflamació de la panxa i l’excés de gasos. Tractar d’infusió de fonoll i aviat veurà la millora quan es tracta de la digestió. També podeu provar amb infusió de Rooibos Digestiv, ideal per a facilitar la digestió, o Zen el Rooibos verd, que també conté anís, beneficiós per a la salut gastrointestinal, calmar els dolors d’estómac causades pels menjars pesats o rampes, com còlics intestinals o excessiva flatulència.
· Antitussive: Fonoll també s’utilitza per alleujar els problemes respiratoris, com la tos, asma i bronquitis, com que és un natural antiespasmòdic i fa els bronquis per relaxar-se. Si li han carregat al pit, la antitussive i expectorant i propietats, fonoll es tos per disminuir i que els pulmons es anar obrint poc a poc, així, si tirs de 2 a 3 tasses per dia d’aquesta beguda natural pot millorar molt en pocs dies. També, el secret d’infusió de temps ecològica els continguts a més de fonoll, menta, que ajudarà a combatre’ls processos catarrhal, dolor de gola o moc.
· Calma: com la revetlla, Linden o camamilla, fonoll és una planta amb un suau efecte. Si necessita relaxar-te, la barreja de canyella, regalèssia, gingebre, fonoll, closca de taronja i el cardamom de la antiestrès infusió ajudarà a calmar- i recobrar totes aquelles forces que perd el seu cos a una situació d’estrès. A més, el fonoll també té un alt contingut en calci, ferro, manganès, magnesi, potassi, vitamina C i B3 i fitoquímics que proporcionen una forta dosi d’ antioxidants; la barreja de tots aquests minerals, vitamines i antioxidants enfortir el sistema immunitari i li proporcionarà una millor salut en general.
· Antibacterià: gràcies a les seves propietats antibacterianes, és molt eficaç per combatre mal alè, gingivitis, bacteris i paràsits intestinals o infeccions. Infusió d’Athena ecològica, fet del te muntanya grega, us deixarà un gust excel·lent, reduint l’halitosi.
· Diürètics: si teniu problemes de retenció de líquids, pot prendre infusions que contenen fonoll per desfer d’ella, com la infusió d’herbes ecològiques d’encanteri, amb propietats diürètiques.
· Hipertensió: fonoll i les seves propietats de beneficis en el sistema cardíaques són abundants, ajudant a millorar la pressió i reduir la hipertensió.
Inflamació: altres recomanacions que està feta de fonoll, és el seu ús contra les inflamacions dels ulls o dels problemes comuns com conjuntivitis o la blefaritis, perquè les seves propietats són excel lents per al tractament d’aquests trastorns d’ull. Un remei per relaxar els ulls i prevenir l’enrogiment causat per la conjuntivitis és aplicar el fonoll en Bossa infusió ulls tancats, deu minuts aproximadament
https://blog.aromasdete.com/fonoll-un-gran-aliat-de-la-salut/
RECEPTA HERBES DOLÇES
Per una botella de litre
1 flor de til·la
½ fulla llorer sec
10 pètals rosa blanca
1 anís estrellat
10 flors de llimonera
10 flors de taronger
3 fulles de menta o herba bona
3 fulles d’olivera
1 brot camamilla silvestre
1 brot herba Lluïsa
1 brot de moraduix
1 brot farigola
1 brot fonoll
Les herbes s’introduiran dintre la botella per aquest ordre,
així evitarem embossar el coll. Es pot utilitzar un brot gruixut de fonoll per
ajudar se a fer les passar fins abaix.
Omplir la botella ¾ d’anís dolç i el ¼ restant d’anís sec.
Deixar la botella
absolutament a les fosques, amb la fi de que la maceració de les herbes
no perdin color per la llum duran al
manco tres mesos.
RECEPTE CATI JUAN DE CORRAL
RECEPTA HERBES DOLÇES
Ingredients per un litre
¾ de litre Anís Dolç
¼ de litre Anís Sec
1 brot camamilla silvestre
1 brot farigola
1 brot de moraduix
1 estrella d’anís
10 pètals del rosa blanca
10 pètals flors de
taronger
10 pètals flor llimonera
1 flor de caputxina
Unes fulles de menta
Unes flors de til.la
½ fulla llorer
Del llibre de Rebosteria Balear
De Cati Juan de Corral
RECEPTA PER FER HERBES BASIQUES
7 Herbes bàsiques que
mínim
han de dur segons el reglament
Camamilla
Herba Lluïsa
Taronger
Llimonera
Romaní
Tarongí
Fonoll
Per ferles Seques invertir
Les quantitats d’anís
Mixtes ½ litre Dolç i
½ Sec
LES HERBES DE MALLORCA
LLIBRE:
.png)
Per llegir el llibre pitja l'enllaç:
Comentarios
Publicar un comentario