Poques plantes duen nom de persona, i el que no és gens freqüent, que siguin parella. També és interessant observar que l'Estepa Joana és un arbust molt més gran que l’herba de sant Joan. Podria ser que el nom vingui perquè floreix, per al solstici d’estiu, o sigui per Sant Joan, que és un sant miraclos (es cullen els alls paus, que són medicinals i es fa l’oli de sant Joan).
L’estepa és de la mateixa família, de l'hipèric balearicum, i la de sant Joan hipèric perforatum però distint gènere. El Perico com també li diuen, està compost per unes 400 espècies.
Na Joana és mallorquina, (bé de totes les illes), i és famosa perquè ja s’anomenava a les Rondalles. Com pots veurà és una estepa que du és maneig, i té moltes propietats medicinals.
He trobat escrits que les confonen, i és ben vera que tenen les mateixes propietats, i fins i tot els mateixos usos. Si segueixes llegint, t’encantarà descobrir els usos de les dues plantes, fins i tal punt, que també li deien a l'edat mitjana “espanta dimonis”, perquè es cremava a les cases, apoderades pel banyut. (dimoni)
També es diu que cura la malenconia, i atreu l’amor. És tan coneguda, que ja en temps dels Celtes, es posava un ramellet al portal, per espantar les fades dolentes, o que els mags, que duen males intencions, no entrerssin en una casa protegida.
Tot molt màgic, com màgica, és la nit de Sant Joan plena de fogueres, per cremar els mals esperits.
***
INDEX:
HERBA DE SANT JOAN.
PROPIETATS.
CONTRAINDICACIONS I PRECAUCIONS.
CULTIU
REMEIS.
USOS MEDICINALS.
ACCIONS FARMACOLÒGIQUES.
OBSERVACIONS.
OLI DE SANT JOAN (VÍDEO)
HERBA DE SANT JOAN I LA MÀGIA DE L’OLI D’HIPÈRIC.
***
L'ESTEPA JOANA.
PROPIETATS.
A LA CUINA
VÍDEO
* * *
HERBA DE SANT JOAN. PERICÓ
Hipèric (Hypericum) és un gènere de plantes amb flors que té unes 400 espècies, la més coneguda és el pericó o herba de Sant Joan, (Hypericum perforatum) que es troba també als Països Catalans. També a l'Estepa Joana de les Balears és un hipèric. Abans aquest gènere es considerava una subfamília de la família Clusiaceae .
Aquest gènere té una distribució gairebé cosmopolita, mancant només en les terres baixes tropicals, els deserts i les regions polars.
PROPIETATS
Depressió, incontinència urinària, activitat antidepressiva i antiviral, capacitat fotosensibilitzant, antibacterià, ansietat, nerviosisme, dermatitis, lesions cutànies, cremades, esgotament, climateri o síndrome premenstrual, antiinflamatori (externament per a ferides i nafres).
Contraindicacions i precaucions
Alguns components de l'hipèric produeixen una inducció de diversos enzims que metabolitzen medicaments (CYP3A4, CYP1A2 i CYP2C9 del citocrom hepàtic P450) o que afecten la seva biodisponibilitat (glicoproteïna-P en el tub digestiu). Per tant, poden produir disminucions en els nivells plasmàtics dels medicaments que utilitzin aquests enzims i, conseqüentment, una reducció dels seus efectes terapèutics, quan es prenen simultàniament amb hipèric.
Per llegir més pitja l'enllaç:
sembra i planta a la primavera, encara que tolera ser sembrat i plantat a l'estiu. És una planta molt rústica, que s’adapta a tota mena de terres i climes, tant fred com càlid. Es planta cada 30 o 60 cm. Es perenne, encara que a l'hivern desapareix no es veu.
REMEIS
Herba de Sant Joan, “qui té oli del pericó, no li cal metge ni doctor”
Una de les plantes associades a les celebracions del solstici d’estiu, és el pericó o hipèric, també conegut pel nom genèric d’Herba de Sant Joan pel fet que el màxim de la seva floració cau pels volts d’aquesta data. Popularment, també és anomenada “herba de l’alegria”, ja que la planta té reconegudes propietats guaridores, i per això s’ha utilitzat com un remei tradicional i encara avui és també utilitzada per la medicina natural.
Fins i tot el refranyer popular recull aquest ús de la planta com a guaridora: «Qui té oli del pericó, no li cal metge ni doctor», “Per al dolor, no hi ha res com el pericó”. Però… sabem com és aquesta planta? Seríem capaços d’identificar-la? Quines propietats té? Com s’utilitza?
Per llegir més pitja l'enllaç:
***
USO MEDICINALS
Usos medicinals
S'utilitza tota la planta des del punt de vista medicinal però sobretot les fulles i les flors.
· Ús tòpic: és molt bon vulnerari, antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic per a traumatismes o cops, ferides i cremades, de fet, vulgarment se'n diu "oli de cop", fins i tot hi ha una dita popular que diu: "Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor".
· Ús intern: és molt bon antidiarreic, antiparasitari i diürètic. També té propietats ansiolítiques, hipnoticosedants i antidepressives, això ha fet que l'anomenin "Prozac natural", i s'utilitza per a l'ansietat, terrors nocturns i depressió lleu o moderada.
Accions farmacològiques
· Antidepressiu: És la principal acció farmacològica del pericó. Aquesta activitat es deu al fet que conté compostos floroglucinics i xantones. Per ara només ha mostrat eficàcia en casos de depressions lleus. Es creu que és totalment ineficaç en casos de depressions greus. Aquests efectes no es manifesten fins després d'estar dues setmanes amb el tractament.
· Hipnòtic: produeix una depressió del sistema nerviós central.
· Relaxant
· Sedant
· Millora la concentració i la memòria
***
Observacions
A l'edat mitjana es cremava en les cases en què es creia que hi havia entrat el Dimoni, fins a tal punt que era coneguda com a Fuga daemonium (espantadimonis). Es diu que cura la melancolia i atrau l'amor. En la cultura celta, es deia que les fades dolentes, els follets i mags de males intencions no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguessin protegides per remets d'aquesta planta.
Un dels noms populars d'aquesta planta és herba de Sant Joan i és degut al fet que la seva floració es dona al voltant del 24 de juny juntament amb la festivitat de la nit de Sant Joan.
Per llegir més pitja l'enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pericó_(planta)
***
OLI DE SANT JOAN
Com fer-ho?
Mira el vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=HJt1fZBNI_s&t=106s
***
HERBA DE SANT JOAN I LA MÀGIA DE L’OLI D’HIPÈRIC.
-Quan localitzem alguns exemplars en flor, hem d’estar
atents al calendari. Si falta molt per a la nit de Sant Joan podem comprovar la
fase llunar i esperar a la nit de lluna plena. Al 2020 no hi ha excusa, cau en
dissabte 6 de juny. I estem avisats amb temps!
-Anirem al començar a caure la nit amb un pot de vidre amb
tapa hermètica. És important el moment, ha de ser quan després d’estar al sol
tota la jornada es queden més sequetes i tenen concentrades totes les
essències.
-És com un ritual: amb cura i tranquil·litat, escollirem
algunes flors de manera que no deixem cap exemplar completament sense flors. No
volem alterar el cicle vital de la planta. És un procés delicat on cal
concentració i paciència per a no fer malbé la resta de summitats florides.
Quan aprofitem un regal de la natura hem de donar les gràcies. Ja sabeu, és de
ben parit ser agraït; així que sempre hem de dir gràcies, i més quan volem que
després la planta ens ajude.
-Afegirem un bon oli d’oliva fins a cobrir completament tot
el pot, assegurant-nos que no queda cap flor sense submergir. Perquè ha de ser
d’oliva? Hi ha persones que fan l’oli d’hipèric amb oli d’ametlles, però la
recepta tradicional dicta que s’ha de fer amb oli d’oliva, que a banda de tenir
ben reconegudes moltes virtuts medicinals i cosmètiques, és un producte ben
nostre, de secà, de la nostra terra. Un bon oli el pot fer el teu veí o un
agricultor local, pot ser de la comarca del costat o produït al país, per això
considere que el nostre or líquid sempre serà més sostenible que altres olis.
-El temps que hi ha de macerar varia segons a qui preguntes.
Hi ha qui afirma que amb una setmana és suficient, altres asseguren un mes…
Però la tradició diu 40 dies a la serena.
-El lloc idoni on el guardarem tot aquest temps ha de rebre
llum indirecta del sol. Si ho guardem a un lloc molt fosc, l’oli no es tintarà
de color roig ni transferirà tantes propietats.
-Comprovarem cada 4/5 dies com evoluciona i cada setmana
podem remoure el pot un poc sense obrir-lo ni agitar-lo fort.
-Quan siga l’hora comprovarem que l’oli ha canviat: ha de
tenir més densitat i un color roig intens.
-Podem colar l’oli i guardar-lo en un pot a l’ombra en un
ambient fresc i sec. O podem fer cas a les persones majors, que diuen
reutilitzar les flors durant dècades i el mateix oli. Cada vegada que utilitzen
el remei, li afegeixen més oli a mesura que es gasta, de forma que dura molt de
temps.
-Per garantir que no es perden les propietats, cal tancar
hermèticament el pot i guardar-lo a un lloc ben fosc.
Per llegir més pitja l'enllaç:
https://endemicanatura.com/herba-de-sant-joan-oli-dhiperic/
L'estepa Joana (Hypericum balearicum) és una planta de la família de les gutíferes endèmica de les Illes Balears
El seu hàbitat està constituït per brolles (Rosmarinetea officinalis) principalment en indrets pedregosos.[2]
Es localitza sobretot a la serra de Tramuntana de Mallorca, però també la podem trobar a les serres de Llevant, sobretot a la part d'Artà. També existeix a Menorca, a Eivissa i a la Dragonera.[3]
És un arbust de 50-100 cm, glandulós, berrugós, de tiges ramificades, molt fulloses, tetràgones i dretes. Fulles petites, semiamplexicaules, ovals, obtuses, de marge ondulat i amb el limbe cobert de vesícules transparents. Flors grans, solitàries, de color groc daurat. 5 sèpals desiguals, ovals, obtusos. 5 pètals finament estriats, més llargs que els sèpals i que els estams. Gineceu format per 1 ovari súper, 5 estils i 5 estigmes. Fruit en càpsula glandulosa, viscosa, de secció pentagonal, amb 5 cavitats.
La floració té lloc entre els mesos de primavera i tardor.
Per llegir més pitja l'enllaç;
https://ca.wikipedia.org/wiki/Estepa_Joana
L'altra planta que analitzarem avui, i que ara està en flor és l'Estepa Joana o flor de Sant Joan (Hypericum Balearicum), una planta autòctona de les nostres illes amb múltiples propietats terapèutiques: macerada amb oli d'oliva, i amb un ús extern, s'esdevé un excel·lent regenerant per a la pell en casos de talls, cremades o altres problemes dèrmics. Lluís Ripoll en el seu llibre d'herbes i remeis casolans (ed. H.M.B. 1985), ens diu que és bona pel fetge i depurativa de la sang. A més l'Estepa Joana té propietats contra la depressió lleu, resulta sedant, astringent i és un bon antihemorràgic.
La proporció per a fer l'oli d'hypericum és de 100 grams de flors fresques per cada litre d'oli d'oliva.
Llegir més a: https://www.setmanarisoller.cat/opinio/2010/07/30/281998/aplicacions-gastronomiques-i-terapeutiques-de-les-plantes-de-la-serra-de-tramuntana-i.html
Comentarios
Publicar un comentario