EL TELL. L’arbre de la til.la o til·ler.

 LA TIL·LA es coneguda per tothom, pels seus efectes calmants. També té moltes altres propietats ben interesants. Del til·ler, se n’aprofita tot, ja veuràs  les seves propietats i com, fins i tot, és un arbre amb molta història, de fet pot viure fins a 900 anys. En quatre paraules  intentaré explicar ho.

Propietats:

A més  de combatre l’insomni, actua  baixant la tensió arterial. Així ajuda a prevenir l’infart i la trombosi. Ajuda a combatre l'arteriosclerosi  , així com les indigestions, acideses d’estómac o, fins i tot, evita els cops d’aire. També ajuda a prevenir el constipats i augmenta la gana.

De la fusta se’n fan joguines i, fins i tot, corda. Del carbó es feia la pólvora i els llapis (carbonet per pintar).

L’arbre:

Pot arribar a fer fins a 30 metres d’alçada i a l’estiu fa un ombra molt apreciada. El seu aixopluc s’ha fet servir a molts d’indrets com arbre de juntes a l’estil de l’arbre de Guernica. Al poble de Muro (Mallorca), omplen la plaça del Compte d’Empúries, aromatitzant les festes de sant Joan.

Parlarem del seu cultiu i de la multiplicació d’aquest arbre que era molt present a les possessions i, fins i tot, donava nom a carrers i avingudes.

De l’ombra i el refugi que dona, passarem a  un dels ingredients que es  fa necessari per fer unes bones herbes dolces, per les seves qualitats  estomacals i benefactores per a l’organisme.

Que més li podem demanar a un arbre tant gran, casi mil·lenari i a la vegada tant desconegut.

Com diuen els amics dels arbres, si ens abraça’m a ells ens carregarem d’energia. 

Gaudiràs de llegir aquest petit resum.








INDEX: 

FITXE.

 CULTIU. 

UN BON REFUGI.

 LA FUSTA

A LA SOMBRA DEL TELL:

    -A TRENTO, ITALIA.

    -ELS GERMÀNICS

PROPIETATS DE LA TIL.LA

AL LICOR D'HERBES

A LA PLAÇA DE MURO

VIDEOS


  FITXE  

Nom comú: til·ler argentat, tell argentat, tell de jardí
Família: tiliàcies (Tiliaceae) 
Origen: Balcans, Hongria, sud-est de Rússia
Etimologia: Tilia, nom genèric que deriva de la paraula grega; ptilon, per les característiques bràctees que faciliten la propagació de les llavors pel vent. Tomentosa, epítet llatí que significa peluda.
Descripció: arbre caducifoli, molt robust, de capçal espès, lleugerament piramidal, el més ràpid en creixement de la família dels til·lers. Arriben a una altura d’uns 30 metres i són molt longeus, fins a 900 anys. La seva escorça és d’un color gris blanquinós, llisa i amb fissures molt primes i lleugeres amb l’edat. Les seves branques són horitzontals les més baixes i verticals i pubescents les més joves. Fulles simples, arrodonides, amb la base en forma de cor, d’uns 5/15 centímetres tant de longitud com d’amplada. Marge lobulat a la vegada que serrat i són de color verd fosc a l’anvers i tomentós i platejat al revers. Flors blanques o groguenques amb una peculiar fragància, disposades en grups de 5/10 flors. Té unes característiques bràctees florals pubescents i llargues. Floreix a finals de juny i principis de juliol. Fruits en càpsula, ovoides i pubescents.
Hàbitat: De tots els til·lers és el que suporta millor les altes temperatures i la sequedat. Si bé accepta molt tipus de terres s’estima més els fèrtils i calcaris que drenin bé. Resisteix sense problemes les gelades intenses, fins i tot menys de -20°C. Accepta molt bé les condicions de les ciutats mediterrànies i resisteix bé la contaminació. També accepta la poda i es considera un arbre de baix manteniment.
Reproducció: Per llavors, però requereix tractaments previs i estratificació per vèncer la impermeabilitat de la seva coberta. També es reprodueix per empelt sobre la Tilia platiphylla.
Utilitats: els til·lers són famosos per les seves propietats medicinals; les infusions de les seves flors són molt utilitzades per combatre l’estat de nervis, l’ansietat o l’insomni, és la famosa til·la. També es fa servir per preparar banys relaxants. S’utilitza per curar refredats, la tos o l’asma. La infusió d’escorça cura la migranya i afeccions hepàtiques biliars. L’humus per descomposició de les fulles és molt ben valorat per millorar les condicions de terres pobres. En paisatgisme el til·ler argentat s’utilitza molt sovint en alineacions al carrer i menys en solitari o en grups als parcs o jardines grans.

Per llegir mes pitja l'enllaç:

https://arbresmediterrani.wordpress.com/2018/07/03/tilia-tomentosa/


CULTIU.

El til·ler és un gènere d'arbres que comprèn unes 30 espècies, sent les més conegudes la Tillia cordata i la Tillia platyphyllos. Totes elles tenen les fulles caduques, que arriben mides increïbles tal com comentàvem a el principi, i que poden viure fins 900 anys. Les fulles són de color verd clar, tenen la vora serrada, i mesuren fins a 20cm d'ample. Les flors són aromàtiques, i tenen forma de raïms de color groc.

Són plantes molt estimades, ja que proporcionen molt bona ombra i són molt decoratives. Sapiguem com cuidar-les.

multiplicació

Si volem tenir nous exemplars, podem sembrar les seves llavors a la primavera. Però hem de saber que durant el primer any és molt difícil que germinin, ja que estan protegides per una coberta molt dura. Per reblandecerla, podem sotmetre les llavors a l'xoc tèrmic, el qual consisteix en introduir-les en un got amb aigua bullint durant 1 segon i 24 hores en un altre got amb aigua a temperatura ambient.

A l'endemà, les sembrarem en tests amb substrat de cultiu universal barrejat amb un 20% de perlita, i el mantindrem humit.

Per llegir mes pitja l'enllaç:

https://www.jardineriaon.com/ca/tilo.html

Un bon refugi

El til·ler és un arbre caracteritzat pel seu volum i pel seu fullatge espès que el converteixen en un bon refugi tant d’aucells com de persones, delerosos de romandre a la fresca sota la seva beatífica capçada. És un arbre caducifoli que, en perdre les fulles, acaba beneficiant els terrenys que l’envolten ja que, en descompondre’s, proporcionen un humus d’alt contingut mineral i de nutrients que resulta molt útil per millorar les terres que pateixen d’escassetat de nutrients. Les seves fulles són en forma de cor  i tenen els costats serrats, essent de color verd fosc a l’anvers i més clares al revers on destaca la nervadura palmada.

El gènere Tilia comprèn una trentena d’espècies que són pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord. Per aquesta raó és habitual localitzar-ne arreu d’Àsia, Europa i Amèrica del Nord de forma natural, tot i que el til·ler és conreat arreu del planeta gràcies a la seva funció ornamental en parcs i jardins. A més, la seva alta resistència a la contaminació fa que sigui emprat com a arbrat urbà. Cal destacar que degut al seu creixement es recomana sembrar-los espaiats ja que en créixer solen assolir dimensions realment gegantines.

Una altra de les característiques del til·ler és la seva longevitat, arribant-se a datar exemplars que han superat els 900 anys.


Per llegir mes pitja l'enllaç:

https://www.foravila.net/foravilaverd/el-tiller-una-ombra-relaxant/ 

LA FUSTA

Aprofitament humà i faunístic: L'aprofitament més conegut del til.ler és la seva flor (acompanyada de la bràctea), que es cull cap als volts de Sant Joan. Presa en infusió, resulta molt indicada com a calmant del sistema nerviós, com a sudorífic, per alleugerir les indigestions, els cops d'aire, l'acidesa d'estómac i l'artritisme. La fusta és tova i de bon treballar; se'n fan joguines. La llenya i el carbó són de mitjana qualitat i d'aquest últim se'n fa pólvora per a cartutxos. Dels teixits de la fusta se'n feien cordes.

Pel que fa a l’aprofitament faunístic, a causa de la forta olor que desprenen les seves flors, atrau a molts insectes fet que atrau al seu torn a molts moixons insectívors.


Per llegir mes pitja l'enllaç:

A LA SOMBRA DEL TELL:

A TRENTO, ITALIA.

Com exemple d’arbre mestre, us vull parlar del til·ler que hi ha a la plaça del Duomo de Trento. No es tracta d’un arbre monumental ja que es va plantar el 1985 i només té 13,5 m d’alçada. Ara bé, es tracta del tercer til·ler que es planta en el mateix lloc. El 1967 va ser tallat un gros til·ler que apareix en pintures del vuit-cents  i un cop a terra es van contar els anells del tronc i tenia uns tres-cents anys. Podem preguntar-nos, per què es torna a plantar la mateixa espècie d’arbre. Senzillament, perquè des de segles els ciutadans de Trento es reunien sota el til·ler, que era l’únic arbre de la plaça, per parlar i discutir de les qüestions personals o del problemes de la ciutat . També es té notícia que fins a principis del nou-cents sota aquest arbre es reunien les noies joves del Belluno i el Veneto que cercaven feina en cases particulars. També sota seu començava el mercat i hi havia la tradició de subhastar els bens de les persones arruïnades. Per aquest motiu: “finere soto el tiglio” tenia, en la parla popular, un trist significat i fins i tot, un punt d’advertiment.


https://josepgordiarbresipaisatge.cat/tag/valors-culturals-dels-arbres/page/2/

ELS GERMÀNICS

Per els germànics, el til·ler estava dedicat a Freya, deesa de l’amor, que era també el símbol de la fertilitat, la bondat, l’instint maternal, la cordialitat i la vida eterna. Baix un til·ler, els germànics es reunien per a les seves deliberacions i judicis. Els arbres plantats als turons eren visibles des de lluny i se’ls considerava símbols de llibertat. El qui s’acollia baix la seva copa no podia ser apressat ni jutjat. (Devien esperar a que la necessitat de menjar o beure el fes sortir fora de l’empara de la capçada del til·ler). Sovint es plantava un til·ler en el centre del llogaret com a lloc de descans i reflexió. Baix l’arbre hi jugaven els infants, es reunia la joventut amb ganes de ballar i també als majors els agradava reunir-se baix el seu sòtil protector per a parlar els capvespres de festa. Noces, juntes i festes de tot tipus es celebraven amb preferència baix el til·ler.

. . .
D'aquest poema en va fer una versió cantada Xavier Baró ("Xavier Baró canta Arthur Rimbaud, Satchmo Records, 2002):

Banderes de maig

A les branques dels til·lers
mor un malaltís violer.
Però cançons espirituals
volen entre els grosellers.
Que la sang ens rigui a les venes,
veig les vinyes com s'enreden.
El cel és bonic com un àngel.
El blau i l'ona combreguen.
Jo surto. Si un raig m'apunyala
sucumbiré sobre l'herba.

Es molt interesant aquest Blog, ho pots seguir llegint pitjant l'enllaç

PROPITATS DE LA TIL.LA

La til·la o te de tell és una infusió que es fa amb el fruit en forma de flor d'algunes de les espècies de l'gènere tilia (til·lers). Té propietats antiespasmòdiques, somníferes i ansiolíticas1 causa del seu contingut en alfa-pinè, limonè, nerol, eugenol i àcid cafeic, juntament amb quercetina i terpineol, encara que els seus efectes depenen de la persona que la consumició. El te de tell té certs components nutricionals. Es poden trobar altes dosis de farmesol, substància que li dóna el seu característic perfum. També podem destacar el seu contingut en tanins, mucílags, carotens, glucòsids, suercitrósidos i vitamina C. Totes aquestes substàncies provoquen un efecte de relaxació i calma en l’organisme, que poden resultar d’ajuda per a aquelles persones que pateixen de dolors menstruals o de migranyes. 

La til·la ajuda, especialment, a aquelles persones que pateixen problemes per trobar el son o que pateixen d'insomni. No obstant això, no només presenta aquests qualitats, sinó que també ajuda a recuperar la gana i a millorar-els quan contraiem un refredat. 

L'efecte relaxant actua sobretot en el sistema cardiovascular, més en concret quan es presenta hipertensió, ja que influeix en la baixada de la pressió de la sang. Per tant, ajuda a prevenir certes malalties cardiovasculars amb l'inici del cardíac, trombosi o simplement millora d'altres ja existentscom varices, arteriosclerosis ... entre altres. A més, produeixen un doble efecte, ja que a la seva vegada restaura les parades dels vassos sanguinis.

AL LICOR D'HERBES

Tradicional licor obtingut per maceració ,  a part de les 7 herbes bàsiques, la til.la es fonamental per dotar les seves propietats terapèutiques a la beguda.

Com saps, a partir d’unes receptes medicinals, es conservaven amb l’esperit del vi  des de temps medievals, per donar cura a algunes dolències.

Amb el pas del temps es convertí amb una beguda típica a aquestes terres.




A LA PLAÇA DE MURO

Anomenada Plaça Compte d’Empúries, i que a mes li toca segons el LLIBRE DEL REPARTIMENT. ..

Avui en dia esta poblada de Til·lers joves, que substitueixin uns altres sembrats devers els anys 1940, segons m’han contat en Paco Aguiló i en Sebastià Riutort.  Pareix esser que els anteriors foren arrabassats i sembrats de bell nou, lo que mostra la fermesa per la que els murers volen una bona ombra per celebrar les festes de sant Joan.

També en diuen que abans a la plaça que estava a peu de carrer, hi havia pins i uns pedrissos. Els pedrissos (bancs de pedra) els dugueren a les casetes dels capellans, perquè poguessin seguir a l’ombra del pinar.

Unes fotos actuals, fetes per en Paco Aguiló Rotger ens fan arribar l’esperit del Tells, i l’enllaç de de llibre del repartiment ens transportaran per art de màgia a  1.000 anys abans.

LLIBRE DEL REPARTIMENT, 1229. Plàcid Pérez i Pastor; Societat Arqueològica Lul·liana :

". . . Als porcioners del grup del comte d’Empúries se’ls adjudica, doncs, una vuitena part teòrica de l’illa, que estava constituïda per: Una octava de la terra fora la villa. Octava del terminal de la villa. Et tota Muro.

Pero:

1. El litigi amb el bisbe de Girona El compromís entre en Ponç Hug, novell comte d’Empúries, i en Guillem de Cabanelles, prelat de Girona, és un exemple clar de les dificultats que cal superar...

A la parròquia de Muro:44 algunes alqueries, rafals i jovades de terra a Sa Marjal, Roquet, Torrecuques, Ses Abadenques i Serra de Muro. Un forn de domini compartit amb el comte d’Empúries. Vint-i-una cases dins la vila, confrontant amb diversos carrers, amb la plaça de Muro, amb una bassa o amb el cementeri de l’església. Algunes d’elles estan associades a un hort, a un corral o a un colomer. Finalment, un nombre indeterminat de cases (plures domos in villa de Muro) contigües, també dins la vila, que confronten amb diversos carrers i estan establertes a deu persones distintes. – Tres setzenes parts de l’albufera de Muro."

Per llegir el tex complet pitja l'enllaç:

 https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5032857.pdf








VIDEOS
DE COM COLLIR I GUARDAR LA TIL.LA



HISTORIA SECRETA DE LES PLANTES



Comentarios