A Valldemossa li diuen coca de patata, però a tot Mallorca li diven coques de Valldemossa, De veritat, a on en cultiven mes, es a sa Pobla i Muro , Això pareix tot un bullit sense patata. Mira per on.
La patata es joveneta en el mon dels aliments,( a Europa), per això he trobat poques tradicions medicinals. Va substituir en part els cereals, i ha servit per alimentar milions de persones en el mon.
Sa Pobla fa anys que exporta patata a arrel del mon, el cultiu s’ a modernitzat , fins ben amunt, fins i tot es fan dues o tres collites al any.
La pregunta es? Podem fer patates al hortet, es pot fer en ecològic? I a casa es pot fer un petit cultiu? La veritat que si, per això val la pena llegir tot l’escrit.
Al mon culinari es molt apreciada, tant com acompanyant, com a principal i tan serveix en dolç com en salat. Xerrant de salat, un entrant per excel·lència son les patates fregides (“patatilla”). Hem trobat mes de 40 plats amb patates, que mes abaixo detallarem.
Es rica amb vitamina C, B1, B2, B3 i B6, també te minerals com el potassi, ferro, fòsfor i magnesi, El Potassi es adient per persones amb problemes al cor, pedres al ronyo, i hipertensió, també es ideal per la recuperació muscular
La patatera es de la família de las solanàcies hortícoles, te similituds amb les tomatigueres, a mes fan un fruit molt aparegut, això vol dir que per sembrar les millor triar els dies llargs amb mes llum i enfora del fred, febrer es un bon mes, al mes de març sortiran els ulls d’a baix de la terra.
Al vostre hortet, millor sembrar les ben endins i tapar-les tot lo possible e terra en forma de cresta. Aprofitar entre mig dels socs per regar i evitareu que cresquí herba, Abans nutrir la be amb compost (es interesant el compost fet amb fems d’ovella). A Juny ja estaran a punt de treure les, guardar les a les fosques i ben airejades i a un lloc fresc. Podran durar fins pasat els sants barbuts
 |
CULTIU REMEIS CASOLANS
USOS MEDICINALS
HISTÒRIA 40 PLATS AMB PATATA RECEPTES CULTIU  Llegir mes a:
REMEIS CASOLANS
CREMADES SOLARS Llegir mes a:
Llegir mes a: https://www.botanical-online.com/ca/aliments/patates-propietats  USOS MEDICINALS
 HISTÒRIA
Els pobles nadius andins cultivaren moltes varietats de patates durant segles, essent els pobles originaris d'aquesta serralada els primers a domesticar el tubercle. De la importància que tingué el cultiu de la patata en dóna testimoni el fet que el cultiu de les diferents varietats estava altament desenvolupat, fins al punt que les diverses varietats i les seves propietats diferien clarament de la planta original evolucionada naturalment. Per a aquests pobles la patata era el principal aliment disponible. Al Perú les patates s'arribaren a cultivar a una alçada de 4.000 metres. El final de la principal festa religiosa dels Inques coincidia amb l'inici de la collita de la patata.
Les primeres patates cultivades foren vistes pels exploradors espanyols a la vall de la Grita (Colòmbia) el 1537. Ho relata Pedro Cieza de León al llibre Crónica del Perú, publicat a Sevilla el 1553, en què també descrivia la patata. Les patates, creïlles, trumfes o trumfos són el tubercle comestible pel qual es cultiva la patatera, que ha estat bàsic en l'alimentació de molts pobles des del descobriment d'Amèrica i és la base avui en dia de molts plats. Aquest tubercle va ser cultivat al Perú des del mil·lenni VIII aC. El cronista Pedro Cieza, contemporani de Francisco Pizarro, la va descriure el 1550 i es considera que la portà a Espanya el 1554 com a curiositat. L'any 1573 va ser plantada a l'hospital de Sevilla per proporcionar menjar als malalts. Portada a Roma en 1588, el naturalista Charles de l'Ecluse la va descriure com una "petita trufa" o "tartuffoli". Es considera que a Anglaterra, i procedent de les costes de Colòmbia, fou portada per Thomas Hariot cap al 1586, i posteriorment, al segle xvii es va adoptar el seu cultiu a Irlanda. En aquest segle, Europa, va patir els efectes d'uns hiverns molt durs que van afectar la producció agrícola i, com a conseqüència, la població patí la fam. A més, es varen unir les malalties i les guerres, cosa que va reduir sensiblement la mà d'obra disponible per al camp. Aquestes penúries tingueren certa prolongació en el segle xviii, a les que se sumà la inestabilitat social i política de França, on s'atribueix la popularització del consum de la patata al farmacèutic Antoine Parmentier.[1][2][3]
Es creu que la patata fou importada des del Perú cap a la península Ibèrica el 1554 com a curiositat, essent -inicialment- cultivades per clergues i nobles com una raresa botànica. Amb tot el tubercle tingué una nul·la acceptació inicial com a aliment, malgrat que els exploradors i mariners coneixien les propietats del tubercle, fent-se com a norma, amb grans quantitats d'aquest per tal d'emprar-los com a provisió pel viatge de tornada cap a Europa.
Vers la seva implantació de com s'arribà a cultivar aquesta en els horts europeus hi ha força anècdotes i contradiccions. Amb tot, el tubercle es convertí ràpidament en un aliment àmpliament estès. Les principals vies d'importació s'establiren a partir de dues rutes principals, la primera, passava mitjançant la península Ibèrica, mentre que l'altre importava les patates mitjançant les illes britàniques i els països baixos. A finals del segle xvi la patata ja era un aliment comú a Itàlia, Alemanya, Polònia i Rússia, mentre que a França la incorporació d'aquest aliment es produí més tardanament: l'introductor de la patata en aquest país fou el farmacèutic i gastrònom Antoine Parmentier, reconegut pels banquets, on va oferir la patata com a novetat, a finals del segle xviii.[4]
Al segle XVIII, Irlanda n'adoptà el conreu. El cultiu de la patatera s'estengué i arribà a convertir-se en un dels aliments bàsics de la població europea, fet que es consolidà en el segle xix -Napoleó I pogué reunir i alimentar grans exèrcits gràcies al rendiment de la patata com a aliment. De la gran importància que tingué la patatera en deixa constància la "Gran Fam Irlandesa", ocorreguda entre els anys 1846 i 1849, causada per una gran plaga de mildium de la patata que n'afectà el cultiu amb resultats desastrosos: moriren vora un milió de persones i provocà l'emigració d'un altre milió Llegir mes a:
40 PLATS AMB PATATA  Llegir mes a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Plats_amb_patata RECEPTES
COCA DE PATATA DE SA PADRINA
Que em de menester?
400 grams de farina fluixa
100 grams de lleva dura premsada
125 grams de sucre en pols
125 grams patata cuita
25 grams de saïm de porc
½ tassa d’oli d’oliva
2 ous
I ara que feim en tot això?
Dins un ribell, fons la lleva dura amb un poc d’aigua tebà. En estar li afegeixes; el saïm de porc, es sucre i sa patata cuita i xafada, i ala a remenar ho.
Ara hi afegeixes els 2 ous, mesclar. Posa la farina poc a poc i amassant tot es temps.
Posa la massa dins un motle untat amb oli perquè fermen hi. Necessità unes 12 hores.
Ara posa la al forn a una bona temperatura durant uns 45 minuts. (vigila que no se cremi)
En esser cuita i freda espargeix el sucre
Del llibre Rebosteria Balear de na Cati Joan. He triat la recepta mes senzilla, que n hi ha moltes mes. També hi ha una coca de patata amb prebes que li diven de ca’n Servera molt interesant (La vols conèixer?) 
RECEPTA MALLORQUINA DE COCA DE PATATA
Ingredients:
-100 g de llard de porc
-200 g de sucre
-3 ous grans
-50 g de llet
-25 g de llevat fresc
-550 g de farina de força
-30 g d’oli de girasol
Preparació amb el mètode tradicional:
Posar en un bol
gran el llard de porc, el sucre, els ous i la patata feta puré. Llegir mes a:
Així mateix, la recepta continúa sent la mateixa i la forma de fer-les també. Els ingredients són patata, saïm, farina, ou, sucre i «molt de carinyo», diu na Maria Pilar. Per fer-les, s’utilitza un forn de llenya que té cent anys i els dona aquest gust tan especial, abans de ficar-les, però, les fan com fa cent anys: una a una rodant. Llegir mes a:
COQUES DE PATATA
Dificultat: ★★★★★
Ingredients:
Preparació:
Pelau les patates quan encara siguin un poc calentes i passau-les pel passapurés. Posau dins un bol gran el puré de patates i afegiu-hi la mantega en pomada i el sucre. Remenau bé amb una batedora manual de barnilles per evitar que el puré faci grumolls. Dissoleu el llevat en la llet tèbia i incorporau aquesta mescla a la preparació anterior. Continuau batent amb la batedora manual. Afegiu els ous, d’un en un. No incorporeu el següent fins que l’anterior estigui ben integrat a la massa. Afegiu-hi ara la farina i la fècula a través d’un colador fi (no tota d’un cop) i seguiu remenant. La pasta s’enganxa molt a les mans, per treballar-la millor quan ja té una certa consistència, rentau-vos les mans i untau-vos-les d’oli abans de continuar pastant-la. Potser ho haureu de fer més d’una vegada, això.
Tapau el bol amb un plàstic i deixau tovar la pasta fins que ha duplicat el seu volum inicial (el temps varia segons la temperatura ambiental: com més alta és, més aviat fermenta).
Quan hagi tovat, tornau-la a pastar cinc minuts més. Formau bolletes de la mida d’una pilota de golf i col·locau-les damunt dues llaunes folrades amb paper sulfuritzat o untades de mantega. Les bolles han d’estar ben separades unes de les altres, perquè s’estufaran molt.
Quan tengueu les coques damunt les llaunes, introduiu-les dins el forn apagat. A la part de baix del forn, col·locau-hi un recipient petit ple d’aigua perquè no s’assequi la pasta.
Deixau tovar les coquetes durant tota la nit.
L’endemà seran ben toves. Treis-les del forn.
Enceneu el forn a 160º (calor indirecte, si teniu l’opció). En ser calent, enfornau la primera llauna i coeu les coques durant 15-20 minuts. No han de ser massa cuites, si voleu que siguin flonges. Ensucrau-les en el moment de servir-les amb sucre en pols abundant.
Nota:
Si voleu coure’n només una llaunada, congelau la meitat de la pasta abans de fer-la tovar per segona vegada. Quan vulgueu fer coques, treis la pasta del congelador i deixau-la descongelar completament. Formau les bolles, deixau-les tovar tota la nit i coeu-les el matí següent. Llegir mes a:
 |
Un master, D LA PATATA!!M,HA AGRADA MOLT TOT PLEGAT...ENHORABONA
ResponderEliminarGràcies moltes,
ResponderEliminartant al plat, com en coca
es bona per menjar. Al camp vincla l'esquena tan per plegar com per regar.