Les plantes son esser vius, es diferencien dels animals entre altres coses, perquè no tenen a on arraconar-se en cas de condicions adverses, com ara al mal temps.

Per això tal com diu na Maria Luisa Eicke, les plantes tenen una vida contemplativa, tan sols poden obrir les fulles o les flors , i poder captar les energies còsmiques.

Perquè he començat així , si tenim que parlar de la poda? Idò perquè convé tenir molta de cura, ja que podríem fer ferides incurables a l’arbre, i fins i tot la seva mort.

El fruiters, son els arbres que mes intercanviem les necessitats humanes ja que els ens proporcionen aliment i noltros li donem les seves necessitats nutritives.

Per que exsecallar?:

Per reposar les branques que han fet fruit, i també les seques

Donar llum a les parts interiors de l’arbre.

Formar l’arbre , segons les necessitats de recol·lecció, o tractaments.

Fer-lo agafar forma per necessitats decoratives.

TEMPS PER EXACALLAR.

Depenent de les varietats.

Per el Clima allà on viuen.

Influencia de la lluna.

VARIETATS:

Fa falta tenir un coneixement mínim dels brots que volem intervenir, depenent de la varietat, saber si els ulls van destinats a flor o fruit.

Les distintes intervencions, segon el arbre per decidir si anualment o mes anys

Tractament de les ferides segons la varietat.

EINES

Xerrac, tisores, serra mecànica entre d’altres

Netejà per les eines per no propagar malalties entre distints arbres.

Temps enrere, les persones que feien aquesta feia, s’anomenaven “Exaquellardor”, feina que solien compartir amb la de “Empeltador” i així teien feina tot l’any. Eren persones que tenien unes qualitats especifiques i eren admirats per la seva feina. La seva practica feia que amb una mirada decidien ràpidament i encertadament a on tallar i com tallar. En haver acabat la tasca, venien els recollidors de la llenya, que mes avant solien acabar amb unes fogueres.

Ara ha canviat bastant, per una banda hi ha mes informació i per altra en finques de monocultiu, el cost del temps impera per fer-ho ràpidament. A mes la mecanització ha fet que la feina sigui com mes industrial. Una de les avantatges ha sigut el triturat de la rama, per compostar al mateix lloc i així proporcionar mes aliment, al incorporar lo al subsol.

Ara que hem vist la part teòrica, anem a la practica, i per això comptem amb les publicacions mes extenses i detallades de D Joan Rallo Garcia i que tenim l’enllaç dels dos llibres De la poda I i De la poda II, Que son el millor curs online que existeix, i a mes dos llibrets per tenir a ma , per fer consultes en cada moment que ho necessitem.

Al primer, tenim tot lo que faci referencia a la poda, classes de poda segons les necessitats, eines per podar, així com tot que tenim que saber dels arbres, a mes de les influencies lunars i amb un resum “decàleg” molt ben resumit.

Es aconsellable llegir-lo i tenir-lo a ma per refrescar a l’hora de practicar les distintes podes sense perjudicar l’arbre.

Al segon, tenim un extens catàleg d’arbres fruiters, que ens aconsella com podar cada una de les varietats, col·locats per ordre alfabètic, i també un decàleg que ens ajuda els deu punts a tenir presents a l’hora de exaquellar.

També el pots tenir a ma per resoldre dubtes a l’hora de podar els fruiters.

A mes tenim altres informacions ben interesants, i vídeos.

Esper et sigui util.

INDEX:

EXSECALLADA

EXSECALLAR

LA LLUNA

L'ARBRE.

BONSAI.

DE LA PODA 1

DE LA PODA 2

VÍDEOS:

PODA DE L'OLIVERA

CURS DE PODA 1 DE 4.

PODA DE TARONGERS.

EXSECALLADA

La poda, esporgada o exsecallada és el procés de retallar un arbre o arbust. Fet amb cura i correctament, l'esporgada pot incrementar el rendiment del fruit; així, és una pràctica agrícola comuna. En producció silvicultura s'empra per a obtenir troncs més rectes i sense nusos, per tant de major qualitat. En arbrat urbà la seua utilitat és, d'una banda, per prevenir el risc de caiguda de branques, i per altra controlar la grandària d'arbres la ubicació dels quals no permet el seu desenvolupament complet. Amb freqüència, en jardineria, s'utilitza l'esporgada per aconseguir formes artificials en els arbres o arbustos. Ben executada i repetida amb la periodicitat adequada, en pot augmentar el valor ornamental. No obstant això amb freqüència es practica de forma inadequada, ocasionant podriment de la fusta que escurcen la vida dels arbres i incrementen el risc de trencament de branques.

.Per llegir mes pitja l'enllaç:https://ca.wikipedia.org/wiki/Esporgada

EXSECALLAR

v. tr.
Tallar als arbres les branques seques o sobreres (Mall.); cast. entresacar, podar, escamondar.
Cult. pop.—L’operació d’exsecallar es fa a so de cançons que tenen tonada especial, sincronitzada amb els cops de destral o d’altra eina apropiada per a aqueixa feina. La lletra d’aquestes cançons, unes vegades fa referència a la mateixa feina i altres vegades és de tema diferent. Algunes de les que són pròpies de l’operació indicada són aquestes: «Ara estic dalt es cimal | es més alt de s’olivera; | feis pregaris, amor meva, | que si caic, no em faci mal». «Si aquest exsecallador | hagués durat bona estona, | ja podria fer es senyor | un claper de sa tafona». «L’art de l’exsecallador | n’és una vida lleugera, | però de cada hora espera | per ell s’extremunció».
Fon.: əʦəkəјá (Sóller, Alaró, Inca, Artà); əʦəсeá (Pollença, Manacor); əʦəсeέ̞ (Felanitx).
Var. ort. dialectals: ecsequeiar (Alcover Cont. 90); etsequear (En Pollensa quasi no mitx etsequean, y abaxen de etsequear una olivera…, Fontanet Conró 31); etsecayar (Per are etsecaya amb so gatzoll, Ignor. 49).
Etim.: derivat de secall, amb el prefix ex– indicador de supressió o separació.

Per llegir mes pitja l'enllaç: https://card.cat/2018/07/19/mots-perduts-esveiar-exsecallar/

LA LLUNA

La influència de la lluna en la poda de fruiters de fulla caduca.

Poda de fructificació i conservació de fruiters en producció

Tradicionalment es diu que aquests fruiters s’han de podar en lluna vella (entre lluna plena i lluna nova), propers al quart minvant. D’aquesta manera estimulem la fructificació en contra del creixement vegetatiu. Per tant, també es el moment idoni per podar arbres amb excés de vigor

Poda de formació i de rejoveniment

En la formació i el rejoveniment de fruiters volem estimular el creixement vegetatiu, per tant, haurem d’intentar podar en lluna nova (entre lluna nova i lluna plena) , propers al quart creixent.

Per llegir mes pitja l'enllaç: https://www.agrorganics.com/ca/blog/la-influencia-de-la-lluna-en-la-poda-de-fruiters-de-fulla-caduca/

L'ARBRE.

El funcionament de l'arbre.

1.3. El tronc i les branques

Constitueixen l'estructura de l'arbre i són punts d'emmagatzematge (sucres i midó). Les branques s'encarreguen de la disposició correcta i eficaç de les fulles per realitzar la seva feina (per exemple, dirigint-les cap a la llum gràcies al fototropisme), i també del transport de l'aigua i els minerals captats a les arrels cap a les fulles.

Sota l'escorça trobem una capa contínua, de cèl·lules en divisió, anomenada càmbium. En funció d'on es desenvolupin, trobarem:

Per llegir mes pitja l'enllaç: https://repositori-dsf.diba.cat/public_resources/wiki_prod/manuals_basics/094PA/004.html

BONSAI,

Poda:

Es poden les branquetes quan tenen 7 o 8 parells de fulles, tallant per sobre dels 2 o 3 primers parells. S'han de treure les fulles grogues i els brots del tronc que no tinguem pensat deixar progressar.

Per llegir mes pitja l'enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bonsai

DE LA PODA 1

Autor: Joan Rallo Garcia.

ÍNDEX

Presentació 5 Introducció 7 PRIMERA PART 9 I. Generalitats de la poda 11 II. Nocions de fi siologia vegetal i coneixement agronòmic de l’arbre 17 2.1. Sobre les arrels 17 2.2. Sobre el tronc, les branques i les ramifi cacions 20 2.3. Sobre els brots i les fulles 23 2.4. Sobre les gemmes 29 2.5. Sobre els òrgans de creixement i de fructifi cació dels fruiters de llavor 33 2.6. Sobre els òrgans de creixement i de fructifi cació dels fruiters de pinyol 40 2.7. Sobre les branques de formació 44 III. Els períodes vegetatius en la vida de l’arbre i la poda 46 IV. La poda i les seves fi nalitats 54 4.1. Concepte de poda 54 4.2. Les principals operacions de la poda 60 4.3. Principis de la poda: decàleg 79 4.4. Preceptes pràctics de la poda 81 4.5. Infl uència de la poda en el medi i en el cultiu 89 4.6. Resum interpretatiu dels principis de la poda 98 4.7. Els talls de la poda 100 4.8. Èpoques de poda 109 4.9. Eines de poda 111 4.10. Classes de poda segons l’època 118 V. Tipologia de la poda 121 5.1. Poda de formació 121 5.2. Poda de fructifi cació 123 5.3. Poda de conservació 132 5.4. Poda de rejoveniment 133 VI. Decisions prèvies sobre la forma de l’arbre 135 6.1. Elecció del model de formació 135 6.2. Vas de pisos 141 6.3. Vas helicoïdal italià 153 6.4. Palmeta regular de braços oblics 158 6.5. Palmeta irregular de braços oblics 164 6.6. Eix central 165 VII. La poda i la Lluna 166.

Decàleg de la poda:

1.- S’han de tenir sempre presents les principals funcions fi siològiques que fa la planta. La fulla és fonamental en l’arbre jove i, per tant, podes enèrgiques produeixen sempre conseqüències nefastes.

2,- La superfície foliar infl ueix en la quantitat de substàncies elaborades. Per aquest motiu, especialment en els arbres joves —menys proveïts de substàncies de reserva—, s’ha d’aplicar la mínima poda possible. En un arbre jove la poda és un «mal necessari».

3.- La poda de l’arbre jove, a més de retardar-ne el desenvolupament, en redueix també la grandària i n’ajorna l’entrada en producció.

4.- Les fulles únicament poden fer la seva important funció en presència de llum. Per aquest motiu, la poda ha de situar les branques de tal manera que presentin exposada a la llum la màxima superfície foliar possible

5.- Els dos elements o substàncies més importants continguts en la saba són el nitrogen (N) i els hidrats de carboni (C). Segons predomini en la planta un o l’altre, domina l’activitat vegetativa (N) o la productiva (C). D’una manera general, s’observa que la fertilitat està en relació inversa amb el vigor.

6.- La saba bruta tendeix a anar de l’arrel a la capçada, el més vertical possible, i cerca sempre el camí més curt. Per aquest motiu, les formacions o òrgans més elevats de l’arbre són els que més es desenvolupen.

7.- Un brot o una branca es desenvolupa més ràpid i millor com més a prop es troba de la vertical i, contràriament, menys ràpid com més s’apropa a l’horitzontal.

8.- En línies generals, les gemmes terminals (de les puntes) dels brots i de les branques es desenvolupen més que les situades a la part central, i aquestes, més que les de la base, les quals amb freqüència no es desenvolupen.

9.- L’eliminació de gemmes en un brot, en una branca o en tot l’arbre afavoreix el desenvolupament de la resta.

10.- Amb la poda podem equilibrar en la planta el vigor i la fertilitat, és a dir, mantenir un equilibri entre els hidrats de carboni (C) i el nitrogen (N), però a aquest efecte hem de tenir en compte el següent: a) Practicada sobre el conjunt de l’arbre, la poda curta augmenta el vigor, ja que redueix el nombre de gemmes per alimentar. S’ha d’aplicar poda curta als arbres dèbils i més llarga, com més vigor presentin. b) Practicada únicament sobre certes branques, la poda curta disminueix el vigor i el desenvolupament, en benefi ci de la resta, ja que, en quedar-hi menys òrgans per alimentar, es redueix, per tant, l’afl uència de saba. Per aquest motiu, és convenient: b.1) Podar fort les branques vigoroses i poc o gens ni mica les més dèbils. b.2) Si l’arbre està en producció, procurar deixar el màxim de fruits a les branques vigoroses. b.3) Inclinar les branques fortes i vigoroses, i portar a la vertical les dèbils. b.4) Podar llargues les prolongacions de les branques dèbils, i curtes, les vigoroses (més curtes com més fortes i vigoroses siguin). b.5) Suprimir superfície foliar a les branques vigoroses i no tocar les dèbils. b.6) En vegetació, frenar amb despuntades el desenvolupament dels brots i les branques forts. b.7) Abans d’iniciar-se l’activitat de la saba, practicar entalladures per damunt de les branques dèbils o per davall de les fortes i vigoroses.

Per llegir el llibre complet pitja l'enllaç; https://www.caib.es/sites/irfap/ca/publicacions-722/archivopub.do?ctrl=CNTSP722ZI4620&id=4620

DE LA PODA 2

Autor: Joan Rallo Garcia.

ÍNDEX

Segona part Presentació 7 VIII. La poda de les principals espècies 9 Poda del melicotoner 9 Poda de l’albercoquer 26 Poda de l’ametller 32 Poda de la prunera 45 Poda del cirerer 55 Poda de la perera 65 Poda de la pomera 76 Poda del codonyer 84 Poda de l’atzeroler 86 Poda de la servera 88 Poda de la naixi 89 Poda dels cítrics 91 Poda del garrover 104 Poda del ginjoler 112 Poda del kiwi 115 Poda del magraner 117 Poda del nespler 122 Poda del nesprer 124 Poda del noguer 126 Poda del pacaner 135 Poda de l’olivera 138 Poda de la figuera 147 Poda de la vinya 163 Poda del pistatxer 165 Poda del caqui 167 IX. La poda anual 171 9.1. Planificació de la poda anual 171 9.2. Observació de l’arbre abans de la poda 174 X. Bibliografia 175

Decàleg abans de la poda:

9.2. Observació de l’arbre abans de la poda.

En què hem ens hem de fixar?

La contemplació global de l’arbre ens donarà una indicació de la intensitat de la poda. L’observació de l’estructura ens posarà de manifest si les branques mestres i els pisos estan equilibrats o no, en alguna zona o al llarg de tots aquests elements. D’això podrem deduir la poda més convenient. Com s’hauria de procedir? Acabada l’observació de l’arbre, i tenint clar quin tractament li serà més convenient, abans d’actuar s’ha de tenir molt clar el decàleg següent:

1. Manteniu l’estructura de formació.

2. Assegureu la ventilació i la il·luminació de la capçada.

3. Tingueu present el buit que cada tall causarà.

4. Assegureu sobre l’estructura el màxim de rames i rams fructífers per assegurar una producció equilibrada.

5. Conserveu les branques destinades a cobrir algun espai buit.

6. Elimineu totes les branques mortes i les danyades sense possibilitat de recuperació.

7. Suprimiu o tercieu les rames fructíferes exhaurides (mai les d’estructura).

8. Elimineu les tanyades, si no s’ha fet abans, i, quan hi ha tres branques que neixen del mateix punt, procureu eliminar-ne una.

9. Suprimiu les branques que s’entrecreuen.

10. Elimineu o rebaixeu tota branca que, per la posició, tendeix a adquirir un excessiu desenvolupament, en perjudici de l’equilibri de l’arbre.

Per llegir el llibre complet pitja l'enllaç;

https://www.caib.es/sites/irfap/ca/publicacions-722/archivopub.do?ctrl=MCRST65ZI41081&id=41081