Una fruita, o fruit, biològicament parlant, una hortalissa per molts mes, però no just aquesta discussió crea passions. Cada any milers de persones preparen els seus planter i les cultiven per consum propi. Durant sis mesos, son cuidades amb passió i entusiasme, i sempre desperta incerteses el cultiu, això que fa un parell de cents anys que es repeteix el procés, de aqui ve la satisfacció d’assaborir la teva pròpia tomàtiga.

El grup de CULTURA TOMATIGUERA va creixent, aquest any amb tanta calor la producció no ha anat com tocava, ja que la calor que va començar al mes de maig, les plantes vara passar pena, per això els resultats no han estat espectaculars, però sempre queda esperança que è l’any vinent sigui millor.

He trobat be fer aquest escrit, per tenir a ma, de manera senzilla tota la informació, però a mes hi trobaràs enllaços, per navegar al publicacions, estudis, llibres, tesis i vídeos, per si vols ampliar coneixements o si et desperta curiositat.

No just es menjar tomàtigues , sinó que a mes, hi ha un parell de receptes, a vegades complicades, i a vegades tan evidents com: El trempo i el pa amb oli, una moda que no passa per ningú.

Però a mes pots conèixer les seves propietats, o afectes adversos que sempre ni ha algun. La manera de conservar-les, per tenir-les a l’abasta tot l’any, també es molt interesant per no perdre els sobrants. Avui en dia es poden menjar fresques tot l’any, encara que el gust no es el mateix. Els costos de transport, producció i conservació els veiem amb els ulls clucs per desgracia.

De les histories de tomàtigues la mes apassionant es la de ramallet, també li diuen de ferro, de penjar, d’enfilar, entre altres noms. Altra tema ben extens, es la gran quantitat de varietats, tant de les d’ensalada, com també a les que conrea’m per aquí.

Crec que t’agradarà fer aquest recorregut amb mi, ja veuràs que en haver acabat estaràs content de haver-ho fet.

HISTORIA

Igual que la patata arribar d’Amèrica, al principi creien que era un fruit afrodisíac. Va començar a cultivar la a Italià, Anaren fent seleccions de llavors per adaptar-les al consum.

La tomàtiga, un fruit antic, que vingué d’americà central i del sud, de fet, va esser a Mèxic on es va domesticar. Arriba a espanya, coincidint amb el descobriment d’Amèrica, encara que de fet no va esser fins al segle XVIII, que va passar a esser bàsica amb l’alimentació.

Les primeres que arribaren eren grogues, per això els italians les deien “pomodoro”. Així que el color vermell podríem dir que es ben nostre. Sigui com sigui s’ha convertit amb un aliment indispensable a moltes receptes nostres.

Els agricultors, s’encarregaren de fer-lo popular, i amb el temps s’arribaren contar fins a 1.254 varietats, entre les que tenim mes de 200 de penjar o ramillet. Tot gracies a la selecció de llavors, i l’adaptació als diferents climes locals, s’agombolen a les terres on es cultiva.

Curiositat es que un grec anomenat Timáquides de Rodas fou un escriptor de receptes culinàries ( no s’en conserva cap) però m’ha fet gracia la coincidència del seu nom amb les tomàtigues. Lo cert es que el nom original era, “tomatl” ve de la llengua nàhuatl, que es la que parlaven els asteques, que com he dit era de color grog o roig.

La “ Physalis”, també anomenat “farolillo Chino”, o en el Perú “Agua i mantó” se considera com un planta antecessora de la tomàtiga de fet els fruits son com a tomàtigues petitones de color groc.

Sa primera vegada que hi constància de la tomàtiga de ramillet es a 1.929, que li deien "tomatigò", i es cultivava a Banyalbufar i Estellencs, després se va estendre per tot Mallorca i se feia i se fa encara a la seca. Segons ens conta n’Aina Socies Fiol.

LA TOMATIGA DE RAMALLET

Es una tomàtiga pròpia de Mallorca. Es fa servir per fregar al pa, a mes te la avantatge que es conserva duran molt de temps. El nom li ve degut a que el fruit neix a ramells que solen tenir unes cinc tomàtigues, te la pell mes resistent, a mes te mes proteïna i mes fibra, però menys glúcids i el seu valor energètic es de 27 Kilocalories per cada 100 grams.

A Mallorca es varen implantar dos tipus de cultiu, Els de Banyalbufar de regadiu i els de Pla que es cultivaven a la seca. La tomàtiga de ramillet te la propietat de poder-la conservar uns 9 mesos penjada a un lloc sec i ventilat.

La seva pell es mes dura, i el gust es mes àcid, te poca aigua a la polpa i un color vermell mes intens. Això s’ha aconseguit després de generacions triant les llavors de les mes duradores. Les varietats son abundants i en conten mes de 150.

Mes a baix entraré en mes detalls, i trobaràs molta mes informació als enllaços i PDF s que parlen del cultiu, conservació i altres informacions.

CULTIU

En primer lloc, la selecció de les llavors es bàsica. per aconseguir el fruit que volem. Si ens fixem amb les de ramillet podem recomanar les següents passes.

1 Triar els fruits, de les plantes mes vigoroses , i que vagin mes bones.

2 Separar les llavors, de les tomàtigues mes resistents a la conservació.

3 Rentar i assecar per millor conservació.

Planter.

El mes de febrer i sempre que estiguin resguardades de les gelades se poden sembrar a l’antiga o directament amb cubs d’una planta.

A l’abril es poden trasplantar, normalment en solcs on tinguin el reg avinent. Si se sembren a la seca, fer un clota terra, posar-hi un mínim de un litre d’aigua, enconar la planta i anar llaurant per conservar fresca la terra.

Per evitar plagues, posar sofre groc, i evitar el coure (blau) durant la floració. Així mateix evitar que el reg banyi les fulles, i a ser possible que els fruïts no estiguin en contacte amb la terra.

Una vegada collides, per la seva conservació fer enfilalls, per penjar a un lloc fosc i ben airejat i sec. Altres tècniques poden ser en caixons, just d’una capa i que no se toquin, amb fons absorbent per evitar contagis.

PROPIETATS

Te vitamina A, que entre d’altres, ajuda a crear substancies que formen la pell, ossos, mucoses, vista i sistema reproductiu.

També vitamines B1 (tiamina) i B3, que transforma els hidrats de carboni en glucosa, per assegurar el nodriment de cèl·lules neuronals que ajuden al bon funcionament del sistema nerviós.

Vitamina C i E. Els carotens son una font important d’antioxidants i per tant per prevenir l’envelliment cel·lular. La C a mes intervé per formar Col·lagen, globus vermells i es bo per l’absorció de ferro

Minerals: Potassi, bo per el sistema muscular i per no tenir rampa. Fòsfor bo per l’activitat dels músculs, nervis i teixits.

PRECAUCIONS: Evitar en casos d'artritis, consumir en grans quantitats, perquè inhibeix l'absorció del calci

VARIETATS.

El fet de que cada pagès conservi la pròpia llavor, ha donat peu que hi hagi molta varietat de fruits, fins i tot n’hi ha que han pres el nom del seu poble, Banyalbufar, Valldemossa entre d’altres.

De ramallet, trobem les quatre caires, per la forma , la rodona, grossa (Binissalem), den Vinyes (Porreres), de pera, de Campanet (Montuïri) tomàtiga d’Es pagos (Vilafranca) , de can sobrassada, de Lloret i també a Montuïri, de tres cantons ( Palma), de penjar, d’enfilar, de ferro, de mata baixa (per tot Mallorca) de penjar de ferro, rastrera, (Sant Joan), tomàtiga blanca, autentica (Banyalbufar) , de punta ( Lloret de vista alegre) tomatigó (Arta), de la mateta (Manacor) també les varietats; mamella de vaca, Pit de dona, i negra entre moltes mes.

També segons el poble a vegades agafa un nom distint, es curiós el cas de Maria de la Salut, on li diuen a les de la pera “zuiques”. Pareix esser que al anys 60 se sembraven a grans quantitats, que eren venudes per fer sucs a la fabrica que estava dins el torrent de sa Riera a Palma que li deien Zuic

De les tomàtigues mes sucoses, o d’amanida se sembrem per aquestes terres, trobem la Cor de bou, cor de bou rosa, Rosa, de la pera, Mutxamel , Raf, sa negra, montserrat o montserrosa, i daniela, entre moltes mes.

CONSERVACIÒ DE LES TOMATIGUES

Enfilalls

La manera mes utilitzada a Mallorca, per la conservació es la tomàtiga de penjar o ramillet, que omplien les perxes de les cases dels pobles. Enfilades per el capoll son cosides a una corda que acaba amb una baga, per penjar a una tatxa clavada a la perxa.

Caixons.

La falta de temps, o la falta de sabers, han posat de moda una nova moda que se fa posant les tomàtigues dins caixons. Se col·loquen capoll per avall una vora l’altra, descansant a munt una capa absorbent que actua en el cas de que una s’ha podrit . Els caixons son baixos amb la finalitat de poder posar-los un munt l’altre perquè siguin bons de revisar.

Seques.

Posades al sol, a munt canyissos, si sol posar sal i o pebre bo. Una vegada seques es poden guardar a lloc sec, o dins un pot tapades d’oli d’oliva, o ens caixons.

Empotades.

Del temps que encara no hi havia geleres, la conservació es feia fent un sofregit , seguit es posava dins botelles de vidre, i en arribar el coll s’hi afegia un dit d’oli i sa tapava. Les botelles es guardaven dins el rebost, a les fosques.

Una vegada aparegueren els pots de tapa hermètica ho canvia tot. Se posen el tossos de tomàtiga ben pitjats, se tapen correctament perquè no hi entri aire. Dins una olla es fan bullir quinze minuts i una vegada freda s’aigua es treuen. D’aquesta manera es fa es buit i se poden conserver fins un parell d’anys. També es pot fer igual tomàtiga sofregit o puré.

CONSUM

EL TREMPO.

Tres elements, trempats amb dos.

La tomàtiga, amb una proporció aproximada de ¾, la resta ceba i pebre verd. Se fan tallades mes o manco petites, amb pell o sense segons el gust. Les tallades de ceba es talla petita també, en canvi el pebre pot esser mes grandet. Si vols conservar els aromes no el tallis amb ganivet, millor fer trossos amb el dits.

Posar sal i oli d’oliva al gust i mesclar, es pot remenar amb cullera de fusta si ho has fet dins un plat de test. Deixar reposar un mínim de 5 minuts, perquè es mesclin els aromes, els gusts i esperar que la sal deshidrati els components.

El suc obtingut se pot assaborir amb un trosset de pa, fent mulles.

Aquest procés centenari, era aliment de pobres, que es feia amb els productes cultivats per ells mateixos, però prest va anar a omplir les taules dels senyors. Com amanida que es, es pot acompanyar amb olives, tonyina, carn torrada, peix (arengades), embotits secs, fruites (pomes) i amb tot lo que la imaginació ho acompanyi.

Fa anys va néixer un moviment “ Slow food” que entre altres coses consisteix en menjar productes de proximitat i sans, a mes de esser conscients dels nutrients que ens aporta cada aliment. Fent cas a slow. . . El trempo ens aporta les vitamines i minerals de la tomàtiga, la ceba, el pebre, l’oli i la sal. Menjar-lo així ens dona una satisfacció afegida inigualable. Però sempre en tranquil·litat, assaborint els elements i en la consciencia de lo que ens aporta al cos.

COCA DE TREMPO.

Una recepta mol apreciada, consistent en es estendre el trempo, a munt una massa de pasta i posar-la al forn vint minuts. Los coques, tant de pebres com trempo, es poden fer directament amb la massa de fer pa. Se fa munt una llauna banyada amb oli o saïm perquè no s’aferri.

PA AMB OLI I TOMATIGA

Dues llesques de pa, a les que si frega tomàtiga, de ferro, penjar o ramillet segons li digueu fins que el color vermell es faci evident. Se li posa oli i sal. Se pot acompanyar amb verdures, carn o peix, o embotits de carn o formatges.

Va esser durant molt de temps, una manera de pegar una mossega i partir, cap a fer feina Avui es una recepta molt agraïda que fins i tot se serveix amb restaurants especialitzats “pamboleries” o pa i coses.

EL SOFRIT.

El fet de sofregir tomàtiga i ceba amb oli o saïm i sal, constitueix el fons de molts de plats. Tant per fer un arròs, sopa a mes de moltes mes receptes.

El element bàsic sempre es la tomàtiga, i es pot mesclar amb verdures, per fer les sopes mallorquines, carns o peix.

TUMBET

Fer una salsa de tomàtiga, a la que posem pebre vermell, albergínia o carabassí cuinats a part uns dels plats per acompanyar carn i peix durant la temporada d’estiu.

* * *

INDEX:

HISTORIA

PROPIETATS

TOMATIGA DE RAMALLET

-CARACTERITZACIÓ DE LES POBLACIONS

-LES VARIETATS LOCALS DE TOMÀTIGA:

-VARIETATS MALLORQUINES

-DENOMINACIONS I MARQUES VARIETATS

RECETES

-TRAMPO.

-SOPA FREDA.

-OUS AMB TOMATIGA

-PA AMB OLI I TOMATIGA

PDF s :

-TOMATEC DE PENJAR

-MANUAL DE REG EN CULTIU DE TOMÀQUET DE PENJAR

POWEROINT:

-PLAGUES I MALALTIES DEL CULTIU DEL TOMÀQUET I LA SEVA PREVENCIÓ.

LLIBRES I TESIS:

-L'HORTICULTURA ECOLOGIA A MALLORCA. CULTIU DE LA TOMATIGA DE RAMILLET

-BASES PARA UN ESTUDIO TRANSDISCIPLINARIO DE LA TOMÀTIGA DE RAMALLET

-UN RECURS PER MILLORAR LA RESILIÈNCIA DELS CULTIS A LA SECA.

-CARACTERITZACIÓ DE LES POBLACIONS DE TOMÀTIGA DE RAMELLET DE LES ILLES BALEARS

VIDEOS:

-TROBAR LA TOMÀTIGA DE RAMELLET MÉS RESISTENT AL CANVI CLIMÀTIC

-ENFILAM TOMÀTIGUES DE RAMELLET A PETRA

-AGRICULTURA AL DÍA / EL ORIGEN DEL TOMATE

-APRENEM A ENFILAR TOMÀTIGUES DE RAMELLET

-TRUCOS Y RECOMENDACIONES PARA LA SIEMBRA Y EL CUIDADO DEL TOMATE

* * *

ENLLAÇ0S

HISTORIA

L'origen de la planta silvestre és dins la zona compresa entre el nord de Xile, el Perú i l'Equador, i va ser a Mèxic on es va domesticar i cultivar per primera vegada ja abans de l'arribada dels conqueridors espanyols. El nom del fruit deriva de la paraula nàhuatl xitomatl, "fruit amb melic". Actualment és un ingredient imprescindible de la cuina mediterrània.

Versemblantment els primers fruits que arribaren a Europa eren de color groc cosa que explicaria el seu nom italià de pomodoro (poma d'or). Actualment els tomàquets de color groc tenen encara un bon mercat a Itàlia.^[

A Europa els tomàquets no es van conèixer fins al contacte amb Amèrica, portats pels espanyols, al final del segle xv. A la resta de la Mediterrània, va ser lenta però molt profunda, de manera que des del segle xviii n'és un ingredient fonamental en la dieta i la cultura gastronòmica.

En general, a Europa i el Magreb va arribar el producte i la tècnica de cultiu, però no la cultura de com preparar-lo o dels seus usos, que és diferent a l'americana. La planta silvestre no ha conquerit aquests territoris, on només es pot trobar cultivada, sigui com a planta ornamental (com per exemple els tomàquets cirera plantats en un balcó) o a l'horta.

El segle xviii va iniciar-se el cultiu del tomàquet, entre altres fruites, a les comarques del Maresme i del delta del Llobregat, que es van consolidar durant el XIX, a mesura que creixia la població del nucli urbà de Barcelona. A finals del segle xix es consolida l'horta de València, on ja des d'un començament va destacar la producció de tomàquets, juntament amb melons i pebrots. El 1931 la província de València produeix més tomàquets que cap altra d'Espanya, i amb varietats molt diverses. En aquest any el 86% d'exportacions espanyoles de tomàquets venen de la província de València. En el període 1927-1936, el tomàquet era, després de l'enciam, la segona hortalissa més exportada del Rosselló.^[9]

A principis del segle XXI hi havia la queixa general de la falta de sabor de les tomates que es consumien. La causa era per la intensificació de la producció i consum de tomates, provocant que es recol·lectaren en "l'estat «verd madur». Els fruits en aquest estat, en ser exposats al gas etilè, desenvolupen color i sabor".

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tom%C3%A0quet

* * *

per Josep Lacreu

El descobriment de l’anomenat Nou Món –el continent americà–, designat així per oposició al Vell Món –els continents ja coneguts: Europa, Àsia i Àfrica–, representà en molts aspectes el trastocament de molts dels principis en què es fonamentava el coneixement. La cartografia, les rutes marítimes, l’orde polític, les ànsies d’expansió colonial, el descobriment de noves plantes, de nous animals... Tot un món nou emergia de sobte davant dels ulls atònits dels intrèpids aventurers. Les paraules preexistents procedents del vell llatí no servien per a anomenar tot allò que contemplaven per primera vegada. A partir de la reinterpretació dels sons que emetien els natius en llengües que els resultaven totalment ininteŀligibles rebatejaven les noves realitats.

Un dels productes que cridà l’atenció dels navegants espanyols fou el tomatl; així és almenys com deien en nàhuatl, la llengua parlada pels asteques, a un fruit de color roig o groc, de sabor fresc i gustós, que per a ells significava ‘aigua grossa’. Als espanyols la terminació -atl els resultava totalment impronunciable, i ràpidament hi afegiren un coixí fonètic per a poder articular-la, transformant-la en tomate.

http://rumiar-hi.blogspot.com/2017/12/historia-del-tomaquet.html

* * *

HISTORIA DE LA COCINA Y LA GASTRONOMIA

EL TOMATE.

* * *

PROPIETATS

El tomàquet és una font interessant de fibra, minerals –com el potassi i el fòsfor– i vitamines –entre les quals destaquen la C, E, la provitamina A i vitamines del grup B (especialment la B1 i la B3).

Vitamina C, vitamina E i carotens

El seu contingut elevat de vitamines C i E i la presència de carotens converteixen el tomàquet en una font important d’antioxidants, que actuen com a substàncies protectores de les funcions de l’organisme davant els processos d’oxidació que donen lloc a l’envelliment cel·lular.

La vitamina C, a més, intervé en la formació del col·lagen, glòbuls vermells, ossos, dents i afavoreix l’absorció del ferro de la dieta.

Vitamina A

Els carotens alfa, beta i gamma es consideren provitamines perquè es poden convertir en vitamina A activa. Aquesta vitamina intervé en diverses funcions biològiques, entre les quals s’inclou la formació de determinades substàncies que formen part de la pell, els ossos, les mucoses, el sistema reproductiu i els pigments de la vista.

Vitamina B1 i B3

Les vitamines B1 (tiamina) i B3 (niacina) intervenen en l’assimilació dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes. La B1 actua específicament en la transformació dels hidrats de carboni en glucosa i per això és considerada essencial per assegurar el nodriment de les cèl·lules neuronals i, per tant, el bon funcionament del sistema nerviós.

Minerals

El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.

El fòsfor és el segon mineral més abundant del cos –després del calci–; forma compostos d’alta energia útils per a l’activitat dels músculs, nervis i teixits

Precaucions que s'han de tenir en el consum del tomàquet

Com a precaució, el tomàquet inhibeix l’absorció de calci i s’ha d’evitar en els casos d’artritis. Menjar una gran quantitat de tomàquets debilita qualsevol persona.

https://etselquemenges.cat/rebost/el-tomaquet

* * *

TOMATIGA DE RAMELLET

La tomàtiga de ramellet és una varietat de tomàtiga (Solanum lycopersicum) pròpia de Mallorca^[1] que s'utilitza tradicionalment per fregar al pa amb oli.^[2] És de secà, tardana i s'anomena així perquè creix en ramells de cinc fruits.^[1] Una de les particularitats d'aquesta varietat és que es conserva durant molt de temps sense necessitat de refrigeració.^[3] La manera tradicional usada per a la seva conservació és penjar-les pel capoll en enfilalls en un lloc sec, ventilat i amb poca llum. En aquestes condicions, pot arribar a durar uns nou mesos.^[2]

Aquesta tomàtiga és petita i té la pell gruixada i resistent. El seu valor energètic és de 27 Kcal/100g i té menys glúcids (2.9 g/100g), més proteïna (1.3 g/100g) i més fibra (2.0) que una tomàtiga d'ensalada.^[1] El 2012 fou registrada com a varietat de conservació al registre de varietats, cosa que pretén impedir que tomàtigues híbrides es puguin comercialitzar sota aquesta denominació.^[2]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tom%C3%A0tiga_de_ramellet

* * *

CARACTERITZACIÓ DE LES POBLACIONS

DE TOMÀTIGA DE RAMELLET DE LES ILLES BALEARS

1.1. Descripció i procedència de la tomàtiga de ramellet La tomàtiga (Solanum lycopersicum L.) pertany a la família de les solanàcies i presenta un gran nombre de varietats entre les quals es troba la tomàtiga de ramellet. Es tracta d’un cultiu herbaci perenne de vida curta que, tot i cultivar-se com a anual, pot viure diversos anys si les condicions climàtiques són favorables (Maroto, 2002). Les arrels de la tomatiguera de ramellet poden arribar fins a 1,5 metres de profunditat en condicions de secà, tot i que el més habitual és trobarles als 50 primers centímetres, com a la resta de tomatigueres (Chamarro, 2001). De la mateixa manera, la tija i les fulles estan recobertes de pèls glandulars que donen a la planta l’olor tan característica que té. La floració és tardana en relació amb la majoria de varietats de tomàtiga que es poden trobar en el mercat i en ramells d’unes 5 flors que donen lloc a fruits que maduren més o manco a la vegada, i això fa possible la collita sencera d’aquests ramells (d’aquí el nom de “ramellet”) (Rosselló et al., 2002). El fruit (la tomàtiga de ramellet) és normalment de mida petita i de color entre taronja i vermell per la presència de licopè (carotenoide amb propietats antioxidants) (foto 0). No obstant això, se’n poden trobar de formes molt diverses (foto 1). No es coneix exactament l’origen de la tomàtiga de ramellet, tot i que sembla que podria ser el resultat de l’encreuament de diverses varietats introduïdes a les Illes Balears al llarg de la història del cultiu (Bota et al., 2008; Conesa et al., 2010). Aquestes introduccions van anar en paral·lel amb els processos de selecció antròpica basats especialment en els caràcters típics que reconeixem de la tomàtiga de ramellet, com són la perdurabilitat del fruit al llarg del temps i la possibilitat de conreu “a la seca”. Això va donar lloc a una varietat de tomàtiga molt variable pel que fa als caràcters menys importants per aquesta selecció (forma, mida, coloració... del fruit), però amb unes marcades característiques comunes (els caràcters típics). Amb el temps, cada productor ha anat seleccionant els

caràcters de fruit més interessants per a ell, i avui dia es troba l’esmentada variabilitat a nivell de fruit, que no respon a patrons geogràfics.

Per descarregar el llibre pitja l'enllaç:

LA TOMATIGA DE RAMELLET

* * *

LES VARIETATS LOCALS DE TOMÀTIGA:
UN TRESOR PER RESISTIR AL CANVI CLIMÀTIC

La tesi doctoral de Mateu Fullana Pericàs investiga la variabilitat fisiològica i agronòmica d’aquest cultiu arreu de la Mediterrània i alerta que la seva pèrdua pot comportar la desaparició de gens i trets bàsics per adaptar la tomàtiga a la manca d'aigua

https://diari.uib.cat/Hemeroteca/Les-varietats-locals-de-tomatiga-un-tresor-per.cid659750

La seva tesis amb angles.

Diversitat fenotípica i funcional.

Respostes al dèficit d'aigua a través les races mediterrànies de tomàtigues

Un recurs per millorar la resiliència dels cultius a la seca

https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/155598/Fullana_Pericas_Mateu.pdf?sequence=1

* * *

VARIETATS MALLORQUINES

https://conecte.es/index.php/es/variedades/124-tomatiga-de-ramellet/print?layout=print&tmpl=component

* * *

Acreditació històrica

DENOMINACIONS I MARQUES

L’origen exacte de la “tomàtiga de ramellet” és desconegut, però és fruit de l’encreuament de diferents varietats de tomàtigues arribades a les Illes Balears que han anat evolucionant.

El cultiu de les tomàtigues respon a la necessitat de la població de poder disposar de tomàtigues fresques durant l’hivern. Les tomàtigues se seleccionaven any rere any i s’arribava a obtenir una planta resistent a la sequera estival que es podia conservar en condicions òptimes.

La bona acceptació en els mercats locals, i especialment a Barcelona, va provocar que a principi del segle XX es convertís en un cultiu comercial.

Avui dia el cultiu de la “tomàtiga de ramellet” es pot documentar a principi del segle XX.

Les primeres referències escrites del cultiu de la “tomàtiga de ramellet” corresponen a l’Arxiduc Lluís Salvador: “El cultiu de la tomàtiga de ramellet [...] ha pres una gran importància a Banyalbufar [...]. També es conreen bastantes tomàtigues a les marines de Valldemossa, Deyà i Estellencs”.

També Xavier Canyelles cita que la plaga de la fil·loxera de 1891 va provocar que la vinya fos substituïda pel conreu de la tomàtiga, especialment la “tomàtiga de ramellet”, que s’exportava a Barcelona.

Salvador Catasús, majorista de fruites i hortalisses a Barcelona, amb data de 4 de gener de 1927, tramet a Jaume Colom un document justificatiu de la recepció de 9 caixes de tomàtigues i la sol·licitud d’una nova remesa de 600 caixes més.

Al número 7 de la revista Mallorca Agrícola, corresponent al març de 1929, Honorato Homar va publicar l’article “El tomate y su cultivo en Bañalbufar y Estellencs”. També anomena la varietat “de ramellet” i en concret la seva denominació: “La variedad que se cultiva es la variedad pequeña, que vulgarmente se denomina tomatigó, que rinde más como fruto” (Homar, 1929: 116).

L’any 1932, a la revista Mallorca Agrícola, es publicà un monogràfic sobre aquest cultiu: “Bañalbufar y su producción de tomate”. S’hi cita la varietat com a remellet i s’explica la seva singular manera de conservació (“enfilalls”) aportant dades econòmiques significatives que demostren que la major part de la producció de tomàtigues era de la varietat “de remellet”.

A la portada del Boletín de Agricultura de setembre de 1946 s’inclou una fotografia de Banyalbufar amb un text explicatiu en el qual figura la llegenda “tomates de ramellet”, indicant que es tracta del cultiu predilecte dels habitants del poble.

A la revista The National Geografic Magazine, en el número de maig de 1957, un especial sobre Mallorca, hi figura un extens reportatge referit a la “tomàtiga de ramellet.”

http://www.illesbalearsqualitat.es/iquafront/aliment-tradicional/view/1507450

* * *

VARIETATS
Tomàtiga de Ramellet (Mallorca)
Especie: Solanum lycopersicum (tomate).
Comarca: Mallorca / Balears, Illes / Balears, Illes

https://conecte.es/index.php/es/variedades/124-tomatiga-de-ramellet/print?layout=print&tmpl=component

* * *

RECETES

TRAMPO.

TEORIA I PRÀCTICA DEL "TREMPÓ" MALLORQUÍ. Climent Picornell.

El trempó, senyores i senyors, per si no ho sabien, és una mescla harmònica, proporcionada i afinada de tomàtiga (pelada o no, amb les llavors tretes o no), prebe verd (no del gruixat de torrar, per favor, no!) i ceba mallorquina. Oli i sal i res pus.

http://jcmllonja.balearweb.net/post/3920

* * *

El trempó és una plat típic d'estiu de Mallorca. És una variant de l'ensalada que té com a característiques essencials una base de tomàtiga[1] tallada a trossets i l'absència d'enciam. La resta d'ingredients són, a part de tomàtiga: pebre tendre, ceba, i a vegades altres hortalisses, oli d'oliva i sal i de cops vinagre. El nom ve de trempar sinònim d'amanir, adobar.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tremp%C3%B3

* * *

COCA DE TRAMPO

* * *

SOPA FREDA

Ara que comença arribar el bon temps us proposo una sopa freda, que tant es pot emprar com a primer plat com per a beure a mitjant capvespre. Podriem dir que es una versió del gaspatxo andalús.

Bon profit.

Ingredients per a 5 persones.

½ kilogram de tomàtigues madures.

2 cebes mitjanceres

2 o 3 dents d’all

4 pebres verds.

Sal, pebre bò negre, vinagre i oli d’oliva

½ litre de suc de tomàtiga.

Elaboració.

Pelar les tomàtigues i triturar-les juntament amb les cebes i els pebres verds, fins aconseguir una pasta lleugerament espessa.

Aclarir aquesta pasta amb el suc de tomàtiga fins que tengui la textura desitjada. Assaonar i posar be de gust amb l’oli sal, pebre bo i el vinagre.

http://www.cuinant.com/la%20tomatiga.html

* * *

OUS AMB TOMATIGA

Ingredients

1 kg tomàtigues pelades

4 grans all

4 ous

1 culleradeta sal

oli

Instruccions

Pelau la tomàtiga i trossejau-la en bocins petits.

Posau una pella al foc amb oli i en esser calent tirau-hi la tomàtiga trossejada. Deixau al foc remenant de tant en tant, perquè no s'aferri. Quan sigui mig cuita (uns 15-20 minuts) afegiu-li la sal i els alls, que poden esser sencers i sense pelar, només esclafats.

Quan la tomàtiga sigui cuita (uns 15-20 minuts més) és el moment de tirar-hi els ous. Trencau-los i bateu-los dins un plat, només una mica, que els vermells no siguin sencers. Tirau-los dins la pella i deixau mig minut sense tocar, perquè l'ou es prengui una mica i no quedi tot ben mesclat amb la tomàtiga. Llavors remenau-ho una mica, només per desfer l'ou, i en esser cuit llevau del foc.

https://fetimenjat.org/ous-amb-tomatiga/

* * *

INGREDIENTS

6 tomàquets madurs poden ser de ramellet o de pera

4 ous

Oli d'oliva

Sal i pebre

1 full de llorer

2 alls

PREPARACIÓ

Pelem i piquem es trossets de tomàtiga

Posem una paella al foc amb una mica d'oli, li incorporem el tomàquet, els alls, el llorer, sal i pebre, deixem coure fins que el tomàquet estigui fregit, batem lleugerament els ous i els afegim al tomàquet, deixem uns segons sense moure i després comencem a remenar fins que l'ou quedi ben incorporat al tomàquet, apaguem el foc i servim calent.

https://maremallorca.net/2020/07/13/ous-amb-tomatiga/

* * *

PA AMB OLI I TOMATIGA

El color vermell de la tomàtiga, ja desperta molt la gana, i posa en marxa tots els nostres mecanismes gàstrics.

Tal vegada no som conscients en acostar-lo a la boca del que anem a fer. Així que posarem “PAUSE” per agafar

consciencia. Ho fem?

Aquesta menjua tant coneguda a Mallorca, necessita de tres elements basics: Pa , oli i tomàtiga, es molt evident, però la combinació dels tres, ens aporten a part dels nutrients, i una llarga historia.