SOPES MALLORQUINES

El Pa llescat molt prim, s’utilitza per fer sopes, i és part de la cuina de supervivència. Un plat de pobre, però molt ric amb beneficis, pel nostre organisme.

Era tan importat el pa, a l’alimentació, que no es podia tudar res. Record la meva padrina a la taula, que vigilava el pa que no es fes malbé. Si estava panxa per amunt, el posava amb la sola per avall, perquè no plores, o descanses bé. Si un rosegó (rovego) queia de la taula, li donava una besada, i el tornava a posar amunt sa taula. El pa es feia un pic a la setmana, i s’aprofitava tot. Cada un es feia les seves llesques, segons la gana, podia untar-les d’oli, o sobrassada, però sense passar-se.

La història de les sopes, ve de la llarga tradició, d'aprofitar els aliments bàsics, com el pa. Es menjava de totes formes, i sense por d'engreixar.  En realitat el pa antic, era ric en proteïnes, ja que es molia el gra de blat sencer, El segó es passava per un sedàs, movent-lo amunt el cernedor, tot dins sa pastera. El segó se separava perquè fos més mengívol. Quins records d'aquells forns de pa. 

A 1986 va néixer un moviment, anomenat Slow food, per reflexionar en contra del menjar ràpid. Ara podem utilitzar la seva filosofia, per assaborir unes sopes, amb tota la consciència còsmica, i descobrirem les seves propietats, abans de conèixer la recepta.

En primer lloc, la preparació dels ingredients amb tot l'afecte, que ja ens posarà a to. Després la presentació, que sempre és fonamenta'l, per qualsevol menjar, i per obrir les vies digestives.

Conèixer les propietats dels ingredients, que ens aportaran a l’organisme, és com un coixinet, que ens dona la comoditat suficient, per obrir la consciència alimentària. Descobrirem que ens aporta, les sopes de pa, les verdures,   les herbes aromàtiques, o les medicinals, com el julivert, l’all, i fins i tot, la sal i l’oli.

Els gusts, els aromes, la companyia, també els plats, millor de test, són els decorats de l’escenari, perquè l’obra teatral, sigui entesa amb tots els seus detalls.

Tot això ho trobaràs, a aquest escrit, per conèixer la recepta, que esper t’agradi, com les hi va agradar, a qui la va tastar.  Per descomptat que les verdures canvien, segons l’època de l’any, per aprofitar les verdures, i afegitons de temporada.

La imaginació mai pot faltar, a l'hora de cuinar, i jo mateix n’he menjades de totes maneres, sopes de matances, sopes de batre, fins i tot sopes de llenties, sopes amb llet, sempre escaldades o seques. Les bullides com el pancuit, també comparteixen molts de components.

Si t’animes, pots fer la recepta, i ja em diràs si han sortit bé.

Ah, i del teu pa faràs sopes. 

SUMARI:

HISTÒRIA DE LES SOPES.

INGREDIENTS:

EL PA.

EL BROU.

EL SOFRIT.

LA CEBA I EL PORRO.

LA COL.

LES BLEDES.

 L’ALL.

EL JULIVERT.

OLI D’OLIVA.

SAL MARINA.

RECEPTA.

LES FONTS.

*         *         *

HISTÒRIA DE LES SOPES. 

Tot comença, amb l’aprofitament de les sobres del pa, a manera d’introducció, diré que jo rècord, com a casa nostra es feia pa un cop a la setmana. Quasi era una festa per als petits, encendre el forn, i a més, les coques tant de sucre com de verdures, eren una penyora. Per la meva mare, era una nerviada, fer la fornada, el llevat mare, o la temperatura de l’enfornada.

Bé idò, com el pa no es podia tudar, havien de donar sortida, a les sobres, i es feien plats, tal com el pancuit, llet en sopes o les sopes de tota la vida.  Ramon Llull, al seu llibre Blanquerna, parla de les sopes de pa mullat, amb llet, o amb oli. A més escriu, que es feien en llesques de pa xopat, posant líquids, com oli, llet o brou de verdures.

Això d’escalades vindria, amb el pas del temps, i tal com les fem avui en dia, es posen dins una greixonera, i s’escalden amb líquids, com ara, amb brou de verdures ben calent.

Amb l’arribada de la tomàtiga, al segle XVIII, tot canvia amb el gust, que li dona un bon sofregit, amb el temps a més, surten noves varietats, com les sopes de matances entre d’altres. Avui en dia també es fan sopes de peix, o marisc o les calderetes que se serveixen, en sopes per mullar.  El que no ha canviat gens, és el pa, aliment bàsic, des dels inicis dels humans, en quant varen en descobrir l’agricultura.

INGREDIENTS

EL PA

L’ingredient principal de les sopes és el pa, que s’utilitza llescat, i un poc torrat, o ressec, perquè tingui, capacitat més gran d’absorció del brou.

El pa ha, estat durant tota la història de la humanitat, un aliment bàsic, a causa de la seva composició nutricional. Com a reflexió, val cal dir, que de la farina completa, es treu la carn vegetal anomenada, Seitan     

Entre les propietats del pa, destaca’m la proteïna, la mateixa que té la carn. La fibra, que ens aporta el segó. La massa mare ens dona una predigestió, que ens ajuda a incorporar a l’organisme, el ferro, calci, el seleni, potassi, fòsfor i el zinc i les vitamines del grup E, que són antioxidants, i les del grup B que ens ajuden a fer que el cos, assimili els hidrats de carboni del pa.

El principal problema, que tenim avui en dia, és la farina, ja que la majoria són obtingues, de manera industrial, que a diferència de la tradicional, feta amb moles de pedra, molien el gra, en tots els seus components.

La indústria farinera està dissenyada, per extreure la farina blanca, i ho fan, separant les tres parts del gra, eliminant el germen, i separant el segó i la fècula. Després, la poden convertir en integral, afegint una part del segó, que anuncien amb el tant per cent. Per tant, és una falsa farina.

Sopes des forn Can Rafel de Buger

EL GRA

La pell o segó, conte els minerals, tals com el magnesi, potassi, calci, sodi i ferro. Si la indústria elimina aquesta part del gra, tindrem farina pobra en minerals i fibra.

La proteïna està, entre el segó i el cos del gra, és una capa molt fina, que són enzims i proteïnes solubles, albúmines i globulines, que el cos pot assimilar amb facilitat. El nucli són proteïnes insolubles, gluten, i a més sucres, midó, i cel·lulosa.

El germen és l’ull, que servirà per al naixement, de la nova planta, i té àcid s grassos insaturats, antioxidants, enzims i vitamines del grup E, i B.

La proporció dels elements, no és igual, i depèn de la varietat, el terreny, la forma de cultiu, i el clima. El procediment per fer farina, fa variar de manera significativa els nutrients.

Blat Xeixa

EL BROU.

Bàsicament, és aigua que ha absorbit els gusts, i en part algunes propietats, dels elements que estan dins l'olla bullint.  Temps enrere, eren coneguts com a curatius, o reforçants, per animar a les persones amb símptomes de constipats, o anèmics.  El brou de colomí, o la sopa d’all, entre d’altres, ajudaven a cobrar la gana, i feien miracles.

El brou té un paper a la cuina, des de fa molts d’anys, a més de nutritiu, també ha estat lligat a la salut. Maimònides, un metge jueu, nascut a Córdoba l'any 1138, va ser el primer a considerar el brou de pollastre, com a curatiu de distintes malalties.

Els xinesos tenen un brou, o sopa per cada malaltia, fets amb herbes, segons el trastorn que vulguin curar. També atribueixen, a algunes sopes de peix, la millora del part i la lactància.  I a l’Àfrica Occidental, fan una sopa de pebrot, per les malalties respiratòries,     que li diuen: enemudo oji .

Si els brous tenen propietats medicinals, està per demostrar, però el cert,   és que la sopa calenta, va més enllà d'aspectes mèdics, o nutricionals. Si algú ens prepara un sopa amb amor, en seure per prendre-la, sense presses, amb cada culleradeta, millora el nostre benestar, i per descomptat, el nostre sistema immunitari.

Alguns estudis veuen millores, a malalts amb grip, en prendre una sopeta de pollastre. Segurament obeeix a la hidratació, o a l’efecte del vapor del brou, que aclareix les vies respiratòries.

Sigui com sigui, el brou que posarem a les sopes, tindran els efectes alimentaris, els aromes i gusts dels alls, i julivert a més dels altres ingredients i condiments, que el pa, absorbirà per al nostro gust.

EL SOFRIT

Sofregir les verdures amb oli, és una tècnica culinària molt antiga, de fet aquestes tècniques, s'utilitzaven ja al Carib. Tenim constància escrita, en el llibre escrit l'any 1324, per un autor desconegut, i que s'anomena; El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, conegut com a; Llibre de Sent Sovi, a on estan descrites més de 200 receptes medievals.

Els primers sofrits es feien, amb panxeta de porc, i ceba o porro. Més endavant s'hi afegien verdures, fins que al segle XVI, arribaren les tomàtigues a les nostres terres, però no s’utilitzaren, fins al segle XVIII.

El licopè, antioxidant molt important, potencia les propietats, en posar la tomàtiga, a altes temperatures, tant sigui, al forn, a la planxa o sofregit. Es dona el cas, que al contrari d’altres verdures,   augmenta les seves propietats, i a més en sofregir-lo amb oli, aquest pigment s'assimila millor.

L’hospital Clínic, juntament amb la Universitat de Barcelona, l'any 2013, varen constatar, que el sofrit conte uns, 40 tipus de substàncies antioxidants (polifenols i carotenoides) que s'associen, amb una disminució de risc de malalties cardiovasculars.

LA CEBA I EL PORRO

No tenen el mateix gust, però comparteixen les propietats. Podem recordar, la influència que tenen per als pulmons, o ens fan suar, ja que movent l’energia per tot cos.

En menjar-la, ens pot ajudar, a disminuir coàguls a la sang, i per tant millorar la tensió alta, i tots els problemes de circulació. Els sulfurs de la ceba, ajuden a millorar el metabolisme, i eliminar paràsits. També actua com a antibiòtic natural, evitant el creixement de virus, o altres patògens.

Al sofrit millora la digestió, ja que és tonificant, redueix els problemes musculars, manté regulada la pressió arterial i el colesterol. Serveix per combatre els constipats, i elimina inflamacions del nas, i el coll.

Sí que té beneficis el sofrit. No ho trobes?

LA COL

Ens aporta beneficis per la salut, amb l'ajuda dels seus components.

La vitamina A, millora la visió. El calci ajuda al creixement dels ossos.

Estimula els encimes digestius. El potassi contribueix, al manteniment de la tensió arterial, al funcionament del sistema nerviós, i dels músculs.

Col

LES BLEDES.

Tenen gran quantitat de vitamines; La vitamina A, algunes del grup de la vitamina B (B1, B3, B5, B6, B9.) La vitamina C, la vitamina E i la vitamina K.

També és una verdura rica en minerals; Calci, sodi, potassi, i ferro en gran quantitat.

En menjar-la ens aporta àcids grassos, omega-3, flavonoides i el betacarotè

Per tant, podem dir que enforteixen el sistema immunitari, cuiden el sistema nerviós i la salut dels músculs, els ossos, les dents i els teixits, i ajuden al trànsit intestinal, a més, fan enfora l’anèmia i al control del colesterol.

Bledes

  L’ALL.

L'all per si mateix és medicinal. La tiamina, una vitamina que conté sofre, Vitamina B, ajuda al normal funcionament del cor i, per tant, redueix aquest tipus de malalties cardiovasculars.  La vitamina B6,  ajuda a la formació de globus vermells, a la vegada que també, ajuda a rebaixar el cansament i l’esgotament,   i regular l’activitat hormonal.  

El fòsfor i el manganès, ajuden al manteniment dels ossos i les dents. El potassi afavoreix, el manteniment dels músculs.

És un aliment molt nutritiu, també té vitamina C, i té poques calories. Ric amb antioxidants, que poden retardar l’envelliment cel·lular, evitant danys que puguin fer, els radicals lliures. A més la fibra regula el trànsit intestinal.

Cabeça d'alls

 

EL JULIVERT.

Juntament amb l’all, s’utilitza per fer un picat, que s'incorpora als menjars, al final de la cocció, per no perdre propietats, gusts i aromes.

Però el julivert, obre la gana i les vies digestives, i ajuda a expulsar els gasos intestinals, impedeix els patògens a la sang, tub digestiu i vies urinàries. Té activitat antibacteriana. Disminueix els espasmes, és antireumàtic, i combat el raquitisme.

A més regula la menstruació, rebaixant els dolors. Estimula les fibres musculars llises, i els nirvis, també ajuda a expulsar paràsits intestinals i cucs.

Afavoreix la digestió, és expectorant i pectoral, ajudant els pulmons a curar els seus mals. Regenera el sistema capil·lar, les nafres i ferides

És diürètic i laxant, i antianèmic, per la gran quantitat de minerals que conté, també serveix per disminuir sa febre, ja que els seus elements, poden ajudar la vasodilatació perifèrica.

OLI D’OLIVA

Ajuda a calmar la gastritis, redueix càlculs biliars, i ajuda a expulsar ses pedres. Fa una pel·lícula a l’estómac, té efecte antiinflamatori   i el oleocantal pot destruir cèl·lules canceroses.

És antioxidant, i pot ajudar, a reduir fins a un 30% de malalties cardiovasculars, activa la circulació de la sang, i rebaixa el colesterol.

Té molts de beneficis, també es pot utilitzar amb altres aliments, són coneguts, els beneficis de prendre, una culleradeta d’oli amb llimona.

Oli sortin de la tafona

SAL MARINA

Beneficis de la sal marina

L'OMS recomana no passar dels 5 grams diaris.

 Enforteix el sistema immunitari. Combat la depressió. Millora la circulació sanguínia. Baixa el pes. Redueix els atacs d'asma. Prevé i alleuja l'osteoporosi. Elimina els espasmes i rampes. Equilibra la quantitat de sucre a la sang.

 

RECEPTA

Dins una pella grandeta, segons els comensals posar l’oli d’oliva del bo.

Pelar les tomàtigues de ramillet, i tallar sa ceba tendra també anomenada sofrit i posar les espècies segons el gust, jo tinc preferència per les quatre espècies i no oblidar la Sal, bàsica per fer el sofregit, sempre a foc lent.

Seguirem afegint-hi els porros trossejat petit.

Tindrem trossejades les bledes, la col i la posarem dins la pella, fins que torni mustia.

Afegirem el julivert i els alls. Moraduix i una fulla de llorer.

A una olla a part tindrem aigua a punt de bullir, trabucarem els ingredients de la pella i li farem donar un bull.

Dins una greixonera de test, tindrem col·locades les sopes torrades, que jo les prefereixo morenes. Hi posarem el brou obtingut ben calent per escaldar-les sense passar-se perquè quedin ben amarades però seques. Hi col·locarem la verdura amunt. Podem fer pisos si és per molts.

També es pot decorar amb vermells d’ou o ous fregits.

Deixar reposar la greixonera tapada. Abans de servir hi afegirem un raig d’oli verge  

 

 

 

Ingredients:

Sopes de pa torrades

Col de fulles

Bledes

Alls

Porros

Cebes tendres

Tomàtigues

Julivert

Moraduix

1 fulla de llorer

Condiments.

Sal marina.

Oli verge extra.

*                     *                  *

LES FONTS.

BENEFICIS DE LA COL PER A LA SALUT

 

Millora la visió

La col és font de vitamina A, que contribuïx al manteniment de la visió en condicions normals.

 

Enfortix els ossos

El calci és necessari per al creixement i el desenvolupament normal dels ossos en xiquets. A més, contribuïx al funcionament normal dels músculs, de la neurotransmissió i dels enzims digestius.

 

Tensió arterial saludable

Ens parem de nou en el gran aliat de la col, el potassi. Este mineral contribuïx al manteniment de la tensió arterial normal i, a més, també ajuda al funcionament normal del sistema nerviós i dels músculs.

https://entrenosotros.consum.es/va/propietats-col

PROPIETATS I BENEFICIS DE LES BLEDES

Les bledes, com déiem, són verdures amb molt poc contingut calòric, però, això sí, amb uns valors nutricionals d’infart. Entre les vitamines de la bleda destaquen la vitamina A, algunes del grup B, com la B1, la B3, la B5, la B6 i la B9, la vitamina C, la vitamina E i la K. A més, esta verdura és rica en minerals, com ara el calci, el sodi, i el potassi, i presenta un contingut alt en ferro. A més, consumir-ne aporta àcids grassos com l’omega-3, els flavonoides o el betacaroté.

Per tot això, les bledes compten amb propietats i beneficis molt interessants. Tant és així que les bledes enfortixen el sistema immunitari, cuiden el sistema nerviós i la salut dels músculs, afavorixen el trànsit intestinal, combaten l’anèmia, enfortixen els ossos, els teixits i les dents i, en última instància, també ajuden a controlar el colesterol. No és poc.

I si t’interessa conéixer específicament les propietats de la bleda roja, una de les variants de la bleda que podem trobar en el mercat, has de saber que seguixen de prop les qualitats que hem vist més amunt. En esta varietat, la vitamina més representativa és la K, molt relacionada amb la regulació de la coagulació de la sang, així com la vitamina A, vinculada d’altra banda també amb la salut visual. El seu alt contingut en potassi, calci i magnesi fa, a més, que la bleda roja tinga un caràcter antihipertensiu.

https://entrenosotros.consum.es/va/propietats-bledes

PROPIETATS DEL PORRO

L’aigua n’és el component majoritari, i això, unit al baix contingut en hidrats de carboni, convertix el porro en un aliment d’escassa aportació calòrica. A més, presenta una quantitat important de fibra i d’algunes vitamines i minerals:

Font de vitamina C, ajuda a protegir les cèl·lules del mal oxidatiu i afavorix l’absorció del ferro.

Font de vitamina B6, que actua en el funcionament del sistema immunològic i ajuda a disminuir el cansament i la fatiga.

Ric en àcid fòlic, que ajuda a disminuir el cansament i la fatiga. Molt important durant l’embaràs, ja que contribuïx al creixement dels teixits materns.

https://entrenosotros.consum.es/va/propietats-del-porro

ELS 3 PRINCIPALS EFECTES DE LA CEBA SOBRE L'ORGANISME

En general, tots els membres de la família de les cebes –porro, all, etc.— comparteixen molts dels seus efectes:

Exerceixen una influència important sobre els pulmons.

Escalfen l’organisme –ens fan suar— i mouen l’energia pel cos.

Poden evitar els coàguls a la sang i per això es fan servir pr millorar malalties com la hipertensió, l’arterioesclerosi, l’angina de pit i altres relacionades amb la mala circulació.

La seva riquesa el sulfurs ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids.

Netegen les artèries i retarden el creixement de virus, ferments, llevats i altres organismes patogènics que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada i és per aquesta raó que es consideren antibiòtics naturals.

Si està ben cuita, la ceba millora la digestió perquè exerceix de tònic.

També redueix el risc de patir problemes musculars.

Ajuda a mantenir la pressió arterial i el colesterol, i és un bon inhibidor de les reaccions al·lèrgiques.

Es fa servir per combatre la disenteria i també els refredats,  i per eliminar la inflamació i les flegmes del nas i el coll. De fet, un remei casolà per combatre la tos –a banda de la famosa ceba a la tauleta de nit— consisteix en deixar bullir a foc lent les cebes fins que s’hagin estovat, afegint-hi una mica de mel. En acabat, s’ha de menjar una ceba sencera cada quatre hores.

Un dels pocs problemes que té la ceba és que pot produir gasos. Si en teniu propensió, el millor és bullir lleugerament la ceba amb una mica d’aigua, per deixar que surti el gas que contenen. Aquest gas, que s’olora amb facilitat –recorda vagament el sofre—, també és el responsable de les llàgrimes quan pelem la ceba.

https://etselquemenges.cat/rebost/la-ceba 

PROPIETATS DE LA TOMÀTIGA SOFREGIDA

El licopè: un antioxidant molt important

El més destacat dels tomàquets és el seu contingut en licopè, un pigment antioxidant que és el responsable del color vermell i taronja d’algunes fruites (síndria, papaia) i hortalisses (pebrot vermell) i que està present també en el nostre organisme. La seva concentració depèn de la ingesta que fem d’aquest aliments. L’absorció del licopè és major quan sotmetem el tomàquet a altes temperatures (forn, planxa, sofregit), de manera que s’assimila millor en una salsa de tomàquet o en uns tomàquets al forn que en el tomàquet cru. Per tant, al contrari del que succeeix amb altres verdures que durant la cocció perden nutrients, amb el tomàquet succeeix a la inversa: un tomàquet cuit potencia les seves propietats. Una altra manera de poder aprofitar al màxim el licopè és barrejant-lo amb oli. D’aquí que en un sofregit o en posar oli a sobre del tomàquet aquest pigment s’assimili millor. 

https://bbhi.cat/ca/consells/el-licope-i-els-beneficis-saludables-dels-tomaquets

 PROPIETATS NUTRICIONALS DEL PA.

Comencem per la proteïna, aquesta combinada amb llegums o fruita seca ens aporta la proteïna completa, que seria la mateixa que podríem trobar en la proteïna animal. També ens aporta fibra, a través del segó, aquest és important incorporar-lo a poc a poc al cos perquè no s’endugui altres elements com el ferro, el calci o les vitamines, per això es recomana consumir pa fet amb massa mare, ja que aquesta en fa un predigestió i ens permet incorporar-lo al cos de forma més gradual.

Un altre element que ens aporta són minerals com el calci, el ferro, el seleni, el potassi, el fòsfor i el zinc, aquí un altre cop és vital la funció de la massa mare ja que ens permet assimilar-los millor al haver-los predigerit abans.

Per últim el pa ens aporta vitamines, sobretot del grup B que ens ajuden a assimilar els hidrats de carboni del propi pa, i algunes del grup E que tenen un alt poder antioxidant.

https://www.ylla1878.com/propietats-nutricionals-del-pa/

PRINCIPALS BENEFICIS DE L’ALL:

 

Poder nutritiu: és un aliment molt nutritiu perquè conté vitamina B6, vitamina C, tiamina, fibra, manganés, potassi i fòsfor. A més, quasi no té calories.

Contribuïx a la formació de glòbuls rojos gràcies a l’aportació de vitamina B6. A més, esta vitamina ajuda a disminuir el cansament i la fatiga, i a regular l’activitat hormonal.

Reduïx el risc de malalties cardiovasculars, ja que la tiamina contribuïx al funcionament normal del cor.

Ajuda al manteniment dels ossos i les dents en condicions normals gràcies al seu contingut en fòsfor.

Ric en antioxidants: estes substàncies poden previndre o retardar el dany a les cèl·lules causat pels radicals lliures, responsables de l’envelliment cel·lular.

L’aportació de fibra millora el trànsit intestinal.

Aporta manganés i fòsfor, que contribuïxen al manteniment dels ossos en condicions normals, i també potassi, que afavorix el bon funcionament dels músculs.

https://entrenosotros.consum.es/va/beneficis-all

EL JULIVERT S'USA COM A:

Antianèmic/vitamínic: evita l'anèmia, ja que és molt ric en minerals i en vitamines.

Antiescorbútic: preveu les afeccions causades per la manca o insuficiència de vitamina C.

Antiespasmòdic: disminueix els espasmes.

Antimicrobià: té activitat antibacteriana.

Antipirètic/vasodilatador: serveix per a disminuir la febre. Els seus elements són medicaments que poden actuar donant lloc a una vasodilatació perifèrica general.

Antirraquític: combat el raquitisme.

Antireumàtic

Antixeroftàlmic: combat la xeroftàlmia o xeroma, aspecte sec o mat de la conjuntiva causat per la manca de vitamina A.

Aperitiu: obre les vies digestives i obre la gana.

Carminatiu: ajuda a expulsar les flatositats gàstriques i intestinals.

Depuratiu: antisèptic de la sang, tub digestiu i vies urinàries.

Desintoxicant: afavoreix l'eliminació de toxines i substàncies pertorbadores.

Diürètic/laxant: afavoreix l'eliminació del líquid del cos. L'apiol, junt amb la miristicina, té un efecte irritant sobre la mucosa urinària. Estudis recents demostren que aquestes substàncies impedeixen el bon funcionament de la bomba sodi-potassi i, com a conseqüència, es crea un flux osmòtic d'aigua cap a la llum de l'intestí.

Emmenagog: regula la menstruació i en rebaixa els dolors. Actua sobre l'úter.

Estimulant general nerviós, i de les fibres musculars llises

Estomacal: afavoreix la digestió.

Expectorant: ajuda a expectorar o a eliminar substància per via oral.

Pectoral: enforteix els pulmons i ajuda a curar-ne els mals.

Regenerador capil·lar

Resolutiu: ajuda a curar nafres, ferides, etc.

Vermífug: ajuda a l'expulsió de cucs paràsits intestinals.[10]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Julivert

domingo, 14 de abril de 2013

BREU HISTÒRIA DE LES SOPES MALLORQUINES

Les sopes mallorquines, o simplement sopes, són un plat propi de Mallorca fet amb brou de verdures i llesques fines i seques de pa moreno o pa de pagès. El brou ha de ser absorbit per les llesques de pa. Són una varietat de les sopes escaldades amb brou que es fan a altres indrets de la Mediterrània com Catalunya, la Provença, Itàlia, etc.

 

Ramon Llull al llibre Blanquerna es refereix a les sopes de pa mullat amb llet o oli, tot posant de manifest que en aquell temps (s. XIII) les sopes consisteixen en llesques de pa xopat amb líquids com oli, llet o brou de verdures. El pas del temps fa que les llesques de pa es posin en un recipient i s’escaldin amb líquids com ara amb brou de verdures ben calent.

 

La incorporació a la cuina de Catalunya, València i de les illes del tomàquet a mitjan s. XVIII implica canvis en la definició del producte que afecten el seu sabor i el conjunt dels seus ingredients. Probablement no és fins a final del s XVIII quan es fixa la recepta de les sopes mallorquines que ens ha arribat a nosaltres. Sembla que els antecedents del pa amb oli a la mallorquina i de les sopes mallorquines són comuns i que la diferenciació dels dos productes es produeix els segles XIV i XV.

 

Es fan en una greixonera (cassola de fang) on es posen llesques o trossos de pa. S’hi afegeix el brou de verdures i es deixa bullir a bon foc fins que són al seu punt. Es mantenen a foc lent fins que ha desaparegut tot el brou. Aleshores es deixen reposar uns 5 minuts i se serveixen amb la mateixa greixonera.

 

Els ingredients del brou de verdures són un sofregit de base que es complementa amb verdures trossejades (col, coliflor, bledes o espinacs, pèsols, mongetes verdes, carxofes, esclata-sangs (rovellons), tomàquet, patata tallada, julivert, oli d’oliva, aigua, pebrebó i pebre vermell, sal, etc. Les verdures són les del temps i, per tant, els ingredients concrets són variables al llarg de l’any. És un plat que reutilitza les sobres del pa dels dies anteriors i del pa endurit pel pas del temps. A més incorpora les verdures que hi ha a l’hort. Opcionalment, s’hi poden afegir tossos de llom, de costelles altes de porc o de sobrassada.

 

Se serveixen com a primer plat per dinar o sopar. Es presenten en dos formats: les sopes bullides (sense brou) i les sopes escaldades o d’estiu (amb brou). Es poden menjar calentes o fredes. Es diu que reposades i fredes tenen més bon sabor. Les sopes bullides es mengen amb forqueta i les escaldades amb cullera (preferentment de fusta). S’acompanyen d’olives mallorquines (senceres o trencades), trossos de pebrot amanit amb oli d’oliva, rave, ravenets, envinagrat, pebres coents, etc.

 

El tomàquet que s’incorpora a la cuina catalana, valenciana, a la de les illes i a l’europea a mitjan s. XVIII complementa el producte habitual fins aleshores i l’enriqueix en sabor i interès gastronòmic.

 

“Estar fet una sopa” es diu d’una persona molt mullada i en sentit figurat es diu d’una persona embriagada. “Esser un sopes” es diu d’una persona curta d’enteniment. “Del seu pa farà sopes” és una dita popular d’ús freqüent que vol dir que tothom és lliure de fer el que vulgui, però si obra malament, al capdavall en pagarà les conseqüències.

 

publicado por miquel en 15:55

etiquetas: gastronomia

https://miquelcinema.blogspot.com/2013/04/breu-historia-de-les-sopes-mallorquines.html

ANATOMIA D’UN GRA DE BLAT

Pell externa o pericarpi: col·loquialment anomenat segó. És la part més dura del gra. Es compon bàsicament de fibra i minerals com el magnesi, potassi, calci, sodi i ferro. Els minerals que conté, en principi no son assimilables per el cos humà però si panifiquem el pa correctament amb una llarga fermentació i una bona massa mare, aleshores sí que son assimilables. Si el moliner elimina aquesta part del gra, tindrem una farina pobre en minerals i en fibra.

La capa proteica és una finíssima pel·lícula que recobreix el gra i l’uneix al segó. Tot i ser pràcticament inapreciable, la seva composició a base d’enzims i proteïnes solubles (albúmines i globulines) es de gran importància, doncs entre d’altres qualitats, tenen un baix pes molecular i es dissolen ràpidament en aigua. Per això es troben prop del segó. Son proteïnes fàcilment assimilables per el nostre organisme.

El endosperma o nucli està format per proteïnes insolubles (el gluten) i els sucres midó i cel·lulosa.

Les proteïnes insolubles es troben majoritàriament en el endosperma, en les unions dels glòbuls de midó, compartimentats per parets de cel·lulosa. En paraules de Jean François (agricultor i forner de la Confédération Payssane) “avui en dia vivim en una dictadura de les proteïnes”. El forner demana més proteïnes al moliner i aquest en demana més a l’agricultor, però quin tipus de proteïnes? Tenim les solubles en aigua i les insolubles. Les insolubles son les que anomenem gluten i es composen de glutenines i gliadines. Son molècules molt grans i complexes, es classifiquen segons el seu pes molecular. La majoria de les proteïnes de reserva, les insolubles, es troben a l’endosperma, entre els glòbuls de midó.

Midó i cel·lulosa: tot i que el midó ocupa ¾ partes del gra de blat, les parts més importants son la capa proteica i el germen. Aquesta afirmació no exclou la certesa de que el midó aporta calories i energia. El midó és un sucre d’absorció lenta que es troba compartimentat per parets de cel·lulosa. La cel·lulosa reté l’aigua i no s’absorbeix en l’organisme humà.

El germen es composa d’àcids grassos insaturats de molt bona qualitat, minerals, antioxidants, enzims, vitamines del grup B i vitamina E. El gra està fet per crear vida i aquesta energia es troba dins el gra. Quan es creen les condicions adequades, la capa proteica (aleurona i hialina) i el segó, son absorbits per el midó i es posen al servei del germen.

La proporció dels elements que conformen un gra de blat varia significativament segons la varietat, el terreny i el clima. Així podem trobar que una mateixa llavor plantada en dos terrenys diferents ens donarà diferents proporcions dels seus elements o que una llavor d’espelta petita té significativament menys gluten i més proteïnes solubles que una llavor de blat modern entre moltes altres diferències. A més, depenent de com s’hagi processat aquest blat en farina i de com el panifiquem també aprofitarem més o menys els seus nutrients.

https://blatsantics.com/ca/anatomia-dun-gra-de-blat/

MENTIDES EN EL NOSTRE PA DE CADA DIA

Segons els experts, el problema és que les fàbriques de farina que produeixen la majoria de la farina que consumim estan dissenyades per a obtenir farina blanca. “Això vol dir que, quan comença el procés, separen les tres parts del gra, n’eliminen el germen i es tornen a recombinar per obtenir la falsa farina blanca que fem servir i que, avui dia, continua sent la que més es troba”, explica Yarza. Antigament (i encara avui, però de manera minoritària), el cereal s’aixafava entre dues moles de pedra, i així la farina conservava tots els components i les propietats.

https://revista.consumer.es/ca/portada-ca/actualidad-ca/mentides-en-el-nostre-pa-de-cada-dia.html

https://www.gourmet4life.com/basic-sofrito-2138264

OLI DE  OLIVA

https://www.directodelolivar.com/aceite-de-oliva-en-ayunas/