Poques plantes, tenen nom de persona, i lo que no es gens freqüent, que siguin parella. També es interesant observar que la Estepa Joana es un arbust molt mes gran que l’herba de sant Joan. Podria esser que el nom vingui perquè floreix, per el solstici d’estiu, o sigui per sant Joan, que es un sant mira clos, (es cullen els alls paus, que son medicinals i es fa l’oli de sant Joan)
L’estepa, es de la mateixa família (hipèric) balearicum i la de sant Joan hipèric perforatum però distint gènere. El Perico com també li diven esta compost per unes 400 espècies.
Na Joana es mallorquina (be de totes les illes) i es famosa perquè ja s’anomenava a les Rondalles. Com pots veurà es una estepa que du es maneig i te moltes propietats medicinals.
He trobat escrits que les confonen i es ben vera que tenen les mateixes propietats i fins i tot els mateixos usos. Si segueixes llegint t’encantarà descobrir usos amb les dues plantes, fins i tal punt que també li deien a la edat mitjana “espanta dimonis” perquè es cremava a les cases apoderades pel banyut.
També es diu que cura la malenconia, i atrau l’amor. Es tan coneguda que en temps del Celtes ja es posava un rament per espantar les fades dolentes, o que el mags en males intencions no entrarien a una casa protegida.
Tot molt màgic, com màgica es la nit de sant Joan amb les fogueres.
INDEX:
HERBA DE SANT JOAN.
PROPIETATS.
CONTRAINDICACIONS I PRECAUCIONS.
CULTIU
REMEIS.
USOS MEDICINALS.
ACCIONS FARMACOLOGIQUES.
OBSERVACIONS.
OLI DE SANT JOAN (VIDEO)
*
L'ESTEPA JOANA.
PROPIETATS.
A LA CUINA
VIDEO
* * *
HERBA DE SANT JOAN. PERICÒ
Hipèric (Hypericum) és un gènere de plantes amb flors que té unes 400 espècies, la més coneguda és el pericó o herba de Sant Joan, (Hypericum perforatum) que es troba també als Països Catalans. També a l'Estepa Joana de les Balears és un hipèric. Abans aquest gènere es considerava una subfamília de la família Clusiaceae .
Aquest gènere té una distribució gairebé cosmopolita, mancant només en les terres baixes tropicals, els deserts i les regions polars.
PROPIETATS
Depressió, incontinència urinària, activitat antidepressiva y antiviral, capacitat fotosensibilizant, antibacterià, ansietat, nerviosisme, dermatitis, lesions cutànies, cremades, esgotament, climateri o síndrome premenstrual, antiinflamatori(externament per a ferides i nafres).
Contraindicacions i precaucions
Alguns components de l'hipèric produeixen una inducció de diversos enzims que metabolitzen medicaments (CYP3A4, CYP1A2 i CYP2C9 del citocrom hepàtic P450) o que afecten la seva biodisponibilitat (glicoproteïna-P en el tub digestiu). Per tant, poden produir disminucions en els nivells plasmàtics dels medicaments que utilitzin aquestes enzims i, conseqüentment, una reducció dels seus efectes terapèutics, quan es prenen simultàniament amb hipèric.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
sembra i planta a la primavera, encara que tolera ser sembrat i plantat al estiu. Es una planta molt rústica, que s’adapta a tot tipus de terres i climes, tant fred com càlid. Es planta cada 30 o 60cm. Es perenne, encara que al hivern desapareix no es veu.
REMEIS
Herba de Sant Joan, “qui té oli del pericó, no li cal metge ni doctor”
Una de les plantes associades a les celebracions del solstici d’estiu, és el pericó o hipèric, també conegut pel nom genèric d’Herba de Sant Joan pel fet que el màxim de la seva floració cau pels volts d’aquesta data. Popularment també és anomenada “herba de l’alegria”, ja que la planta té reconegudes propietats guaridores, pel que s’ha utilitzat com un remei tradicional i encara avui és també utilitzada per la medicina natural.
Fins i tot el refranyer popular recull aquest ús de la planta com a guaridora: «Qui té oli del pericó, no li cal metge ni doctor», “Per al dolor, no hi ha res com el pericó”. Però… sabem cóm és aquesta planta? Seríem capaços d’identificar-la? Quines propietats té? Cóm s’utilitza?
Per llegir mes pitja l'enllaç:
Usos medicinals
S'utilitza tota la planta des del punt de vista medicinal però sobretot les fulles i les flors.
· Ús tòpic: és molt bon vulnerari, antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic per a traumatismes o cops, ferides i cremades, de fet, vulgarment se'n diu "oli de cop", fins i tot hi ha una dita popular que diu: "Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor".
· Ús intern: és molt bon antidiarreic, antiparasitari i diürètic. També té propietats ansiolítiques, hipnoticosedants i antidepressives, això ha fet que l'anomenin "Prozac natural", i s'utilitza per a l'ansietat, terrors nocturns i depressió lleu o moderada
Accions farmacològiques
· Antidepressiu: És la principal acció farmacològica del pericó. Aquesta activitat es deu al fet que conté compostos floroglucinics i xantones. Per ara només ha mostrat eficàcia en casos de depressions lleus. Es creu que és totalment ineficaç en casos de depressions greus. Aquests efectes no es manifesten fins després d'estar dues setmanes amb el tractament.
· Hipnòtic: produeix una depressió del sistema nerviós central.
· Relaxant
· Sedant
· Millora la concentració i la memòria
Observacions
A l'edat mitjana es cremava en les cases en què es creia que hi havia entrat el Dimoni, fins a tal punt que era coneguda com a Fuga daemonium (espantadimonis). Es diu que cura la melancolia i atrau l'amor. En la cultura celta, es deia que les fades dolentes, els follets i mags de males intencions no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguessin protegides per ramets d'aquesta planta.
Un dels noms populars d'aquesta planta és herba de Sant Joan i és degut al fet que la seva floració es dóna al voltant del 24 de juny juntament amb la festivitat de la nit de Sant Joan.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pericó_(planta)
OLI DE SANT JOAN
Com fer ho?
Mira el video:
https://www.youtube.com/watch?v=HJt1fZBNI_s&t=106s
L'estepa Joana (Hypericum balearicum) és una planta de la família de les gutíferes endèmica de les Illes Balears
El seu hàbitat està constituït per brolles (Rosmarinetea officinalis) principalment en indrets pedregosos.[2]
Es localitza sobretot a la serra de Tramuntana de Mallorca, però també la podem trobar a les serres de Llevant, sobretot a la part d'Artà. També existeix a Menorca, a Eivissa i a la Dragonera.[3]
És un arbust de 50-100 cm, glandulós, berrugós, de tiges ramificades, molt fulloses, tetràgones i dretes. Fulles petites, semiamplexicaules, ovals, obtuses, de marge ondulat i amb el limbe cobert de vesícules transparents. Flors grans, solitàries, de color groc daurat. 5 sèpals desiguals, ovals, obtusos. 5 pètals finament estriats, més llargs que els sèpals i que els estams. Gineceu format per 1 ovari súper, 5 estis i 5 estigmes. Fruit en càpsula glandulosa, viscosa, de secció pentagonal, amb 5 cavitats.
La floració té lloc entre entre els mesos de primavera i tardor.
Per llegir mes pitja l'enllaç;
https://ca.wikipedia.org/wiki/Estepa_Joana
L'altra planta que analitzarem avui, i que ara està en flor és l'Estepa Joana o flor de Sant Joan (Hypericum Balearicum), una planta autòctona de les nostres illes amb múltiples propietats terapèutiques: macerada amb oli d'oliva, i amb un ús extern, s'esdevé un excel·lent regenerant per a la pell en casos de talls, cremades o altres problemes dèrmics. Lluís Ripoll en el seu llibre d'herbes i remeis casolans ( ed. H.M.B. 1985), ens diu que és bona pel fetge i depurativa de la sang. A més l'Estepa Joana te propietats contra la depressió lleu, resulta sedant, astringent i és un bon antihemorràgic.
La proporció per a fer l'oli d'hypericum és de 100 grams de flors fresques per cada litre d'oli d'oliva.
Llegir mes a: https://www.setmanarisoller.cat/opinio/2010/07/30/281998/aplicacions-gastronomiques-i-terapeutiques-de-les-plantes-de-la-serra-de-tramuntana-i.html
Comentarios
Publicar un comentario