A Mallorca , el camp sempre ha tingut una agricultura de subsistència, no oblidem que els pagesos eren els primers consumidors dels seus productes.
Per això, sembraven de tot un poc, com encara es diu. Si anava be ja podien
intercanviar i si fos el cas exportar.
Entre les especies, tenia molta importància, el prebe bord,
per la sobrassada o el safrà pels aguiats. Va deixar constància de que era
així, l ’Arxiduc Lluis Salvador que explicava, com el
safrà és una de les plantes que sembla ser més adequada al clima i a la
qualitat de les terres de Mallorca. Es conrea en petita quantitat a tots els termes
de l'illa, però en gran escala únicament a Porreres, on es fa collita d'un
safrà de primera qualitat...»
Ara després d’un temps com a
oblidat s’ha tornat posar de moda, i ja son molts el pagesos que el cultiven, i
fins i tot algunes organitzacions com l’APAEMA entre d’altres organitzen cursos
per joves per tal d’estendre el seu cultiu.
També mols de particulars,
tenen un trosset a on enterren els bulbs (els poden deixar un grapat d’anys al
mateix lloc) i així tenen safra per la
casa.
També es pot fer dins un cossiol
a la part solejada de la casa, es una planta bona de cuidar i treu una flor
molt aromàtica i guapa.
Es una planta molt resistent, sempre que estigui en terrenys ben drenats.
Te propietats curatives de les
que diuen podem triar aquestes:
Prevenció de càlculs biliars,
es Antioxidant, ajuda a rebaixar el Colesterol, es un sedant natural, ajuda a
retardar l’envelliment o per el Parkinson.
Anem a veurà d’a prop la planta:
El safrà (Crocus Sativus L.) desenvolupa un bulb subterrani del que neixen unes fulles allargades com a cintes i unes flors amb sis pètals violacis, tres estams i un estil dividit en tres brins d’un vermell intens.
INDEX:
El safrà prefereix els sòls
calcaris permeables, lleugers, de baixa densitat, ben regats i ben drenats amb
un alt contingut de matèria orgànica. Tradicionalment els camps on es plantarà
el safrà s'adoben amb de 20 a 30 tones de fems per hectàrea.. Després d'un temps de repòs durant
l'estiu, els bulbs fan sortir unes fulles llargues i estretes i a principi de
la tardor comencen a fer els borrons de les flors i floriran a mitjans de la
tardor (per a tot sants). La flor apareix a l'alba i a mesura que transcorre el
dia la flor es mustia. Totes les plantes d'una plantació floreixen en
el període d'entre una i dues setmanes. Aproximadament 150 flors juntes
proporcionen 1 gram de safrà assecat. Per produir 12 grams de safrà assecat o
72 grams de safrà fresc (humit) cal 1 quilo de flors de safrà. Una flor collida
en estat fresc proporciona de mitjana 30 mg de safrà fresc (que equival a 7 mg
de safrà assecat).
Pots llegir mes pitjant:
Per conrear-lo, s’ha d’abonar
bé la terra i plantar els bulbs entre juliol i agost, a un pam de profunditat i
separats 10 cm. És de secà i només es rega al març i setembre. Les flors neixen
a l’octubre i es recullen a l’alba, abans que els doni el sol directe. Cada
bulb pot donar de 5 a 15 flors, i després queda endormiscat fins a la propera
collita. Als quatre anys convé arrencar-los, separar els nous bulbs i
recomençar el cicle.
És una espècie
autòctona. El seu ús estimula els sucs gàstrics pels seus
principis actius, lleugerament amargs, que exerceixen una acció aperitiva,
carminativa i digestiva. L’element que destaca és la crocina, un carotenoide
que és la causa del seu color. També posseeix riboflavina, àcids grassos i
flavonoides.
Té un gust aromàtic, picant, lleugerament amarg, i una olor
característica. El seu nom significa “groc”, perquè és el millor ingredient
colorant, d’origen natural. Unes poques fibres són suficients per perfumar i
enaltir amb el seu brillant color daurat guisats, brous i sopes. És
indispensable a la paella i amic d’estofats i potatges. Es confeccionen amb ell
salses lleugeres i amaniments per a amanides, encara que el seu sabor intens no
combina bé amb totes les espècies. Agraeix la companyia d’all, pebre, clau,
julivert, estragó i menta, però no de nou moscada, pebre vermell, sèsam,
gingebre, farigola, alfàbrega i orenga.
Pres en infusió i en petites quantitats s’utilitza contra els trastorns menstruals i parts
difícils, però en excés pot ser tòxic i fins i tot abortiu. Es
fa servir per fregar les genives dels nadons en etapa de dentició i calmar el
seu desassossec, així com per alleujar el mal d’orella tirant unes gotes al
timpà afectat. Actua sobre el sistema nerviós, combat l’insomni i mitiga la
tos. Afavoreix la transpiració i l’eliminació de greixos. Recents estudis
mostren propietats antitumorals, útils en la lluita contra el càncer.
Pots llegir mes pitjant l'enllaç:
https://www.bioecoactual.com/ca/2019/07/20/safra-cultiu-i-propietats/
GASTRONOMIA
Des d'aleshores s'utilitza
com a condiment habitual de les picades i
per a donar color a plats salats; típicament als arrossos i paelles,
pastes tradicionals (com els fideus a la
cassola, per exemple) i guisats;
com a preparacions dolces;
en especial cremes i diverses postres de cullera, o també
per a altres preparacions (pans de pessic, gelats, etc.) de llimona, que serien
blancs altrament.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Safr%C3%A0
ESBRINANT LA FLOR
UN POC D’HISTORIA
El safrà al llarg de la història, s’ha usat
per a diverses finalitats. Com a perfum, com a matèria colorant, en la
gastronomia en la medicina, en rituals religiosos, etc.
Que
sapiguem, l’ús més antic del safrà es remunta a la prehistòria. En
unes coves de l’actual Iraq, es trobaren unes pintures de fa 50.000
anys, que representen uns animals en llibertat, i estan pintades amb
pigments extrets del safrà. Després d’aquesta antiga data, no trobem
referències sobre el safrà fins al 2300 aC.
L’origen geogràfic del safrà, tot i que no se sap amb seguretat, és a
Alvand, a les muntanyes Zagros a l’Iran. (1) Des d’aquí s’escamparia cap a
Egipte, Mesopotàmia, Creta, l’Índia, etc.
El safrà (Crocus sativus), és el resultat d’un encreuament entre tres espècies
botàniques diferents, que serien el (C. thomasii) natural d’Itàlia i
Iugoslàvia, el (C. hadriaticus) natural de la Grècia continental i de les
illes gregues de Cefalònia, Lèucada i Corfú, i el (C. cartwrightianus) de
Còrsega. (2). Per tant és un híbrid estèril, que no produeix ni llavors ni
fruits, i que per reproduir-se només ho pot fer per mitjà de les seves
cabeces. Sort n’ha tingut de l’ajuda de la mà de l’home per reproduir-se i
expandir-se al llarg dels mil·lennis. El que ningú sap, però, amb
certesa, és si aquesta evolució o hibridació del safrà, va ser un procés
natural, o bé hi va intervenir l’home. Si aquest fos el cas, l’objectiu era
clar, aconseguir uns estigmes anormalment més llargs i productius.
El “Recol·lector de safrà ‘o’ Blue Boy” està considerada com una de les primeres pintures murals supervivents de Knossos. Palau de Knossos, Neopalatian període (1700-1450 a.C.). Al Museu Arqueològic d’Heraklion, Creta, Grècia
Llegir mes a:
https://tribusdelasegarra.cat/2018/08/30/el-safra-la-flor-de-lamor-i-de-la-mort-1/#
PROPIETATS
Extracte de safrà
- Efecte antioxidant i antiinflamatori (tractament de desordres del sistema nerviós).
- Ajuda a controlar el bon humor i períodes d’estrès i depressió lleus (augmenta la disponibilitat en l’organisme de serotonina, noradrenalina i dopamina).
- Ja s’usava en la medicina tradicional persa per a gla depressió.
- No té efecte sedant, no provoca sequedat bucal ni disfunció sexual.
- Aquesta planta ajuda a retirar la síndrome de retirada dels fàrmacs antidepressius.
Gràcies a assajos clínics s’ha demostrat que hi ha una evidència científica que el safrà millora la qualitat del son (assaig clínic randomitzat doble cec controlat amb placebo).
Un altre assaig clínic amb trenta pacients amb depressió lleu a moderada va mostrar com l’extracte d’estigmes de safrà millorava els símptomes depressius amb la mateixa eficàcia que la imipramina (fàrmac antidepressiu tricíclic del grup de les dibenzazepines) i sense produir efectes sedants ni sequedat bucal.
En un altre assaig clínic es va mostrar que el safrà (afrodisíac) va reduir la disfunció erèctil induïda per fluoxetina (antidepressiu del tipus Inhibidor Selectiu de la Recaptació de Serotonina (ISRS), també coneguda com Prozac, el seu primer nom comercial). Es van suprimir els efectes secundaris de la medicació tant en homes com en dones.
Llegir mes a:
https://etselquemenges.cat/especialista/cien-por-cien-natural/lequilibri-emocional-natural
RECEPTES AMB SAFRÀ
Ingredients (4 persones):
400 gr de peix (tallets de lluç, rap, congre, trossets de gambes…)
1 tomaca gran
1 ceba grossa
12 brins de safrà
2 cullerades d’oli d’oliva
2 claus
all, sal i pebre
uns daus de pa sec
formatge ratllat
Preparació:
Pelar i picar la ceba i les tomaques i fer el sofregit dins la paella en oli calent. Afegir l’all i un litre d’aigua. Salpebrar i deixar fins que arrenqui el bull. Afegir el peix i deixar coure uns 30 minuts i tot seguit triturar amb una batedora. Afegir el safrà prèviament torradet i reprendre la cocció durant uns dos minuts. Servir acompanyat dels daus de pa sec ratllats a l’all i el formatge ratllat.
https://aromis.cat/portfolio/receptes-safra/
A Ultima Hora 15.11.2020
Bon dia Pep,molt interessant tot el que diu sobre aquesta espècia.Sa paraula safrà vé del àrab que significa groc,ho sé del temps ben llunyà que vaig estodiar àrab a l'escola d'idiomes i vaig viure uns anys al Sultant d'Oman.
ResponderEliminarFrancisca A