EL CULTIU DE LES VINYES A SA POBLA (SEGLE XIX) Pere-Antoni Mateu Caldés

 

Les Balears descrites per la paraula i la imatge (1.869)    Gravat de l'obra de l'arxiduc

EL SEGLE XIX A MALLORCA

 Podem definir el segle XIX com un segle de transformacions, tant a nivell polític com econòmic. A nivell polític, amb una monarquia absolutista recolzada per l’església i la noblesa, amb una burgesia sense força. S’imposa la implantació del liberalisme dins l’ àmbit polític i la figura administrativa de les diputacions. Es dóna voluntat al constitucionalisme que defensa que el poder no pot ser absolut, sinó més bé limitat i ha de respondre a la voluntat general. Cal destacar la importància de les desamortitzacions dels béns eclesiàstics i la dels béns comunals. 

La vida econòmica es trobava condicionada per la precarietat de les comunicacions i per una inseguretat manifesta que limitava la seva producció tant agrícola i industrial com el seu comerç. No existien condicions per un canvi social, estancat en els vells formulismes tradicionals. 

La Mallorca de principis del Segle XIX segons André Grasset de Sant-Sauveur, era als ulls dels forasters una terra allunyada de remeis, un lloc de càstig on Jovellanos pagava amb l’exili la seva oposició al llavors omnipotent Godoy. 

L’ economia de Mallorca al segle XIX és una economia endarrerida. La seva activitat era l’agricultura amb la trilogia “cereals, vinya i olivera”.

1 El segle XIX a Mallorca. Bartomeu Barceló i Pons (OCB 1964)

 Els problemes del camp es feien palès per:

1r La necessitat d’alimentació era satisfeta mitjançant el cultiu dels cereals (principalment el blat). Si les anyades eren molt bones, el preu davallava, ja que la llei impedia les exportacions de la seva producció. Per les extensions que es sembraven el cultiu del cereals era un llast pel desenvolupament econòmic de l’illa. 

2n Mallorca mantenia factors negatius com la precarietat del transport marítim. 

La vinya i l’olivera eren molt més rendibles. La seva producció estava destinada al consum intern, amb petites exportacions. El garroverar, la figuera i els fruiters de secà i reguiu també estaven destinades al consum intern. 

L’horta, amb 3000 ha, se desenvolupava al voltants del pobles. La principal horta era a Palma, am bona producció de verdures.

 A la ramaderia, notable quant a bestiar de feina i tracció, tenia el porquim per a subministrar la carn, el cabrum per la llet i l’oví per la llana. 

L’EXPANSIÓ DEL CULTIU DE LES VINYES A MALLORCA 

L’expansió de la viticultura a Mallorca es produeix a partir de 1650 quan es nota l’augment de sol·licituds per sembrar vinyes, creixement estimulat per dues condicions diferenciades: 

a Reducció de la càrrega fiscal dels delmes a les terres dedicades al cep per un període entre 15 i 20 anys.

 b Consum regular de vins i aiguardents a l’illa i la possibilitat de col·locació de destil·lats a l’estranger.2 

El propietari sol·licitava permís per plantar vinya i el Rei el concedia i l’administració insular comprovava que la terra no fos adient per sembra-hi blat. El bon preu del vi estimulava el seu cultiu. El preu més car del blat, article bàsic, respecte al vi, provocarà una situació de malestar entre la població pagesa al començament del segle XIX. 

El monarca Carles III recomanà la creació de la Real Sociedad Económica Mallorquina de Amigos del País l’any 1778 amb la finalitat de promoure l’agricultura a tot l’estat espanyol. L’any 1797 els seus components estaven preocupats pels problemes econòmics i socials de l’època. L’integraven nobles, militars, alts funcionaris, clergues i professions liberals. 

Els seus objectius eren:

 - Alliberar les traves comercials, supressió de lleis que dificultaven l’extracció de productes agrícoles o els seus derivats industrials 

- Millora dels cultius tradicionals 

- Creació de fàbriques i de formatges 

- Implantació de nous productes: el cotó, la patata i l’arròs 

- Dessecació del Pla de Sant Jordi

 - Afavorir la implantació de la vinya (1798)

 De fet la producció de vi creix a Mallorca amb trenta anys : 

ANY      HECTOLITRES

1790      148.544 

1820      335.3313 

L’any 1802 s’afranquien d’impostos durant 20 anys totes les vinyes que se sembrarien dins els cinc anys següents. Però l’any 1805, tres anys més tard, es va crear un impost sobre les vinyes que va causar sorpresa dins la població pagesa. A més, tots els productes del camp passen a pagar un delme que abans no pagaven. La tributació era voluntària i si no pagaven aplicaven la força de l’Estat. 

El descontent que provocà la promulgació de l’impost va ser molt forta. Cap a l’any 1808 a Muro, Llubí, Sineu, sa Pobla, Valldemossa i altres pobles són incendiades les cases dels recaptadors. Tumults, aldarulls obliga a la intervenció de la força militar per reconduir la situació i el control de la revolta. Se produïren empresonaments i més indignació entre la població agrària. 

Quan es va conèixer la caiguda de Godoy i del ministre mallorquí Gaietà Soler, els quals havien imposat l’impost, hi va haver mostres d’alegria. Recordem que Gaietà Soler havia donat importants càrrecs ben retribuïts a tots els seus parents. A més, la societat no acceptava la condició humil del ministre, per mor que no era aristòcrata. 

Cal esmentar també la Guerra d’Independència (1808-), cosa que provocà un nou esforç econòmic amb impostos extraordinaris i l’allistament dels homes compresos entre 16 i 40 anys. També provocà que arribassin a les illes 20.000 persones que després s’ampliaria a la xifra 30.000 persones, tenint en compte que la població estable a Palma era de 36.000 habitants (una sobrecàrrega per a tota l’illa).

2 Història del creixement econòmic de Mallorca (1700-2000). Carles Manera

3 Vicisitudes agrarias. El cultivo de la vid en Mallorca. Miguel Ferrer Flores 

 

LES PLAGUES DE LES VINYES 

A l’any 1839 se detecta als voltants de Palma un insecte, el pulgón 4 (rynchites betulei). Al principi es va estendre per les poblacions de Marratxí, Santa Maria i Binissalem. 

La plaga es va propagar per tota l’illa i la preocupació anava creixent fins a tal punt que la Diputació Provincial envià un enquesta a tots els pobles per a saber com havia afectat la plaga. Els resultats mostren que el 1841 arriba a Búger i sa Pobla, continuant de cap Llubí, Sant Joan, Vilafranca, Porreres i Campos. 

A Banyalbufar aconseguiren extingir la plaga; l’única manera de combatre-la era caçar els insectes a punta d’alba i a primeres hores del matí. 

Per combatre els insectes s’empraren, sense resultat, diversos mètodes. A sa Pobla empraren el mètode de l’oli ja experimentat al poble d’Alaró: “En Alaró se utilizaba ya durante el invierno un plato con aceite caliente y con plumas empapadas de este líquido se embadurnaba los troncos y hojas y al ser mojados dejaban el árbol y se quedaban en el plato”5 . 

Al nostre poble se declararen pèrdues per 1600 càrregues6 amb unes despeses de 300 lliures en jornals. 

A l’any 1851 se detecta la plaga de l’oidium tuckery que afecta sobretot a Banyalbufar i al nord-est de l’illa. L’oidium ataca sobretot les classes delicades de raïm més apreciades tant per fruita de taula com per fer vi, com són malvasia, mollar, giró, granatxa i escumac. Un remei per combatre’l va ser el sofre.7 

4 Vicisitudes agrarias. El cultivo de la vid en Mallorca. Miguel Ferrer López: «Es algo menor que una mosca, su concha superior es de un hermoso y brillante color azul obscuro, tiene muchas patas, salta como la pulga, despliega sus aletas y hace también uso de ellas: casi siempre van pareados uno encima de otro y se fecundan extraordinariamente.» 

5 Vicisitudes agrarias. El cultivo de la vid en Mallorca. Miguel Ferrer López

 6 «La carga suele corresponder a la cantidad que puede transportar una bestia. En relación al vino una carga equivale a 122 parrous o sea 121,6 litros.» Miguel Ferrer López. 

7 Die Balearen. Les Balears descrites per la paraula i la imatge. Arxiduc Lluís Salvador. Pàg 253-254

La fil·loxera. 

La fil·loxera (Phylloxera vastatrix) és un insecte que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que provoca la mort de la planta.

 Els efectes de la fil·loxera sobre ceps europeus provoca la seva desaparició en actuar sobre les arrels petites i no poder resistir el seu atac. En canvi el ceps americans resisteixen les envestides de l’insecte. Per lluitar contra la fil·loxera es van anar incorporant els ceps americans com a resposta a la debilitat dels europeus, ja que millorava el rendiment de la vinya. Abans ja s’havia intentat eradicar emprant el mètode de sulfur de carboni, sense resultat. 

La plaga de la fil·loxera fa la seva aparició a Europa l’any 1863 a Pujaut (França) i també a Londres (Anglaterra). A França es va estendre per tot el territori, continuant els seus efectes per una banda cap a Suïssa (1871) i Àustria (1875) i per l’altra, a Catalunya, concretament a Girona (1877) i se trasllada a Tarragona continuant de cap a Itàlia: Sicília i Gènova (1880). 

Definitivament la plaga arriba a Mallorca l’any 1891. La condició insular l’havia convertit en el pilar de defensa contra la plaga. Es detecta al poble de Llucmajor. Les terres argiloses eren les més propenses a l’atac; les que millor resistien eren les terres de call vermell.

 Els efectes de la plaga varen ser devastadors i determinants pel cultiu de la vinya. Per tant, la vinya entrà en crisi. Però abans de la fil·loxera a Mallorca ja s’havien arrabassades 4.000 ha de vinya, per manca de rendibilitat, ja que es va aturar l’exportació de vi a França. Bartomeu Pastor Sureda diu que aquí la vinya era “un sistema productiu endarrerit i una elaboració mancada d’estructures eficients, però que s’havia aprofitat d’unes conjuntures que, en un moment determinat, li havien estat favorables per a l’exportació de vins envers França. Una vegada refeta la producció francesa, primer dins Algèria i després dins França, amb la introducció de bord americà, tolerant a la fil·loxera, el vi mallorquí, molt poc competitiu, restaria per a consum intern de la població de l’illa i per a destil·lacions”8 . 

Així doncs, encara que al s XIX no hagués aparegut la fil·loxera, la vinya també hauria tengut els dies comptats. Actualment es diu que la fil·loxera no s’ha pogut eradicar; viu sota arrel i continua atacant els ceps americans, que mostren resistència.

 Cal esmentar que es va produir un fet positiu per a l’economia, el qual va ser l’augment registrat del preu del blat, un bon efecte per dirigir noves plantacions cap aquest producte. 

8 La vinya i el vi a la Mallorca de finals del segle XIX. Pàg 50

LES VINYES A SA POBLA 

Segons Carles Manera9 , les vinyes a Mallorca s’enquadren en tres grups: els pobles al peu de la Serra, la Serra de Tramuntana (Banyalbufar com a lloc capdavanter) i la zona de Llevant (Felanitx, Porreres i Manacor). Les vinyes pobleres s’inclouen en aquest primer grup, conjuntament amb Santa Maria, Binissalem i Inca.

 Al segle XVI tenim constància que a les possessions de Sa Llebre i Son Ferragut s’hi trobaven cellers i plantacions de vinya de poc relleu. També hi havia horts de polls i moreres.

 Les dades conreu i producció agrícola a sa Pobla evolucionen de la manera següent10: 

SA POBLA - PRODUCCIÓ 1789 1800 Blat 6.648 quarteres 7.000 quarteres llegums 3.548 quarteres civada 1.226 quarteres ordi 452 quarteres oli 2.400 quartans vi 1.500 quartins 2.000 Quartins cànem 2.500 quintars 2.000 Quintars lli 1.000 quintars 

Hem de tenir en compte que les mesures de capacitat explicades a la taula equivalen a: 

Quartera = recipient de 70 litres 

Quartà = 1/12 part d’una quartera (5,83 litres) 

Quartí = 26,67 litres 

A l’any 1789, sent el batlle Antonio Serra de Marina, la producció estava encaminada a la subsistència alimentària del poble. Com hem vist es conreaven cereals i llegums (61,60 %), oli i vi (20,23%) i amb incorporació de noves plantacions de cànem i lli (18,15%). 

A l’any 1800 el Batle Guillermo Serra Llinás va informar a l’intendent que la producció seguia destacant pel blat, les vinyes i el cànem. Al 1860 dins les dades de conreu 2392 ha predominen cereals i llegums (85,20%). Les plantacions de figuerals i vinyes creixen. Hi havia 1096 propietaris de finques conreades, 164 dels quals eren externs. 

9 Història del creixement econòmic a Mallorca (1700-2000). 

10 Estadístiques extretes de GEM, a l’apartat dedicat a sa Pobla

Les vinyes pobleres des de 1880 al 1904 

No hem trobat documentació estadística sobre les hectàrees de vinya en aquest període de temps, exceptuant l’any 1891. Ens hem basat en la documentació de la correspondència entre la Diputació provincial i l’Ajuntament de sa Pobla i el B.O.P., que es troben a l’Arxiu Municipal. D’aquesta manera detallam la informació trobada cronològicament: 

Primerament hem de remarcar aquest fet: l’any 1878 com a conseqüència de l‘arribada de la fil·loxera a Catalunya, i davant la magnitud del problema, el Govern espanyol de la Restauració aprovava una Llei de Defensa contra la fil·loxera. Les Diputacions Provincials passen a ser les encarregades de les in-demnitzacions i de cobrar oficialment la quota assignada per hectàrea de vinya sembrada, que cada any variava. 

06/12/1879: L’Ajuntament de sa Pobla rep una reclamació de la Diputación Provincial Negociado Agricultura, escrit núm. 1242, per procedir a la recaptació de les quotes. 

01/05/1880: La Diputació Provincial Negociado Agricultura, escrit núm 616, sol· licita el pagament de l’impost de 0,25 ptes/ha de vinya sembrada. L’ajuntament havia recaptat 60 ptes que havia d’abonar al compte corrent del Banc Espanya (la taxa no afectava a plantacions de vinya inferiors a 1 ha). Aquells que no havien pagat (faltaven 30 ptes per recaptar) devien passar a via judicial. 

Així doncs, l’impost reclamat ens permet establir que la xifra de conreu de la vinya a l’any 1880 era de 360 ha. sembrades. 

Cal tenir en compte que l’Arxiduc Lluís Salvador en el seu llibre Die Balearen (1880) diu que el sòl productiu de sa Pobla era de 5141ha, de les quals 1095,66 ha no estaven conreades. Pel que fa a les vinyes, senyala que hi havia 143,13 ha sembrades, amb una producció de vi de 79944 litres, que equival a 558 l/ha. Veiem doncs que hi ha discrepàncies en la xifra d’hectàrees de vinya conreada, però hem de tenir present que no se sap exactament en quin any es basa l’estudi de l’Arxiduc. 

12/06/1881: A l’acta de l’Ajuntament de sa Pobla, Isabel Poquet (propietària de Son Siurana) realitza una declaració voluntària comunicant la incorporació a la plantació de vinyes de quatre finques (no detalla la superfície de conreu): - 

Finca Son Ciprià (situada devora el Camí de na Pontons). Plantació realitzada l’any 1881.

 - Finca denominada Son Valentí (situada devora el Camí de Gaieta). Plantació realitzada l’any 1880.

- Finca Son Basca (situada als afores del poble en direcció Llubí). Plantació realitzada l’any 1879. 

- Finca Son Sintes (situades als afores, en direcció Muro). Plantació realitzada l’any 1878. 

Cal interpretar que la declaració es realitzà a efectes d’amillaraments o per tenir cobertura legal davant possibles indemnitzacions. L’acta és signada pel batlle Juan Serra Serra “Verdal” i Agustín Fornari com a secretari. 14/11/1883: el Boletín Oficial de la Provincia, núm. 843, publica les quotes per atendre les despeses de defensa contra la Fil·loxera. La quantitat a pagar era 1 pta/ha de vinya sembrada. Ho comuniquen a tots els pobles per procedir a la recaptació en el termini de 30 dies. Les quotes corresponen a l’any 1883-1884. El document està signat per D. Miguel Socias Caymari (president de la D. P.) i D. Silvano Font (secretari). 

Sa Pobla figura amb 574 ptes, amb la qual cosa podem constatar un augment de la xifra de vinya sembrada: 574 hectàrees. 

02/11/1884: La Diputación Provincial Negociado – Presupuesto Provincial, núm 226, dirigeix un escrit al batlle de sa Pobla reclamant el pagament de les quotes retardades: “preveniendo que si en el plazo de 8 dias no satisface este Ayuntamiento la suma que se adeuda por la cuota que se le señaló me veré en la imprescindible necesidad de oficiar al Gobernador el Despacho de la Comisión Ejecutiva de apremio” Escrit signat per D. Miguel Socias y Caimari. 

07/11/1887: La Comisión Provincial contra la fil·loxera fixa 8 dies per realitzar l’ingrés al Banc d’Espanya pel recàrrec de 0,87pta/ha de vinya sembrada. En aquest escrit, però, no figura la quantitat total a ingressar. L’escrit és signat pel Governador Provincial Arturo de Madrid-Davila Pinilla. 

20/12/1887: en el B.O.P., núm 3220 del 24.09.1887, s’establia la necessitat de desenvolupament a cada poble d’una Comissió Local contra la fil·loxera, formada per sis pagesos “con conocimientos apreciables en la materia”. El Secretari D. Bernardo Carrió dóna compliment a la proposta i foren elegits per integrar l’esmentada comissió local Jaime Socias Socias (Can Socias), Salvador Soler, Juan Tugores Socias, Juan Crespí Bennasar, Martín Figuerola Fornés i Juan Valls Aguiló. 

29/12/1887: La Diputación Provincial ratifica la proposta de l’Ajuntament i li manifesta: “encargándole la inmediata instalación de esta Comisión bajo su presidencia a la que comunicará el cumplimiento de los deberes y facultades que impone a las de su clase la referida ley“. 

No consta en la documentació oficial la feina i les resolucions de l’esmentada Comisión Local. 

A l’any 1891, a l’illa de Mallorca, hi havia 10 municipis que tenien més del 10% de la seva superfície dedicada al conreu de la vinya. Aquests pobles eren: Alaró,Consell, Binissalem, Felanitx, Inca, Porreres, sa Pobla, Sant Joan, Santa Eugènia, Santa Maria i Sencelles.11

Per tant, el cultiu de la vinya havia crescut notablement, ja que a l’any 1883 era de 574 ha. L’increment era producte de la rendibilitat del cultiu a nivell general i de la demanda que tenia el vi mallorquí davant les dificultats de França pels efectes devastadors que havia sofert la fil·loxera. L’any 1891 se detecta la fil·loxera a Mallorca al poble de Llucmajor. 

1904: En la següent taula12 apareixen noves dades aproximades de la situació de la vinya poblera:

 Analitzant el document veiem una disminució de la vinya plantada fins a 762 quarterades, que equivalen a 541 hectàrees. L’estadística per anys que duien empeltades manifesta que els peus americans sembrats tenien una antiguitat entre 2/4 anys (suposant el 82 % del total de la vinya). També en podem extreure que la producció en quintals13 és de 19.587/541 hectàrees, que són 36,20 quintals/ha equivalents a 1.520 kg/ha. Per altra banda, si analitzam la producció en quartí14 n’obtenim que 11.013/541 ha són 542 litres/ha. En resum, és una xifra de producció molt baixa, encara que el most era de bona qualitat amb bona gradació entre 11/15º. 

Segons l’enginyer Satorras, la producció devia estar entre 5.000 i 1.500 kg per hectàrea, interval que ens donaria una producció mitjana per a tota l’illa d’uns 3.500 kg/ha.15 

La manca de rendibilitat va acompanyada de les circumstàncies negatives tan per qüestió de la fil·loxera com per la política aranzelària de l’Estat francès. Amb l’entrada del segle XX es produeixen nous aires: una nova generació empeny la transformació de la terra cercant aigua al terme de sa Pobla i convertint els conreus de secà en reguiu (“la Saga de l’Aigua”), incorporant altres conreus, cànem, lli, patates, mongetes, etc. 

En general a tota l’illa, les conseqüències de la crisi de la vinya varen significar emigracions. A sa Pobla, però, no es tradueix en una disminució de la població, com demostra aquesta taula:

Entre els anys 1877-1910, encara que és molt possible que a prop de 1900 l’emigració és fes notar, l’estadística reflecteix un percentatge constant a l’alça (41,82% d’augment).16 

11 La vinya i el vi a la Mallorca de finals del segle XIX. Bartomeu Pastor Sureda. (Pàg 31) Font: AMA

12 Document cedit per D. Juan Bauza Castañer, propietari de la finca de Talapi 

13 Un quintal són 42kg.

14 Recordem que un quartí són 26,67 litres.

 15 La vinya i el vi a la Mallorca de finals del segle XIX. Bartomeu Pastor Sureda. (Pàg. 45)

Els cellers a sa Pobla

 L’activitat del conreu de la vinya fa que els propietaris de les finques tenguin els seus cellers i els seus cups com elements necessaris. A sa Pobla són coneguts els cellers següents:

 Ca l’amo en Jaume Socies, Can Mel, Can Molsion, Can Cotà, Can Llaveta, Can Marron, Son Marc, Ca na Cladera, Ca don Xim, Can Verdal, Can Borrer, Son Tut, Cas Sort Planes, Cas Senyor Soler, Can Jordió, Can Bernat Majoral, Son Pons, Ca na Rafela, Can Toni Mussol, Celler des Metge Verdera, Celler de Son Cladera, Celler de Massana, Celler de Talapi.17

 Tomàs Vibot fa una definició del celler de Talapi i diu que els cellers solien tenir planta rectangular. A la part superior solien haver-hi els finestrons amb la finalitat d’orejar i també de permetre l’entrada d’una mica de claror. Al costat hi quedaven els cups, a damunt dels quals hi havia l’espai on es premsava el raïm.18

 Al mateix temps que les vinyes anaven cobrint àmplies extensions de terres de la marjal poblera, l’Ajuntament a l’any 1887 registra altes en la contribució industrial en el negoci del vi (una espècie de celler petit) qualificats amb tarifa de 1ª classe. 

D. Joan Torres Gost al llibre La Saga de l’aigua conta com es produïa la verema i la relació amb els cellers de sa Pobla: “Una colla de dones vermadores collien els raïms del ceps, i els homes transportaven les portadores plenes de fruit al cup del celler. Allà altres tres homos, damunt posts horitzontals entrevessades, -aferrats a una corda per evitar una llenegada, trepitjaven el raïm. Si volien un vi no massa sec, per acontentar el parroquians llevaven bona part de la rapa. Passats uns dies clarificaven el vi fent-li perdre els solatges de la fermentació al cup, i el trasbalsaven gerres, o màquines, a les botes congrenyades, que havien netejat prèviament per rebre el vi nou. Ventilaven curosament els cups, abans de treure la massa de brisa, rapa i pinyolada, i passar-la en esportins d’espart a la premsa, on expremien tota la molla del raïm fins la darrera gota de suc. Aquest vinet prim el guardaven dins una bota especial, per ésser de poc grau. Els cellers de distints propietaris del poble tenien capacitat per un milió dos-cents mil litres de vi negre, o vermell i el venien a quartes, mesures, mesura aproximada a un litre, pel preu de quatre dècimes o deu cèntims la quarta […] Els cellers solien tenir bancs, banqueres de respatlla alta, per als homos que acudien a beure una quarta ó un quartó de vi, sense sortir del local. A vegades hi anaven a sopar: enrevoltats a la calentor d’un braser, amb una paleta retiraven la cendra dels calius i torraven bones llesques de pa, xulla de porc fresc, i qualque botifarró a la brasa. Enming d’una fumassa que feia l’aire irrespirable, les menjaven amb gran gana, i entre mossegada i mossegada bevien bon glops de vi de gorgollassa, el preferit d’aquells poblers”.19 

Així com la Serra de Tramuntana estava sembrada del vinya malvasia, moscatell i albaflor, sa Pobla estava sembrada de la varietat fogoneu, varietat majoritària a tota l’illa, i de gorgollassa. A la zona de Llevant de Mallorca plantaven diverses varietats: manto negro, callet, moll, premsal, etc. 

16 Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2009. Carles Manera.

 17 Corpus de toponimia de Mallorca. J. Mascaro Pasarius. Tom IV (Pàg 1083).

 18 La possessió mallorquina.Tomàs Vibot (Pag 101).

19 La saga de l’aigua. Joan Torres Gost. Pàg. 78

La riqueza rústica 1880

 L’Ajuntament de sa Pobla realitza un document sobre la riquesa rústica del poble, cosa que ens aporta informació sobre les propietats de les finques sembrades de vinya i la seva toponímia dins el terme municipal. El document és anomenat La riqueza rústica 1880 i es defineix com: “Relación de todos los propietarios de este distrito con expresión de las fincas rústicas que en el mismo poseen, su cabida por clases de cultivo y valor en renta anual de cada una, según aparece de las respectivas declaraciones y rectificaciones hechas por llos en las cédulas que al efecto se les han entregado”. 

Com bé explica Antoni Segura, l’anàlisi de l’estructura de la terra se realitza a nivell municipal a partir de les declaracions jurades dels propietaris de la riquesa que posseïen, en el nostre cas les terres. Els perits repartidors classificaven les terres del municipi en classes (regadiu, secà, vinya, oliveres, fruiters, bosc, erm…) i qualitats (primera, segona, tercera i quarta). Posteriorment sobre la base dels vuit o deu darrers anys, hom calculava el terme mitjà del producte i les baixes o costs d’explotació per unitat de superfície de cada classe i qualitat de la terra. La diferència entre producte i baixes donava un líquid per unitat. El conjunt d’aquests càlculs formaven la denominada cartilla avaluatòria i de l’aplicació d’aquesta, un cop establerta per la junta pericial la quota impositiva, segons el marges que fixava la llei, per tal d’obtenir el cupo municipal, a les diferents classes i qualitats de terres declarades per cada propietari en resultava el total que havia de pagar cada un. Les declaracions dels propietaris ordenades alfabèticament i la cartilla avaluatòria constitueixen el Padrón General de Riqueza de cada poble (el document que volem analitzar) que molt aviat passa a denominar-se amillarament.20 A 

La riqueza rústica 1880 es detalla: un resum de la riquesa rústica de secà i de reguiu a l’any 1880 (taula següent) i les propietats i toponímia de les finques (Annex 1)

 20 Els amillaraments : una Font per a l’anàlisi de la propietat de la terra a l segona meitat del Segle XIX-Antoni Segura Mas

ANNEX 1. 

També adjuntam un document amb les cartilles avaluadores del conreu de les vinyes dels anys 1862, 1876 i 1881 (Annex 2), informació extreta de l’arxiu municipal.

ANNEX 2

ANNEX 3 

Les vinyes i la cultura popular 

La verema es troba lligada a la cultura popular com expressió de les persones que hi treballaven. Així recordam diferents cançons (amb diferents versions) referides a les finques a on es recollia la vinya:

 Noltros venim de vermar 

de sa vinya de can Planes

mos han donat arengades

 mesclades amb bacallà. 

Noltros venim de vermar… 

Noltros venim de vermar 

De sa vinya de can Planes

 mos han donat arengades 

per berenar, dinar i sopar

 quan han acabat de vermar 

se’n duen ses portadores.

 al·lotes, anit se fa 

es ball de ser vermadores 

Una altra cançó fa referència a Can Llaveta: 

Noltros venim de vermar 

de sa vinya d’en Llaveta

 i menam una al·loteta 

i no sabem si seguirà

ANNEX 4

BIBLIOGRAFIA

Barcelo i Pons, Bartomeu. El Segle XIX a Mallorca (OCB 1964). El desarrollo del cultivo de la vid a Mallorca. BCOCIN Nº 624. 1959 

Ferrer Lopez, Miguel. Vicisitudes agrarias. El Cultivo de la Vid en Mallorca 

Manera Erbina, Carles. Història del creixement econòmic a Mallorca (1700- 2000). Editorial Lleonard Muntaner 

Mascaro Pasarius, Josep. Corpus de Toponimia de Mallorca, Tom IV 

Pastor Sureda, Bartomeu. Fontes Rerum Balearium Situación de la viña en Baleares al finalizar el Siglo XIX. 

Pastor Sureda, Bartomeu. La vinya i el vi a Mallorca de finals del Segle XIX. Editorial Lleonard Muntaner 

Segura Mas, Antoni. Els Amillaraments: una Font per a l’anàlisi de la propietat de la terra a la segona meitat del Segle XIX. 

Torres Gost, Joan. La Saga de l’aigua. Editorial Lleonard Muntaner. 

Vibot Railakari, Tomas. La Possessió Mallorquina. Editorial el Gall. 

Arxiu Municipal de sa Pobla 

Gran Enciclopedia de Mallorca (Gem) 

Cambra de Comerç i Industria i Navegació Palma

Bibilioteca Lluis Alemany 

Arxiu particular D. Juan Bauza Castañer - Talapi 

Footnotes

 1 Vicisitudes agrarias. El cultivo de la vid en Mallorca. M Ferrer López

https://esrafaldesapobla.files.wordpress.com/2018/05/v-jornades-de-sa-pobla-mail.pdf

Pg 109 a 129

https://esrafaldesapobla.files.wordpress.com/2018/05/v-jornades-de-sa-pobla-mail.pdf

FORA VILA:

Els cellers de Sa Pobla que romanen en el record.

Joan Payeras

.    .    .

A la ponència presentada per Pere Antoni Mateu Caldésa les “V Jornades d’Estudis Locals sa Pobla (Ajuntament de sa Pobla 2018), l’autor de la mateixa ens aporta dades suficients per assabentar-nos de la importància que el conreu de la vinya va tenir dins les marjals de sa Pobla durant molts d’anys del segle XIX, fins a la seva lenta i total desaparició a partir de 1891, a causa de l’arribada de la fil·loxera als vinyals mallorquins, i també debut a la poca rendibilitat de la seva producció.

Ens diu Mateu que l’extensió de terreny destinat al conreu de vinya a sa Pobla, va passar de les 83 hectàrees l’any 1818, a 142 hectàrees el 1860, i 184 el 1875. L’any 1879, sa Pobla va produir 1.500 quartins de vi, equivalents a uns 40 mil litres, mentre que l’any 1880, la producció va ser de 2.000 quartins, o sia de 53.340 litres.

 

Entre les possessions més grans del terme de sa Pobla que conreaven vinya i tenien el seu propi celler al poble, podem citar, Son Ferragut, Sa Llebre, Talapi i Son Cladera.

.    .     .

Per llegir l'article complet pitja l'enllaç:

https://www.foravila.net/reportatges/els-cellers-de-sa-pobla-que-romanen-en-el-record

Recordant el cultiu de vinya de Sa Pobla.

Joan Payeras 

Un documentat estudi de Pere Antoni Mateu Caldés, publicat a les “V Jornades d’Estudis Locals sa Pobla” (Ajuntament de sa Pobla 2018) aporta dades suficients per apropar-nos a la importància que el conreu de la vinya va tenir durant molts d’anys pels poblers, fins a la seva lenta desaparició a partir de 1891, a causa de l’arribada de la fil·loxera als vinyals mallorquins, i també debut a la poca rendibilitat de la seva producció. L’extensió del conreu dedicat a la vinya a sa Pobla, va passar de les 83 hectàrees l’any 1818, a 142 hes. El 1860, i 184 hes. El 1875. L’any 1879, sa Pobla va produir 1.500 quartins de vi, equivalents a uns 40 mil litres, mentre que l’any 1880, la producció va ser 2.000 quartons, o sia 53.340 litres.

Com a referència, respecte a l’evolució de l’extensió de terreny destinat al cultiu de vinyal, es pot dir que l’any 1880, es conrearen 360 hectàrees, el 1883, 574 hes. El 1891, 894,84 hes i l’any 1904, 541 hes.

 

Segons les diverses fonts consultades per Mateu en el seu estudi, “A Mallorca les vinyes s’enquadraven en tres grups: Els pobles del peu de la Serra de Tramuntana, amb Banyalbufar al davant i la zona del Llevant –Felanitx, Porreres i Manacor-mentre que les vinyes de sa Pobla quedaven incloses en el grup integrat per Santa Maria, Binissalem i Inca”.

 

Pel que fa a l’extensió de vinya conreada l’any 1860 –un total de 105,1 hectàrees- suposa el 4,39 % del total del terreny de conreu del terme de sa Pobla, per darrere de l’extensió destinada a cereals, llegums, figueral i olivar, i situat per davant del conreu d’ametlla i de garrofes.

https://www.foravila.net/reportatges/recordant-el-cultiu-de-vinya-de-sa-pobla/