PALO

Que es? 
Historia
Plantes: Propietats i Contraindicacions
Recepta.

Casualment una aperitiu ben mallorquí ara pareix que sa posat de moda. Fa temps vaig visitar unes bodegues de Santa Maria i  en Toni en va explicar com se preparava el Palo, lo que no en va dir son las proporcions, com sempre , ara passat  molts d’anys crec que podem fer una prova amb la recepta que mes abaix explicaré.

Que es? 



Elaboració

La zona d'elaboració del Palo de Mallorca és l'illa de Mallorca. Segons el reglament de la denominació, el Palo de Mallorca s'obté per maceració, bàsicament de quina i genciana, en alcohol etílic d'origen agrícola i aigua. També es contempla l'opció d'obtenir-lo per infusió de quina i genciana en aigua, amb addició posterior de l'alcohol; a aquesta infusió se li afegeix la sacarosa dissolta en aigua i el sucre caramel·litzat per encalentiment. Les matèries primeres emprades en l'elaboració del Palo de Mallorca són: a) Quina: escorça de diversos arbres del gènere Cinchona b) Genciana: arrels seques de la planta perenne Gentiana lutea. c) Alcohol: alcohol etílic obtingut per destil·lació i/o rectificació, prèvia fermentació alcohòlica, de productes agrícoles. d) Sacarosa, en qualsevol de les seves presentacions per a ús alimentari. No s'utilitzen en cap cas olis essencials ni colorants artificials. Els únics colorants que poden emprar-se són infusions o maceracions de productes naturals o caramel de sucre.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Palo

Historia




La quina, originària d'Amèrica del Sud que fou coneguda a l'estat espanyol gràcies a la comtessa de Chinchón. Les escorces de la quina contenen diverses substàncies, com la quinina, que li donen un gust amarg i astringent, però que té propietats antipirètiques i antipalúdiques. La comtessa, l'any 1638 va caure malalta a Lima, fou tractada amb quina i es va guarir. Quan tornà a Espanya va portar escorça de quina, que va adquirir una gran popularitat com a remei per a les "febres" i es va estendre a altres indrets europeus. La genciana és una planta perenne que conté substàncies causants de la seva intensa amargor. És tonificant i estimulant de la secreció salival i dels sucs gàstrics. També fou emprada com a remei per combatre el paludisme. A les Illes hi havia moltes zones del litoral que eren pantanoses i que constituïen un excel·lent medi de cultiu per als moscards, portadors de les denominades "febres". Això va fer que s'acceptassin amb facilitat els extractes de quina i genciana, introduïts pels comerciants que venien a intercanviar espècies i altres productes com a remei per combatre les febres. Amb el temps, per tal de millorar el desagradable gust d'aquests s'hi afegiren concentrats de sucres de raïm, de figues seques i de garrova. Aquests extractes ensucrats s'encalentien a fi de concentrar-los i, en conseqüència, el sucre s'anava caramel·litzant i enfosquint. El gust que assolia emmascarava l'amargor. Aquest xarop tenia una vida relativament limitada perquè el producte fermentava amb facilitat, i s'optà per afegir-hi alcohol. Naixia així el palo, que a poc a poc va veure limitada la quantitat de quinina i de genciana, augmentat l'alcohol i enfosquit el sucre. Al final ha deixat de banda el seu valor medicinal i s'ha convertit en una aperitiu apreciat i reconegut a l'entorn de Mallorca. El 1993 es va aprovar el Reglament de la denominació geogràfica Palo de Mallorca, la qual cosa permet per una part de protegir el nom geogràfic, i per altra, d'evitar la competència deslleial i garantir la qualitat del producte




Plantes: Propietats i Contraindicacions



Usos medicinals de la quina

Els usos medicinals més comuns de la quinina estan dirigits pels casos de malària i d'enrampades musculars a les cames. en canvi la quinidina s'usa correntment en el tractament d'arrítmies ventriculars i supraventriculars. També té usos etnomedicinals, entre ells el caràcter astringent de l'escorça de la quina en decocció, usat per a inflamacions orofaríngees fent gargarismes. I en ús intern, és usat com orexigen i eupèptic.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cincona






Genciana groga

farmacologia

La part utilitzada és la part subterrània arrels i rizomes. Aquests s'assequen sense fermentar i es trossegen.

Pel que fa a la seva composició química conté secoiridoids que són principis actius molt amargs, com el gentiopicròsid en un 2-4%, el swertiamaròsid, sweròsid i amarogentiòsid. Respecte a la composició en glúcids té oligosacàrids com la sacarosa en un 2,5-0,8%, el trisacàrid gentianosa i el disacàrid gentiobiosa, que tenen un particular sabor amarg, i també presenta polisacàrids homogenis com la inulina. A més a més, conté àcid fòlic derivat de l'àcid benzoic, àcid gentísic, cafeic i protocatètic.

La coloració groga característica de la flor és deguda als pigments xantones que es troben en un 0,1% com la gentisina, la gentiseina i la isogentisina, també conté derivats de la fenilpropanona. Finalment, cal dir que conté altres components químics com triterpens, tanins, esteroides, olis essencials i alcohols pirídics.

Aquesta és una planta amb diversos usos medicinals i accions farmacològiques a causa de la seva composició química. Els principis amargs de la seva arrel obren la gana (acció aperitiva) i faciliten la digestió (acció eupèptica o digestiva) estimulant la secreció de les glàndules digestives. És per aquest motiu que aquests agents químics són molt adequats en casos de gastritis crònica, atonia gàstrica (estómac caigut), en les indigestions i els vòmits.

Contribueix en el tractament de congestions hepàtiques i de disquinèsies biliars. S'ha comprovat que és capaç de destruir els protozoàrids causants del paludisme que parapetin els glòbuls vermells de la sang i s'usa en paludisme resistent a la quinina, ja que es pot usar juntament amb aquesta. També és un agent immunoestimulant, l'administració de la seva arrel estimula la producció de leucòcits, de manera que es pensa que pot tenir una acció favorable de depressió immunitària. I té una acció antiinflamatòria i cicatritzant.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Genciana_groga





 Recepta.





RECEPTA:

Que ens farà falta?


1 botella de litre

1 tap de suro

100 grams de sucre de canya integral

1 grams pellerofa de Quina

1 grams d’arrels seques de Genciana

0.800 l d’anís sec. Aproximadament 


Com ho feim?

Preparem una infusió ( 1 gram quina  dins un tassó  amb 0.100 litres d’aigua bullint)

                                       (0.5 grams de genciana dins un tassó amb 0,100 l d’aigua bullint)

Si heu comprat la escorça de quina  la podeu posar a bullir però es mes pràctic fer la infusió .

Posem les dues infusions dins la botella de litre.

Sucre; Agafem  una pella  i posa’m dedins els 100 grams de sucre,  amb una cullera (millor de fusta) anem remenant amb el foc encès fins que quedi caramel·litzat i tingui color ben obscur. Una vegada fus  el tirem dins la botella que ja te  les infusions

Anís sec: Amb un embut l’afegim  dins la botella fins arribar al coll

Li posa’m el tap de suro ben hermètic  i el deixa’m reposar.


No convé abusar del alcohol així  que just, just va be tastar. 


P. D. Podeu suprimir  les infusions per  maceració . ( Introduir les arrels de Genciana i les escorces de Quina dins la botella i deixar macerar tres mesos a les fosques)