LA TIL·LA es coneguda per tothom, pels seus efectes
calmants. També té moltes altres propietats ben interesants. Del til·ler, se n’aprofita
tot, ja veuràs les seves propietats i com, fins i tot, és un arbre
amb molta història, de fet pot viure fins a 900 anys. En quatre
paraules intentaré explicar ho.
Propietats:
A més de combatre l’insomni, actua baixant la tensió arterial. Així ajuda a prevenir l’infart i la trombosi. Ajuda a combatre l'arteriosclerosi , així com les indigestions, acideses d’estómac o, fins i tot, evita els cops d’aire. També ajuda a prevenir el constipats i augmenta la gana.
De la fusta se’n fan joguines i, fins i tot, corda.
Del carbó es feia la pólvora i els llapis (carbonet per pintar).
L’arbre:
Pot arribar a fer fins a 30 metres d’alçada i a
l’estiu fa un ombra molt apreciada. El seu aixopluc s’ha fet servir a molts
d’indrets com arbre de juntes a l’estil de l’arbre de Guernica. Al poble de
Muro (Mallorca), omplen la plaça del Compte d’Empúries, aromatitzant les festes
de sant Joan.
Parlarem del seu cultiu i de la multiplicació d’aquest
arbre que era molt present a les possessions i, fins i tot, donava nom a
carrers i avingudes.
De l’ombra i el refugi que dona, passarem
a un dels ingredients que es fa necessari per fer unes
bones herbes dolces, per les seves qualitats estomacals i
benefactores per a l’organisme.
Que més li podem demanar a un arbre tant gran, casi
mil·lenari i a la vegada tant desconegut.
Com diuen els amics dels arbres, si ens abraça’m a ells ens carregarem d’energia.
Gaudiràs de llegir aquest petit resum.
INDEX:
FITXE.
CULTIU.
UN BON REFUGI.
LA FUSTA
A LA SOMBRA DEL TELL:
-A TRENTO, ITALIA.
-ELS GERMÀNICS
PROPIETATS DE LA TIL.LA
AL LICOR D'HERBES
A LA PLAÇA DE MURO
VIDEOS
FITXE
Nom comú: til·ler argentat, tell argentat, tell de jardí
Família: tiliàcies (Tiliaceae)
Origen: Balcans, Hongria, sud-est de Rússia
Etimologia: Tilia, nom genèric que deriva de la paraula grega; ptilon, per les característiques bràctees que faciliten la propagació de les llavors pel vent. Tomentosa, epítet llatí que significa peluda.
Descripció: arbre caducifoli, molt robust, de capçal espès, lleugerament piramidal, el més ràpid en creixement de la família dels til·lers. Arriben a una altura d’uns 30 metres i són molt longeus, fins a 900 anys. La seva escorça és d’un color gris blanquinós, llisa i amb fissures molt primes i lleugeres amb l’edat. Les seves branques són horitzontals les més baixes i verticals i pubescents les més joves. Fulles simples, arrodonides, amb la base en forma de cor, d’uns 5/15 centímetres tant de longitud com d’amplada. Marge lobulat a la vegada que serrat i són de color verd fosc a l’anvers i tomentós i platejat al revers. Flors blanques o groguenques amb una peculiar fragància, disposades en grups de 5/10 flors. Té unes característiques bràctees florals pubescents i llargues. Floreix a finals de juny i principis de juliol. Fruits en càpsula, ovoides i pubescents.
Hàbitat: De tots els til·lers és el que suporta millor les altes temperatures i la sequedat. Si bé accepta molt tipus de terres s’estima més els fèrtils i calcaris que drenin bé. Resisteix sense problemes les gelades intenses, fins i tot menys de -20°C. Accepta molt bé les condicions de les ciutats mediterrànies i resisteix bé la contaminació. També accepta la poda i es considera un arbre de baix manteniment.
Reproducció: Per llavors, però requereix tractaments previs i estratificació per vèncer la impermeabilitat de la seva coberta. També es reprodueix per empelt sobre la Tilia platiphylla.
Utilitats: els til·lers són famosos per les seves propietats medicinals; les infusions de les seves flors són molt utilitzades per combatre l’estat de nervis, l’ansietat o l’insomni, és la famosa til·la. També es fa servir per preparar banys relaxants. S’utilitza per curar refredats, la tos o l’asma. La infusió d’escorça cura la migranya i afeccions hepàtiques biliars. L’humus per descomposició de les fulles és molt ben valorat per millorar les condicions de terres pobres. En paisatgisme el til·ler argentat s’utilitza molt sovint en alineacions al carrer i menys en solitari o en grups als parcs o jardines grans.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://arbresmediterrani.wordpress.com/2018/07/03/tilia-tomentosa/
CULTIU.
El til·ler és un gènere d'arbres
que comprèn unes 30 espècies, sent les més conegudes la Tillia cordata i la Tillia platyphyllos. Totes elles tenen les fulles
caduques, que arriben mides increïbles tal com comentàvem a el principi, i que
poden viure fins 900 anys. Les
fulles són de color verd clar, tenen la vora serrada, i mesuren fins a 20cm
d'ample. Les flors són aromàtiques, i tenen forma de raïms de color groc.
Són plantes molt estimades, ja que
proporcionen molt bona ombra i són molt decoratives. Sapiguem com cuidar-les.
multiplicació
Si volem tenir nous exemplars, podem sembrar
les seves llavors a la primavera. Però hem de saber que durant el primer any és molt
difícil que germinin, ja que estan protegides per una coberta molt dura. Per
reblandecerla, podem sotmetre les llavors a l'xoc tèrmic, el qual consisteix en
introduir-les en un got amb aigua bullint durant 1 segon i 24 hores en un altre
got amb aigua a temperatura ambient.
A l'endemà, les sembrarem en tests amb
substrat de cultiu universal barrejat amb un 20% de perlita, i el mantindrem
humit.
https://www.jardineriaon.com/ca/tilo.html
Un bon refugi
El til·ler és un arbre caracteritzat pel seu volum i pel seu
fullatge espès que el converteixen en un bon refugi tant d’aucells com de
persones, delerosos de romandre a la fresca sota la seva beatífica capçada. És
un arbre caducifoli que, en perdre les fulles, acaba beneficiant els terrenys
que l’envolten ja que, en descompondre’s, proporcionen un humus d’alt contingut
mineral i de nutrients que resulta molt útil per millorar les terres que
pateixen d’escassetat de nutrients. Les seves fulles són en forma de cor
i tenen els costats serrats, essent de color verd fosc a l’anvers i més clares
al revers on destaca la nervadura palmada.
El gènere Tilia comprèn una trentena d’espècies que són pròpies
de les regions temperades de l’hemisferi nord. Per aquesta raó és habitual
localitzar-ne arreu d’Àsia, Europa i Amèrica del Nord de forma natural, tot i
que el til·ler és conreat arreu del planeta gràcies a la seva funció ornamental
en parcs i jardins. A més, la seva alta resistència a la contaminació fa que
sigui emprat com a arbrat urbà. Cal destacar que degut al seu creixement es
recomana sembrar-los espaiats ja que en créixer solen assolir dimensions
realment gegantines.
Una altra de les característiques del til·ler és la seva
longevitat, arribant-se a datar exemplars que han superat els 900 anys.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://www.foravila.net/foravilaverd/el-tiller-una-ombra-relaxant/
LA FUSTA
Aprofitament humà i faunístic: L'aprofitament més conegut del
til.ler és la seva flor (acompanyada de la bràctea), que es cull cap als volts
de Sant Joan. Presa en infusió, resulta molt indicada com a calmant del sistema
nerviós, com a sudorífic, per alleugerir les indigestions, els cops d'aire,
l'acidesa d'estómac i l'artritisme. La fusta és tova i de bon treballar; se'n
fan joguines. La llenya i el carbó són de mitjana qualitat i d'aquest últim
se'n fa pólvora per a cartutxos. Dels teixits de la fusta se'n feien cordes.
Pel que fa a l’aprofitament faunístic, a causa de la forta olor
que desprenen les seves flors, atrau a molts insectes fet que atrau al seu torn
a molts moixons insectívors.
A LA SOMBRA DEL TELL:
A TRENTO, ITALIA.
Com exemple d’arbre mestre, us vull parlar
del til·ler que hi ha a la plaça del Duomo de Trento. No es tracta d’un arbre
monumental ja que es va plantar el 1985 i només té 13,5 m d’alçada. Ara bé, es
tracta del tercer til·ler que es planta en el mateix lloc. El 1967 va ser
tallat un gros til·ler que apareix en pintures del vuit-cents i un cop a
terra es van contar els anells del tronc i tenia uns tres-cents anys. Podem
preguntar-nos, per què es torna a plantar la mateixa espècie d’arbre.
Senzillament, perquè des de segles els ciutadans de Trento es reunien sota el
til·ler, que era l’únic arbre de la plaça, per parlar i discutir de les
qüestions personals o del problemes de la ciutat . També es té notícia que fins
a principis del nou-cents sota aquest arbre es reunien les noies joves del
Belluno i el Veneto que cercaven feina en cases particulars. També sota seu
començava el mercat i hi havia la tradició de subhastar els bens de les
persones arruïnades. Per aquest motiu: “finere soto el tiglio” tenia, en la
parla popular, un trist significat i fins i tot, un punt d’advertiment.
https://josepgordiarbresipaisatge.cat/tag/valors-culturals-dels-arbres/page/2/
ELS GERMÀNICS
Per els germànics, el til·ler estava dedicat
a Freya, deesa de l’amor, que era també el símbol de la fertilitat, la bondat,
l’instint maternal, la cordialitat i la vida eterna. Baix un til·ler, els
germànics es reunien per a les seves deliberacions i judicis. Els arbres
plantats als turons eren visibles des de lluny i se’ls considerava símbols de
llibertat. El qui s’acollia baix la seva copa no podia ser apressat ni jutjat.
(Devien esperar a que la necessitat de menjar o beure el fes sortir fora de
l’empara de la capçada del til·ler). Sovint es plantava un til·ler en el centre
del llogaret com a lloc de descans i reflexió. Baix l’arbre hi jugaven els
infants, es reunia la joventut amb ganes de ballar i també als majors els
agradava reunir-se baix el seu sòtil protector per a parlar els capvespres de
festa. Noces, juntes i festes de tot tipus es celebraven amb preferència baix
el til·ler.
Banderes de maig
A les branques dels til·lers
mor un malaltís violer.
Però cançons espirituals
volen entre els grosellers.
Que la sang ens rigui a les venes,
veig les vinyes com s'enreden.
El cel és bonic com un àngel.
El blau i l'ona combreguen.
Jo surto. Si un raig m'apunyala
sucumbiré sobre l'herba.
Es molt interesant aquest Blog, ho pots seguir llegint pitjant l'enllaç
Com saps, a partir d’unes receptes medicinals, es conservaven
amb l’esperit del vi des de temps medievals,
per donar cura a algunes dolències.
Amb el pas del temps es convertí amb una beguda típica a
aquestes terres.
Anomenada Plaça Compte d’Empúries, i que a mes li toca segons
el LLIBRE DEL REPARTIMENT. ..
Avui en dia esta poblada de Til·lers joves, que substitueixin
uns altres sembrats devers els anys 1940, segons m’han contat en Paco Aguiló i
en Sebastià Riutort. Pareix esser que
els anteriors foren arrabassats i sembrats de bell nou, lo que mostra la fermesa
per la que els murers volen una bona ombra per celebrar les festes de sant Joan.
També en diuen que abans a la plaça que estava a peu de
carrer, hi havia pins i uns pedrissos. Els pedrissos (bancs de pedra) els
dugueren a les casetes dels capellans, perquè poguessin seguir a l’ombra del
pinar.
Unes fotos actuals, fetes per en Paco Aguiló Rotger ens fan
arribar l’esperit del Tells, i l’enllaç de de llibre del repartiment ens transportaran
per art de màgia a 1.000 anys abans.
LLIBRE DEL REPARTIMENT, 1229. Plàcid Pérez i Pastor; Societat Arqueològica Lul·liana :
". . . Als porcioners del grup del comte d’Empúries se’ls adjudica, doncs, una vuitena part teòrica de l’illa, que estava constituïda per: Una octava de la terra fora la villa. Octava del terminal de la villa. Et tota Muro.
Pero:
1.
El litigi amb el bisbe de Girona El compromís entre en Ponç Hug, novell comte
d’Empúries, i en Guillem de Cabanelles, prelat de Girona, és un exemple clar de
les dificultats que cal superar...
A
la parròquia de Muro:44 algunes alqueries, rafals i jovades de terra a Sa
Marjal, Roquet, Torrecuques, Ses Abadenques i Serra de Muro. Un forn de domini
compartit amb el comte d’Empúries. Vint-i-una cases dins la vila, confrontant
amb diversos carrers, amb la plaça de Muro, amb una bassa o amb el cementeri de
l’església. Algunes d’elles estan associades a un hort, a un corral o a un
colomer. Finalment, un nombre indeterminat de cases (plures domos in villa de
Muro) contigües, també dins la vila, que confronten amb diversos carrers i
estan establertes a deu persones distintes. – Tres setzenes parts de l’albufera
de Muro."
Per llegir el tex complet pitja l'enllaç:
Comentarios
Publicar un comentario