SALUT. Amb all i llimona. (Aire, sol, all i llimona, poca feina al metge dóna)

Corria l’any 1972, ai, aquells anys d’Institut,( Ara en fa casi 50 ) i vaig topar  amb un llibret, que marca a llapis 40, pessetes (avui el mateix llibre de segona ma es ven per 6 euros)

 segons he trobat per internet, si n’hagués comprat  100 avui seria milionari.

El llibre  es diu “La salut  por el ajo y el limon” del Dtor Argoromendia, de Gassó  Hnos editores.

Ido ara amb això del “Coco virus” i les prevencions  amb Palo, mira per on teníem el remei baix el llit, recordeu lo dels alls?.

“ Antibiòtic, antimicòtic i antivíric: l’all és eficaç contra diversos tipus d’agents patògens, ja siguin bacteris, fongs, virus i paràsits intestinals”

Lo de la Llimona, sempre la tenim a ma, en que segui amb gelat, “el mousse de llimona” per després dels dinars feixucs, “És utilitzada per prevenir l'acció de virus i bacteris,”

Ens oblidem que els podem tenir sempre a casa.

Els alls: Si els tenim a un lloc fres i ventilat duren  d’una collita a l’altra i es conserven millor que  les tomàtigues de ramillet.  A mes els podem sembrar a  l’hortet: Si el sembrem per la conversió de sant Pau i els collim per sant Joan  son medicinals. Per mi que es millor sembrar los pel novembre aprofitant els dies de pluja, en dia d’arrel  i axis  seran mes grans. A mes es poden menjar primerencs (tendres) i els cuguls, o també la llavor d’all.

El llimoner, era l’arbre que estava a tots dels patis de les cases de poble. Es pot sembrar de branca i moltes varietats tenen llimones tot l’any.  Es convenient  tenir lo sembrat a un lloc ombrívol  i resguardat del vent. Amb el suc de llimona es poden fer “cúbits”  congelats a punt d’afegir al pitxer d’aigua durant l’estiu.

Després d’aquesta introducció anem a veurà  mes informació

https://www.blogger.com/profile/10142289745404434857

Portada del llibre

*     *      *

INDEX:

ALLS.

Efectes  beneficiosos

Efectes  farmacològics.

Usos medicinals.

Tradició històrica.

Cultiu.

GLOSAT 

Per en Felip Cerdà

SANT PAU I ELS ALLS

 

LLIMONERA.

Us medicinal.

L'origen.

Receptes.

Dites.

Cultiu.

 

 

 

Efectes  beneficiosos

L’all té múltiples efectes beneficiosos −i fins i tot medicinals− sobre l’organisme sempre que es consumeixi cru: Antibiòtic, antimicòtic i antivíric: l’all és eficaç contra diversos tipus d’agents patògens, ja siguin bacteris, fongs, virus i paràsits intestinals. Antihistamínic (antial·lergògen): els alls són rics en antioxidants, magnesi, vitamina C i el seu principi actiu, l’al·licina, que té un efecte depressor de la reacció al·lèrgica associada a la psoriasi. Anticoagulant, antitrombòtic i hipotensor: l’al·licina té com a principal compost el sulfur d’hidrogen, que facilita la distensió de les membranes cel·lulars vasculars, de manera que redueix la pressió sanguínia i afavoreix la circulació. A més, sembla tenir una acció fluïdificant de la sang. Redueix els nivells de colesterol: l’acció reguladora de l’all sobre el fetge sembla que aconsegueix reduir els nivells de colesterol totals  . Pot revenir determinats càncers: la ingesta continuada d’all al llarg del temps podria prevenir l’aparició de determinats tipus de càncer, perquè actua bloquejant la formació d’una substància (la nitrosamina) i també inhibeix l’acció del bacteri Helicobacter pylori, que està associat a una incidència més alta d’úlcera gastroduodenal i càncer de còlon. Cal tenir en compte els efectes negatius següents: L’all s’ha utilitzat tradicionalment de forma tòpica per combatre les berrugues i les infeccions de la pell però pot ser que utilitzat de manera prolongada sobre la pell acabi provocant dermatitis de contacte (irritació de la pell). Les persones que tenen irritació d’estómac no convé que en prenguin perquè els pot estimular encara més el malestar.

Llegir mes a:https://etselquemenges.cat/rebost/lall

Alls tendres

Efectes  farmacològics.

Entre d'altres, s'han descrit els següents efectes farmacològics:

·        Hipolipemiant : Disminueix el nivell de colesterol LDL a la sang (colesterol nociu), i té un efecte cardioprotector; i no afecta als nivells de triacilglicerols cardiosaludables i necessaris per al cos. D'aquesta manera l'all contribueix en la prevenció de malalties coronàries i accidents vasculars cerebrals.

·        Vasodilatador perifèric: Aquest efecte causa un augment del calibre dels vasos i es produeix per una reducció d'agents vasopressors com ara les prostaglandines i angiotensina II, i per una activació d'una òxid-nítric sintetasa que produeix òxid nítric.

·        Antihipertensiu: Aquest efecte és causat per l'efecte vasodilatador. En dosis elevades, l'all provoca un descens de la tensió arterial, tant de la màxima com de la mínima.

·        Antiagregant plaquetari: Impedeix la tendència excessiva de les plaquetes sanguínies a agrupar-se formant coàguls, i també actua com a fibrinolític (desfà la fibrina que és la proteïna que forma els coàguls sanguinis). D'aquesta manera s'aconsegueix augmentar la fluïdesa a la sang i fa que sigui recomanable a totes aquelles persones que han patit embòlies, trombosis...

·        Hipoglucemiant: L'all normalitza el nivell de glucosa sabguinia i per tant, és bo que l'utilitzin els diabètics i els obesos.

·        Antibiòtic i antisèptic general: L'all té també una acció antibiòtica contra diversos microorganismes (Escherichia coli, Salmonella typhi, estafilococs i estreptococs, diversos fongs, alguns virus...). El poder bactericida de l'all en el conducte intestinal és selectiu de manera que a diferència dels antibiòtics sintètics, regula la flora intestinal i no la destrueix, ja que només actua sobre els bacteris patògens.

·        Estimulant de les defenses: L'all augmenta l'activitat de les cèl·lules defensives de l'organisme, limfòcits i macròfags, i per tant estimula la resposta immunològica i ajuda al sistema immunitari de l'organisme a resistir les infeccions. S'està utilitzant l'all com a complement en el tractament de la sida.^[18]

·        Anticancerós: Hi ha estudis^[19] que haurien demostrat que l'all bloqueja la formació de certs carcinògens, denominats nitrosamina, que poden produir-se durant la digestió de determinats aliments. L'alliïcina, un dels seus principis actius, impediria la proliferació del bacteri Helicobacter pylori, relacionat amb les úlceres d'estómac, que poden afavorir el desenvolupament de càncer d'estómac.^[20]

La medicina popular li acorda un efecte vermífug, d'afavorir la digestió i de «sanejar el cós»^[21] cosa que no s'ha provat de manera científica

Usos medicinals

L'all es va utilitzar per alleujar tota una mena de problemes de salut, degut al seu alt contingut en composts organosulfurats. El principal component actiu és alliïna (S-al·lil—cisteïnasulfòxid), un important antioxidant cadio- i neuroprotectiu. Contribueix a baixar el nivells de glucose, insulina, triglicerides i àcid uric a la sang, ajuda contra la resistència a la insulina i redueix els nivells de citocina.^[13] Els principals efectes positius, provats per estudis clínics són la prevenció de la deterioració de l'aparell circulatori i la pèrdua de gana.^[14]

Segons un metaestudi del 2007, amb nens, fàrmacs a basa d'all van provar-se eficaços en infeccions de les vies respiratòries superiores, en la reducció del dolor en otitis infecciosa. No hi havia cap efecte provat en problemes cardiovasculars infantils. L'efecte en la pressió sanguina i la concentració de lípids a la sang necessita més estudis per poder fer conclusions clares. Hi ha una contraindicació important: l'ús tòpic d'all cru, com tractament antiviral o antipirètic a la pell jove pot causar cremades.^[15]

Sense proves experimentals o clíniques en la medicina popular s'ha utilitzat com a afrodísiac, com una panacea contra bronquitis, aerofàgia, dispèpsies, espasmes abdominals, amenorrea, diabetis. Típicament s'ha utilitzat per al tractament de durícies, berrugues,^[16] otitis, artritis, artràlgies, neuràlgies o ciàtica.^[14] Els egipcis ja l'utilitzaven com un remei pels dolors i els grecs feien menjar un all cru als atletes abans de cada competició, ja que el consideraven com una font de fortalesa física.^[17] Així mateix, es va fer servir contra la pesta, i també durant les dues guerres mundials per al tractament de ferides, del còlera o del tifus.

L’all a la cultura,

L'all té un gran simbolisme interpretat de maneres diferents arreu del món. Segons Plini, l'all seria eficaç contra les mossegades del serp hemorhus.^[23] Com que l'all protegiria del mal d'ull, tant a Sicília, Itàlia, Grècia com a l'Índia es troben ramets de cabeces d'all lligats amb llana vermella. A Grècia, només el fet de pronunciar la paraula «skordo» (grec per all) conjura la mala sort. L'all va ser introduït al nord d'Europa per l'exèrcit romà.

Llegir mes a:https://ca.wikipedia.org/wiki/All

Manats d'alls a punt per penjar

Tradició històrica.

L’all té una llarga tradició històrica per les seves propietats curatives. És una de les plantes que està present en els grans sistemes sanadors del món, com la medicina naturista o la medicina tradicional xinesa. A partir del segle dinou han estat múltiples els estudis científics sobre les seves poderoses qualitats.

El principi actiu de l’all quant al seu alt poder bactericida es deu a la alicina.

L’all en la prevenció del càncer d’estómac……

· Prevé el càncer d’estómac i intestí, a causa del seu contingut en alilos, una essència volàtil que estimula la mucosa d’aquests òrgans

 

Llegir mes a: https://www.casapia.cat/lall-un-tresor-per-a-la-salut/

Cultiu.

Creix tant en llocs freds com càlids, i requereix la llum directa del sol. Tolera les glaçades. Les varietats de primavera proporcionen collites més generoses que les de tardor, però es conserven pitjor. Creix sobre terrenys arenosos, profunds, ben drenats, amb continguts moderats de calci i rics en potassi. Els bulbs d'all es podreixen amb terra densa i grassa, per aquest motiu no s'han de cultivar en terres orgàniques i tampoc es poden utilitzar fems. S'adapta molt bé en la majoria de sòls on es cultiven cereals i tot i que no és una planta molt exigent amb el clima, adquireix un sabor més picant en climes freds. Segons les circumstàncies, s'obté un rendiment de 12 a 20 tones per hectàrea.^[10]

Si es fa servir cultiu de rotació, es combina en acabat de la col o el cogombre. Es pot plantar directament a terra, en files separades de 20 cm, amb una distància entre dents, dins la filera, de vuit a deu centímetres. La profunditat depèn de la qualitat del terreny, en general uns 5 cm. La recollida es duu a terme quan les fulles comencen a fer-se groguenques. Els bulbs es deixen assecar a l'ombra en lloc sec per evitar que brotin.

En hiverns humits pateix atacs per fongs. Es recomana adob en proporció N/P/K de 4/12/20, on l'alta quantitat de potassi ajuda a la conservació dels bulbs. Esporàdicament els ataquen ocells i cal protegir-los adientment amb xarxa. No té gaire plagues, excepte unes poques larves de mosques o d'escarabats. En l'agricultura ecològica, es fa servir un infusió a base de vint grams d'all per litre contra insectes, àcars i altres malalties.^[11] Nogensmenys, la propagació vegetativa, l'única possible, té uns inconvenients majors: podridura, germinació prematura, baix rendiment, transferència de malalties d'un any a l'altre. Ja es van desenvolupar variants que es poden sembrar, per el resultat encara no és convincent, ni pel gust, ni pel rendiment.^[12]

Llegir mes a:https://www.wikiwand.com/ca/All

 

  *    *      *

GLOSAT 

Per en Felip Cerdà

SANT PAU I ELS ALLS

 

Sant Pau se va convertir

en el món cristianisme

ell abans les perseguir

sembla un ironisme. 

 

Dia vint-i-cinc de Gener

recomanen sembrar alls

com de separats has de fer

formen part d'altres detalls.

 

Del gra surt la cabeça

un poc enterrada creix

cultivar-ne s'avesa

quina alegria quan neix.

    

Per Sant Joan las de collir

després fermar fent manats

quan les vulguis consumir

tant crus, com frits o cuinats.

 

Tenen bones propietats

si vols calmar el dolor

o cura els constipats

si toleres seva olor.

 

Un aliment nutritiu

que fa reduir la pressió

a la memòria reviu

per càncer és medicació.

 

Sistema immunitari

l'asma i el insomni

heu sap l'apotecari

gran efecte les doni.

 

Està sa com un gra d'all

tothom és el que cerca

tinguem salut de cavall

amunt i avall un tresca.

 

 

 

 

 

 

Record popular dita

que tot el que cou cura,

també un altre cita

que quan pica madura.

 

Alls i cebes que no fan talls

ja sentia dir de petit

me posaven baveralls

per no sollar-me d'esquit.

 

Quan surtis a festejar

abans no roseguis alls, 

si l'al·lota no pots besar

acabaràs fent badalls.

 

Un all davall el coixí

tindràs més bon descansar

si no vols que t'angoixi

un malson el desvetllar.

 

Amb all, oli també sal

son més bons els caragols,

com la mel per el bunyols

agrada al comensal.

 

Sopa d'all té grans virtuts

ajuda a digerir

tant fam com set son batuts

i tindràs més bon dormir.

 

Alls amb costelles fregides

fetes de bé pollencí

del receptari mallorquí

surten molt exquisides

 

Esper hagin convençut

meves recomanacions

aquest fruit tant menut

té moltes aplicacions. 

 

Felip Cerdà (30-1-2022)

*       *     *

LLIMONERA.

Us medicinal de la llimona

Tradicionalment se li atribueixen nombrosos usos, concretament, al seu fruit, la llimona.

És utilitzada per prevenir l'acció de virus i bacteris, tot augmentant les defenses de l'organisme. És a dir, activa els glòbuls blancs a causa del seu alt contingut en vitamina C.

Pel que fa a l'aparell respiratori, ajuda a combatre infeccions respiratòries com els refredats i la grip.

També és útil per l'aparell digestiu, ja que fa una funció reguladora i estimula les secrecions gàstriques. A més, calma l'acidesa estomacal, la gastritis i és eficaç per evitar o frenar el vòmit i expulsar els paràsits intestinals.

S'utilitza per tractar infeccions urinàries, gota, dolors reumàtics, colesterol, artritis, gràcies a les seves virtuts diürètiques i depuratives.

A l'aparell circulatori, no només tonifica els vasos sanguinis, sinó que també prevé l'angina de pit, ajuda a la circulació sanguínia, rebaixa la hipertensió, combat l'arteriosclerosi i estimula la formació de glòbuls vermells, i és molt adequat per al tractament de l'anèmia.

En l'ús extern s'aplica per curar irritacions, úlceres, picadures d'insectes, herpes labials, acne, epístasi i en forma de gargarismes per les angines i la faringitis. També en ús extern es té constància de la seva utilitat en gingivitis, les càries, l'halitosi, fongs a les ungles, per combatre les impureses de la pell, per relaxar els peus i per alleugerir els dolors del reumatisme.

L'origen.

L'origen exacte del llimoner no és del tot clar, i roman encara sota una mica de misteri; tot i això, està estesa la idea que els primers llimoners van créixer a les valls del sud de l'Himàlaia, a l'Índia, la zona septentrional de Birmània i la Xina.^[5][6] Al sud i el sud-est asiàtic, era molt conegut per les seves propietats antisèptiques i va ser llargament utilitzat com a antídot per a diferents verins. Es va introduir més tard en Pèrsia i després Iraq i Egipte voltant de l'any 700. Les llimones van entrar a Europa (presumiblement al prop del sud d'Itàlia) pels volts del segle I aC, durant l'època de l'antiga Roma. Tot i això, no va tenir una extensa conreu

 

Llegir mes a:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Llimoner

Receptes.

De manera semblant al que vam comentar en el cas de les mandarines, la llimona té una naturalesa doble: el suc té un efecte molt refrescant i és ingredient de moltes receptes de postres fresques o de vinagretes per a amanides; però, en canvi, la pell té un efecte escalfador i és ingredient d’infusions que ens ajuden a escalfar-nos a l’època freda de l’any. Trobareu exemples de tots dos casos en les receptes dels nostres xefs.

Llegir mes a: https://etselquemenges.cat/rebost/la-llimona

  

Dites.

     - Aire, sol, all i llimona, poca feina al metge dóna.

    – No hi ha medecina més bona que ceba, all i llimona.

    – Suc de llimona, medecina bona.

    – Llimona i all, metges al carall

foto: @lacomba

 

 Llegir mes a: http://salutalplat.gastronomicament.cat/2015/01/aprofitem-un-dels-tresors-de-la-nostra-cuina-les-llimones.html

Cultiu.

És un dels cítrics més sensibles al fred, per això és conreat intensivament més cap al sud que tarongers i mandariners. En canvi no li cal tanta calor durant l'estiu, ja que els fruits no són dolços i per això a petita escala també es cultiva al litoral de Galícia i del Cantàbric. És imprescindible que el sòl estigui ben airejat perquè si no les arrels es moren. Pot presentar clorosi fèrrica en terres calcàries. Necessita gran quantitat de magnesi.

Per créixer bé el llimoner ha de ser plantat en terres semilleugeres, riques en matèria orgànica, pH neutre i permeables. Necessita una temperatura d'entre 17 i 28 °C, no suporta gelades fortes ni massa vent.

El creixement vegetatiu té lloc a les branques més joves en els tres períodes següents:

·        Primavera: les ramificacions s'allarguen i neixen fulles joves de color verd clar, molt diferents de la resta de fulles (que són d'un color verd més fosc). Sobre aquestes ramificacions noves apareixen brots fructífers (botó floral i, més tard, flors).

·        Estiu: la planta brota, però la brotada és menys important que les brotades de primavera i estiu.

·        Tardor: la planta brota. Aquesta brotada assegura el fullatge.

Té flors, fruits en formació i fruits madurs al mateix temps. Els fruits tarden de 10 a 18 mesos en madurar i es fan fins a tres collites durant l'any.

Llegir mes:  https://www.wikiwand.com/ca/Llimoner