QUE ES? L'arròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies. El seu gra és un dels principals aliments de la humanitat, inclòs a la dieta del 70% de la població mundial. L'arròs pròpiament dit té el nom científic d'Oryza sativa mentre l'arròs africà es diu Oryza glaberrima Es tracta d'un cereal considerat com aliment bàsic en moltes cultures culinàries (en especial la cuina asiàtica), així com en algunes parts de Sud-amèrica i Centreamèrica.[2] El seu gra correspon al segon cereal més produït del món, després del blat de moro.[3] Atès que el panís és produït per a d'altres fins que el del consum humà, es pot dir que l'arròs és el cereal més important per l'alimentació humana
Per llegir mes pitja l'enllaç https://ca.wikipedia.org/wiki/Arr%C3%B2s * * * CULTIU DE L’ARROS Planter Al sistema de petits planters, les llavors es fiquen a remulla per un període de 24 a 48 hores, per a facilitar la seua germinació i evitar que suren. L’enrelament en la terra es feia de la següent manera: un home agarrava un cabàs ple d’arròs que estava nugat de les anses pel mig de la faixa passada per darrere del coll. Amb la mà esquerra agarrava d’una ansa i amb la dreta barrejava l’arròs.[3][5][6] El planter requereix d’una atenció minuciosa. El nivell d’aigua cal que siga de tres o quatre dits. A més l’aigua ha de romandre quieta, rebent la calor del sol i mantenint una temperatura més elevada.[6] Les llavors es sembren en terrenys especialment preparats i quan els 25 o 50 dies els plançons es trasplanten Sembra Quan l’arròs arriba als 20 o 25 cm d’alçada, es treien els plançons dels planters per trasplantar-los. Els plançons es lligaven amb cordes d’espart –a alguns llocs de bova o jonc- formant garbes Les feines del trasplantament es realitzaven de forma manual. Els plantadors treballaven ajupits i dins de l’aigua. Les faixes els evitaven la gelor dels lloms. També es ficaven didals de goma per evitar que els dits se’ls aiguaren. A les cames es ficaven les garramanxes, uns draps nugats per venes o vetes que els protegien de les picades de les puces d’aigua i de les sangoneres.[6] Segar La sega comença a l’alba. Les eines que porten els operaris són la corbella o falç (anomenada corbella de segar per distingir-la d’altres), i un corbellot o corbella de desbarbar. La corbella de segar té al fulla d’acer dentada, formant un arc de 45 cm amb 38 cm de corda, un radi de curvatura relativament gran dintre de la seua categoria d’eines. La fulla està encastada en mànec amb pom. Els segadors treballaven en fila, separats uns metres uns d’altres. Amb la mà esquerra es subjectava el manoll d’arròs mentre que amb la dreta se’l segava amb la corbella. Batre La trilla (també anomenada batuda) de l’arròs es fa en les eres. Les eres són espais plans normalment circular y coberts de rajoles de fang. Varien en superfície segons les poblacions: a Pego eren de 18 a 25 metres de diàmetre, mentre que a l’Albufera no arribaven als 15 més que excepcionalment (com al Palmar).[6][3] Ventar El gra serà amuntonat amb pales, rastells i tregilles en un extrem de l'era i si el vent era favorable s'iniciava el ventat. El gra es llançava a l'aire amb la pala i aquest es portava el pallús, ja que l'arròs és més pesat i queia als peus del ventador. Algunes vegades, per treure la palla que el vent no podia arrossegar, un home es cobria amb un sac i es col·locava sota del ventador per, amb un ramàs, anar retirant-la.[5]
Per llegir mes pitja l'enllaç:https://ca.wikipedia.org/wiki/Conreu_de_l%27arr%C3%B2s#/media/Fitxer:2013-09-08_Sega_de_l'arr%C3%B2s_a_m%C3%A0_a_Catarroja_03.jpg
* * * ARRÒS BOMBETA DE MALLORCA.Al nostre marjal cultivam arròs de la varietat bombeta. La tasca de plantar l’arròs ens ocupa, principalment, entre els mesos d’abril i setembre de cada any, que és el termini que hi ha entre la sembra i la recol·lecció de l’arròs. Dins l’agost, l’arròs comença a espigar i al setembre, durant la segona quinzena, el solem segar. Després de secar-lo i ventar-lo per llevar impureses, el guardam dins ses saques per, una vegada ha reposat, dur-lo a pelar a mesura que ens arriben les comandes. D’aquesta manera aconseguim fer la venta directa d’un producte autòcton acabat de pelar i entregat en el format que més s’adapti al client.
* * * ELS DURS I COMPLICATS INICIS DEL CULTIU D'ARRÒ A S'ALBUFERA
La segona quinzena del mes de juny és l’època de sembra de l’arròs que es cultiva a sa Pobla, actualment en terra de regadiu. Un cultiu, el de l’arròs, que data de l’any 1900, conreat fins ben entrats els anys seixanta del passat segle, com veurem al llarg d’aquest reportatge.
Per llegir mes pitja l.'enllaç:https://www.foravila.net/reportatges/els-durs-i-complicats-inicis-del-cultiu-darros-a-salbufera/ * * * ASOCIACIÒ PER EL DESENVOLUPAMENT BIOCULTURAL
Dissabte 16, vam veure com la llavor va fer un planter excel·lent: gran, sà i bell. Van ser moltes les persones que van voler col·laborar amb la sembra del planter a les veles que vam condicionar per a fer-ho. Els més experimentats van ensenyar el que sabien als més joves, i vam acabar la diada amb un arrosset brut, com és costum a sa Pobla. Van venir a gravar el dia la televisió autonòmica IB3, pel programa d'”Uep, com anam?”, del pobler Antoni “Ballador”. L'amo en Miquel Negret
ARRÒS TRADICIONAL DE S'ALBUFERA pagina al facebook
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://www.facebook.com/Arr%C3%B2s-Tradicional-de-sAlbufera-149302315231838/?ref=page_internal
* * *
UEP COM ANAM: SEGAREM ARROS capitol 125 de 3 d'octubre 2018 Cronometrar; minut 46.42 / 1.21.30Per veure el programa pitja: https://ib3.org/carta?programId=ee7f5544-e6b0-475f-b102-47b6d0784497
* * * A LA PREMSA ALEMANA
* * * GASTRONOMIA
BENEFICIS I PERILLS PER LA SALUT
* * * ETS EL QUE MENJES
L’arròs és la mare dels ous de
l’alimentació mundial. És, juntament amb el blat, l’aliment més consumit, però
la investigació i les panxes ens diuen que el digerim molt millor que el blat i
el gluten. Vaja, no es coneixen intoleràncies a l’arròs ni derivats i la
societat més longeva, l’oriental, acompanya els plats amb arròs i no amb pa.
Per tot plegat és molt important
menjar-lo, i per això és important saber, d’entrada, que l’arròs blanc (i tot
el que sigui blanc, en general, a la cuina) és blanc perquè és refinat i, per
tant, no ens beneficia; al contrari, a sobre, ens perjudica. Entès això, vegem
quin arròs hem de menjar i què té de bo!
. L’arròs blanc té un índex glucèmic més alt; és a
dir, té una capacitat més ràpida i més alta per fer pujar la glucosa a la sang.
En general, és un cereal que equilibra i calma el sistema nerviós; ajuda
especialment en èpoques d’ansietat, de necessitat de dolç i de
màxima concentració. A més, és la base de moltes dietes depuratives i
curatives.
* * *
RECEPTES:
ACADÈMIA DE LA CUINA I EL VI DE MALLORCA
ARRÒS DE MATANCES Jaume CladeraNovembre 2.019Sa Caseta Vella , Santa Margalida. Ingredients: - -Arròs bomba de Sa Pobla, (uns 70 grs. per persona)
| | | | | | | | | | | - Pebrebò, canyella, totes espècies i sal.
|
Rave i pebre verd per acompanyar.
* * *
ES SECRET; GRASTONOMIA DE MALLORCA
ARROS BRUT (Conxa Thomàs) 37
Ingredients: Oli 'oliva, carn de pollastre, carn de
porc, 2 tords, 1 ceba, 2 tomàtigues de ramellet, carxofes esclata-sangs,
mongetes, pèsols sal,safrà, pebrebò i arròs.
Elaboració:
Se sofregeix la carn, 1 ceba i 2
tomàtigues. Es posa aigua i es bull una estona. Després es cola i s'afegeix
al al brou la carn de pollastre i els tords. S'afegeixen les verdures
restants, els esclata-sangs, les espècies i més tard l’arròs.
Per llegir aquesta i 40 receptes mes pitja l'enllaç ; http://cuinatamallorca.blogspot.com/p/arroces.html
* * *
A LA CUINA VEGANA
ARRÒS BRUT AMB PICORNELLS
Fa uns dies, el meu bon company Tomeu Torrens, que viu
a sa Pobla, sabent que cercava un arròs bomba pobler que fos ecològic, em va
regalar un saquet d'un arròs d'aquells tan bons. El produeix en Guillem Serra a
les veles de son Fornari de l’Albufera. Una producció
feta amb consciència, sense pesticides ni abonaments químics.
Aquest arròs, és com els
d'un temps, batut damunt l’era. He
recordat la meva infància quan ma mare em donava l’arròs per triar per si tenia
pedretes. El sabor del gra, com totes aquelles coses fetes amb esment i
tradició, és immillorable. Per provar-lo, què millor que fer una de les
receptes més tradicionals de la nostra gastronomia, l'arròs brut. No espereu
trobar-hi, conill, ni colomí, ni ànec, ni llebre, ni porc, ni cap tipus de
carn, però no passeu ànsia, el seu gust no vos decebrà.
Ingredients Per a 4 persones
Per a l'arròs 280 g d'arròs bomba 250 g de picornellS 3 carxofes 1 ceba 2 tomàtigues de ramellet 50 g de pèsols de bullir 50 g de mongetes planes 50 g de pèsols de bajoca
Oli, sal, pebre bo, pebre bord, pebre de cirereta (opcional), mescla d’espècies (nou moscada, clau, canyella i pebre bo de Jamaica), cúrcuma o safrà.
* * * REHABILITACIÓ DE SES VELES PROJECTE FI DE CARRERA ENGINYERIA
TÈCNICA AGRÍCOLA JOSEP JUAN SERVERA TOUS
6.2. Aspectes agronòmics del cultiu arrosser. Introducció. A continuació anem a fer un repàs de les principals característiques agronòmiques que
afecten al cultiu arrosser, per tal de poder fer una proposta adaptada a la nostra zona
de Ses Veles, amb la finalitat de poder fer una valoració econòmica dels costs reals
del cultiu. Botànica i cicle vegetatiu de l’arròs. Per implantar un cultiu en una zona determinada, a més de tenir en compte els factors
externs de l’ ambient on es vol dur a terme, s’ ha de tenir en compte la biologia de la
planta així com el seu cicle vegetatiu per tal de sabre si la zona de sembra es capaç
de oferir allò que requereix la planta per la seva pròpia biologia així com el cicle
vegetatiu. L’arròs (Oryza sativa), explica Rosselló (2009) es una monocotiledònia de la família de
les graminàcies. Les seves arrels son fibroses, fasciculades i primes. La tija erecte,
cilíndrica fistulosa i nuosa sol assolir en funció de les condicions de cultiu i espècie uns
30-120 cm. Les seves fulles son alternes amb limbe lineal, agut, llarg i pla. En quant a
les seves flors podem dir que son de color ver clar disposades en espiguetes el
conjunt de les quals constitueix una panícula gran terminal estreta i penjant després de
la floració donant lloc posteriorment a fruits en cariòpside. Es un cereal d’estiu que es sembra des del 10 Abril fins al 15 de Maig i es recull durant
el mes de Setembre tal i com ens assegura Siquier i altres pagesos entesos de Sa
Pobla així com també Rosselló (2009) cita el mes d’Abril com a l’època de sembra o
plantació de l’arròs. El seu cicle de cultiu ve marcat per unes fases molt conegudes per als agricultors, ja
que marquen les necessitats i treballs en cada moment tals com: Sembra-NascènciaArrelat-Afillonament-Encanyat-Espigada-Maduració. Es fa necessari conèixer les
característiques de les plantes per entendre de millor manera el maneig del cultiu. L’ arrel primària no desenvolupa una funció nutritiva, sinó essencialment d’ancoratge al
terreny. Les arrels embrionàries degeneren ràpidament i son substituïdes per corones
d’arrels que, posteriorment, es formen en cada nus situat a la base de la tija. Acte
seguit les arrels es van desenvolupant progressivament en cada tija formant durant
l’afillonament i molt freqüentment també en nusos mes elevats, com en el cas del
transplantament. Durant la floració acaba la formació i desenvolupament de les arrels, l’absorció de
nutrients s’ atura durant la fase de maduració lactea, 10-15 dies despres de la floració. Passats 20-30 dies de la sembra, explica Rosselló (2009), la plàntula comença la
diferenciació de les tiges secundàries o afillament. Tot i que es poden formar moltes
tiges en condicions normals cada planta produeix de 2 a 4 tiges fèrtils. Les
temperatures excessivament fèrtils redueixen o inhibeixen l’afillonament així com
també l’excessiva altura de la capa de aigua, el terreny poc fèrtil, l’elevada densitat de
sembra, el transplantament massa profund o realitzat amb plantes excessivament
desenvolupades. Després de la floració, l’altura de les tiges formades durant l’afillonament es similar a la
de la tija principal. Les fulles situades a la base de la tija exerceixen una acció d’ aliment essencialment a
favor del sistema radicular. La darrera fulla s’ anomena “bandera”, que juntament amb
la penúltima desenvolupen, en major mesura que les demes, un paper molt important
per a la formació de la panícula i dels grans. La fulla bandera a vegades roman erecte
durant la floració i s’ inclina tan sols amb la maduració completada. La flor, l’espigat o emergència de la panícula, es simultània amb l’obertura de les flors
situades en l’àpex de la panícula; les dues fases es confonen. La panícula emergeix
completament en 8-15 dies. La disminució de la temperatura durant aquestes fases pot
produir malformacions i ser causa d’esterilitat floral. De la mateixa manera que la
temperatura influeix en aspectes vitals per al desenvolupament de la planta com la
floració i el creixement, depenent de la varietat, el fotoperíode pot jugar un paper molt
important en el resultat final del propi desenvolupament vegetatiu de la planta. La formació del gra es completa en un període de temps variable, entre els 30 i 60 dies
després de la floració; no obstant es troba morfològicament complet als 10-15 dies.
Una cop s’ha format l’ embrió, el gra d’ arròs s’ eixample en la seva base, i més tard
s’allarga; la darrera part en formar-se es la central, on en algunes varietats pot quedar
una banda midonosa, índex de una maduració imperfecte. Com a conseqüència i després del transport d’elements plàstics acumulats per la
planta en diferents òrgans vegetatius, es forma el fruit anomenat arròs càscara o
pellofa, que consisteix en el gra envoltat per les glumilles, que son vestigis de la flor. El
gra d’arròs pot tenir un aspecte totalment translúcid o pot ser opac en la part central o
centre-lateral mes o menys extensa del gra; aquesta zona anomenada “perla”, es de
color blanc lletosa; la variabilitat d’aquest element característic depèn de la varietat i de
les condicions de maduració. A vegades la perla es molt amplia i s expandeix per tot el
gra, de manera que s’ anomena gra guixos.
Per llegir mes pitja l'enllaç: file:///C:/Users/pepma/Downloads/Memoria%20i%20annexes.pdf
* * * CONREU DE L’ARRÒS
I L’EXPLOTACIÓ DE L’ALBUFERA DE
MURO I SA POBLA
Ho edita: Ca s’artiller Autor; Miquel A Tortell
* * *
VIDÈOS: CONRREU DE L'ARROS A SA POBLA
* * *
FOTOS; EL MEU EXPERIMENT; ARROS SEMBRAT AMB DEGOTEIG
* * * FOTOS ASOCIACIÓ BIOCULTURAL
| 
Una feinada i una gran satisfacció.
ResponderEliminarAferradetes.
Gracies, sa lluna, la reina de la nit. Aferradetes
Eliminar