Si vius a un pis, la pots posar dins un cossiol. La cabeça no te que esta tapada del tot, amb la finalitat de que no se podresqui (podrir se) i segueixi alimentant al fills. Procura que la terra sempre estigui humida a fi que arreli be. La planta te que tenir claror com mes millor, evitar regar els grells , i millor si pots evitar calor i humit , per això casi millor si la tens a un lloc sec , amb el fred no hi ha problemes de míldiu (les fulles treven cendrada) Veuràs que les fulles tornen ben verdes.
| Com cultivar | |
És una planta resistent al fred però requereix temperatures una mica elevades i un mínim de duració del dia per formar el bulb. Es fa de planter. El cicles més recomanables són el trasplantament a finals d'hivern i collita de ceba seca a l’estiu i el trasplantament a finals d'estiu i la collita ceba tendra a l’hivern. Es pot fer la sembra en pots amb 4-5 llavors per pot o en safates o testos petits. Des de la sembra al trasplantament poden passar uns 30 a 90 dies, segons l’època en que es faci. Si es trasplanten a arrel nua, es separa cada planta uns 15-20 cm. Si utilitzem planter de pot, amb dues o tres plantes per cada taco, cal augmentar la separació entre plantes fins a 25-30 cm. Cal tenir en compte que si trasplantem les cebes molt juntes obtindrem bulbs més petits. Si es vol collir el bulb sec i conservar-lo durant varis mesos, cal esperar a que les fulles comencin a assecar-se, 3 o 4 mesos després del trasplantament. | |
1. Exerceixen una influència important sobre els pulmons.
2. Escalfen l’organisme –ens fan suar— i mouen l’energia pel cos.
3. Poden evitar els coàguls a la sang i per això es fan servir pr millorar malalties com la hipertensió, l’arterioesclerosi, l’angina de pit i altres relacionades amb la mala circulació.
4. La seva riquesa el sulfurs ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids.
5. Netegen les artèries i retarden el creixement de virus, ferments, llevats i altres organismes patogènics que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada i és per aquesta raó que es consideren antibiòtics naturals.
6. Si està ben cuita, la ceba millora la digestió perquè exerceix de tònic.
7. També redueix el risc de patir problemes musculars.
8. Ajuda a mantenir la pressió arterial i el colesterol, i és un bon inhibidor de les reaccions al·lèrgiques.
9. Es fa servir per combatre la disenteria i també els refredats, i per eliminar la inflamació i les flegmes del nas i el coll. De fet, un remei casolà per combatre la tos –a banda de la famosa ceba a la tauleta de nit— consisteix en deixar bullir a foc lent les cebes fins que s’hagin estovat, afegint-hi una mica de mel. En acabat, s’ha de menjar una ceba sencera cada quatre hores.
Llegir mes a :https://etselquemenges.cat/rebost/la-ceba
PROPIETATS:
En l’actualitat, no ha perdut el seu benvolgut valor, doncs moltes persones saben dels seus variats usos aplicats en les teràpies domèstiques. Els nostres avis sabien molt bé de la bona salut que aportava l’ús de cebes en la dieta diària. Les malalties en les quals actua eficaçment les cebes són: Asma, catarros, ronquera, úlceres, inflors de qualsevol tipus, malalties de la pell, problemes de gola, és desinfectant, actua contra les impureses de la sang i l’enforteix, és imprescindible en la bona formació i manteniment dels ossos, excel·lent per al cansament cerebral, ajuda al restabliment estomacal, intestí, ronyons, en casos de reumatisme, gota, constipats, tos, grip, tisi, caigudes, cops, torcedures, restrenyiment, caspa, creixement del cabell, cucs, microbis, ènemes, càncer, insomni, diarrea, berrugues a la cara i mans, retencion d’orina, tos convulsa, i moltes més.
Llegir mes a:http://www.biosfera.cat/biosfera_cat_biosfera/?p=5189/
Historia.
Conversant amb en Francesc i els Joans de la FMA vam descobrir que la ceba era un element bàsic dels nostres avantpassats, que ho utilitzaven amb diverses finalitats.
Es considera un dels aliments dels primers habitants del nostre planeta, ja que és un producte molt resistent, fàcil de transportar i capaç de créixer en zones molt diferents amb sòls i climes que no tenen res a veure entre ells.
Tot i que se sap que des de fa 5.000 anys creixia en jardins xinesos, el seu orígen és a diversos focus evolutius de l'Àsia Central (entorn al Pakistan) i va ser a l'antic Egipte que va agafar un significat més prodigiós ja que era el símbol de la vida eterna degut a la composició per capes.
Els treballadors de les piràmides i exèrcits s'alimentaven d'alls, de raves i de cebes. Tant en aquella època com també actualment es considera un producte bo pel cor i per la circulació que potencia la força i la resistència degut al seu alt contingut en glucosa i sacarosa (no en va, la Fundació Dieta Mediterrània estableix la ceba com a aliment diari recomanat)
De manera més secundària, la ceba, s'ha utilitzat des de sempre com a planta medicinal, pel tractament de malalties de la sang, refredats i dolors d'estomac. Qui no ha posat alguna vegada una ceba tallada a l'habitació, una nit d'aquelles de tos imparable...?
Un altre ús insòlit i de la ceba era en cas de la momificació. En tombes, com la de Tutankamon, s'hi van trobar cebes. En alguns casos situades sobre el tòrax o, fins i tot, substituint els ulls, ja que en aquella època es creia que les cebes servien per fer fora als mals esperits.
Pels gastrònoms, soldats i
científics romans també era una peça clau. En el primer cas per donar un toc
exquisit als seus plats, en el segon per augmentar la força i la resistència i
en el darrer per les propietats depuratives i tractament d'infeccions i dolors
(tot induint la son per suportar-los).
Els romans van ser, precisament, els responsables de l'expansió de la ceba a Europa. I sort en van tenir els europeus, ja que quan a l'Edat Mitjana era dels pocs aliments que tenien per omplir el pap.
Cristòfol Colom, va ser l'encarregat de
portar la ceba cap al nou continent, on les poblacions indígenes se la
menjaven crua, cuita i com a condiment.
Però el que més ens ha sorprès és constatar que en les pertinences
d'alguns avantpassats prehistòrics s'hi han trobat també restes de ceba. Un cop
més, degut a la seva facilitat de transport, conservació i propietats.
Llegir mes a: http://meteocuina.blogspot.com/2013/02/apunts-sobre-la-historia-de-la-ceba.html
 |
|
Pintura trobada a una tomba egípcia |
Endevinalles.
Si em toques et faig plorar,
si em menges t'he de picar,
però si em cuines com cal
sóc menjar que no té igual.[7]
· Dites.
· Val més cebes amb amor que gallines amb dolor
· Val més menjar ceba amb amor que llonganissa amb dolor
Llegir mes a:https://ca.wikiquote.org/wiki/Ceba
 |
| Cebes de casi un quilo |
La ceba fa Plorar.
En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva.
Quan es talla o es menja el bulb de la ceba algunes de les seves cèl·lules es trenquen, la qual cosa permet que els enzims anomenats al·liinases degradin aminoàcids sulfòxids i creïn àcid sulfènic. Un àcid sulfènic específic dit àcid 1-propenesulfèic, format quan es tallen les cebes, es rearranja per un segon enzim que s'anomena LFS (lachrymatory factor synthase) donant òxid S sin-propanetial, que és un gas volàtil conegut com a factor lacrimogen de la ceba o LF.[3] El gas LF es difon per l'aire i finalment arriba a l'ull, on activa neurones sensibles, creant la sensació pungent. Les glàndules lacrimals produeixen llàgrimes per a diluir i eliminar el flux irritant.[4] Els productes químics que produeixen efectes com aquests en els ulls s'anomenen agents lacrimògens.
Si hom subministra prou aigua a aquesta reacció mentre es pelen les cebes evita que el gas arribi als ulls. La irritació de l'ull es pot evitar si es tallen les cebes sota aigua corrent o fent-ho submergint la ceba dins un recipient amb aigua.[5] Una altra manera de reduir la irritació ocular és per refredament o a base de no tallar les arrels de les cebes (o fer-ho al final), ja que l'arrel de la ceba té una alta concentració d'enzims.[6] Fent servir un ganivet esmolat per tallar o triturar les cebes limita el dany a les seves cèl·lules i l'alliberament d'enzims que donen la resposta irritant. Refredar o congelar les cebes evita l'activació dels enzims limitant d'aquesta manera el gas creat.
Llegir mes a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ceba
Comentarios
Publicar un comentario